30 de desembre del 2013

ESTRUKEN MATCH 2013. La llegenda continua.



El mon del futbol està ple de tòpics del tipus no hi ha rival petit, son onze contra onze o hem d'anar partit a partit. Idò podriem dir que el mon de s'ESTRUKEN MATCH està ple d'antitòpics. Juguen 10 contra 10, no hi ha un sol rival que no sigui petit i no hi ha més partits. Es un sol partit a vida o mort.
Jo no som un veterà en aquests aconteixements. No tenc es cul pelat com per exemple es Caudi -ni tampoc no el tenc tan pelut- lo pitjor que li pot passar a un player es haver jugat a futbol per a rendir com toca a un STRUKEN MATCH, perque aquest fet sempre el portarà a confussió. 
Si un ha jugat a futbol mai s'imaginarà es Txillo agafant sa bolla damunt sa seva area i partint a correr com si en Siulo l'encalçàs fins que arriba a davant porta contraria, per exemple. I aquestes son ses coses que decideixen un ESTRUKEN. Tots hem vist en Cuads damunt sa linea de banda a s'alçada d'es mig camp fer 4 bicicletes seguides en algún moment d'un ESTRUKEN. Son coses que passen…



Enguany feia mal dia fins hora de començar es partit. Els jugadors més porucs no les tenien totes amb ells per a ser de sa partida. Però finalment no va fallar ningú dels que havien promés assistència. 

Pallissa dels vermells als blaus, com l'any passat, i ja es comença a parlar d'un cicle. 
Es dia abans, a davant s'Oratge, els més veterans dels blaus, Bua i Brunet, assentien quan algú deia "guanyarem be". Tenim els dos centrals alemanots. Bwan que està ara mateix per d'amunt d'en Saïd Aouita, Kempes i Brunet a sa contenció i Lluc i Gaspi a sa fantasia. I en punta en Piero, un tio amb 20 anys. Això estava ben clar. Només hi hauria un equip sobre el camp. 
Els vermells es curaven en salut. Es cavellisme d'en Fire, un federat, se feia escoltar. Tots els vermells varen adjudicar el favoritisme als blaus abans d'es partit, a excepció d'en Cano, que el va adjudicar només a la finalització d'es match, es puta…
Al matí d'es match se va donar a coneixer sa baixa sensibilíssima d'en JJ. Una baixa que encara emociona. Un fet que desequilibrava sobre el paper tant el partit que es va parlar de suspensió per part dels vermells, que veien com s'unic jugador que donaria seny al mig d'el camp se borrava per viatge a sa copa d'Àfrica. 



Els vermells, per contra, coneixien sa important baixa de n'Edu. Un jugador fitxat es día d'abans amb una missió molt semblant a sa d'en Pepe Reina a sa selecció. Donar un poc de joc des de sa banqueta a qui estigui per allá fent com si estira els bessons. 
N'Arny, vestit d'etiqueta, ja havia promés fer pell grossa. I va complir perfectament. Uns 5 minuts sobre el camp, moc verd i cap a dafora. Ok Arny. Sa baixa de n'Arny va ser solventada amb s'entrada de n'Artur. A dia d'avui no consta que n'Arny el convidés a beure després de s'enorme favor que li va fer deixant-lo fora d'es matx. N'Artur va fer un partit tipo Puça. Un partit de "Be, penya. No mos hem fet mal."Es hashtag #puçastyle va ser trendin topic durant 3 hores es vespre de dia 25. 

Es partit començava i als 5 minuts els vermells aprofitaven tots els espaïs que concedien els blaus, que varen cometre es fatal error de voler sortir colocats. Evidentment, massa conservadors.
En Bua havia fet de Mou i havia colocat quatre defenses i triple pivot. Kempes,Brunet i Lluc, provocant a la jove estrella blava un desgast fisic que va acusar de bon de veres a la segona part del partit, deixant una de les imatges de la derrota blava, havent de sortir del camp per a estirar els bessons, que si hi hagués estat n'Edu a sa banda no li hauria fet tanta peresa d'estirar. 
Molt lluny han quedat els temps de proves fisiques per a entrar al cos de bombers. Un dels emblemes d'els news no estava a s'alçada i això feia perdre esperances als blaus. 
Després per Felanitx tornava a estar be. No havia estat tan greu, per sort…
La nit abans d'es match se parlava de s'ausència a s'Oratge de n'Antrax. "On putes es? a descansar." Va ser el primer gran cop d'efecte dels vermells. Els seu new, a diferència d'es blau, era a descansar. No hase falta desir nada más. 

Es capítol Fire dona molt de joc. Basta veure aquell video fent de DT per saber que es un tio que viu es futbol. Un dels pocs jugadors que renya tant als seus com als contraris, per lo que sigui, fent molt de mal a sa ressaca que un du a damunt. Juga amb això. Sentir sa mateixa veu durant 90 minuts te va treient d'es partit, com escoltar un capellà 90 minuts te treu de qualsevol missa. Es un autèntic castigador. A mitjàn primera part la meitat d'es camp era seva i només seva. Res a fer contra un ca tan vell. Que li demanin a en Piero, si no… pobre al.lot. Un al.lot meu…

Qué podem dir d'es partit d'en Gaspi? jo francament no ho sé. Sa fantasia que prometia el seu pentinat no hi va ser. Se parla d'un nou cas Denilson. Un jugador fitxat a cop de talonari, que prometia fer ses delicies d'es públic i… una llàstima.

Kempes-Brunet. Megafum. Cavellissim Fire havia dit es dia d'abans "en Kempes molt de nom, però després s'amaga". Histo, quin puta derribot!! idò sí. Altra vegada encertava es federat. 
Brunet no va arribar a saber si havia d'anar per envant o per enrerra. Només feia que encalçar en Txillo per amunt i per avall, amb es desgast que a qualsevol persona normal això comporta. 
De tan en tan se sentia un crid d'en Marco Llull amb els braços alçats dient "AL.LOOOOTS!!!" i això venia a ser tot. En Vallejo, juntament amb en Juanyu, serien de lo poc rescatable dels blaus. Un unet al marca a cada un d'ells i cap a cases. 

Es mestre Bua no va poder prodigarse massa en atac, perque bona feina tenia per allà darrera. 
Si més no va donar un cop d'efecte al descans en inventarse un sistema de joc nou. Tipo 3-5-1, que s'havia de disposar quan en Kempes donàs s'avis de "tàctica Bua". Sistema que va donar els dos únics gols blaus, un d'ells en propia porta.



En declaracions d'en Toni Lliro post match es va sentir dir que tenia bastant clar quien era es futbolista dels seus dos fills. Es Caudi, baix s'atenta mirada del seu pater, va ser un jugador determinant. Donant sentit al joc vermell i fent de Xabi Alonso. Rebre, i balón llarg a Antrax, Pibito i Txillo. Tres avions tipo Gitan, Bale, Di Maria. Més una quarta nau de combat com era en Bruno Di Lella, que va aprofitar tot lo que va poder sa banda d'en Juanyu, clavant el primer gol d'el partit. Un autèntic golarro. No va tenir sa mínima pietat d'es jugador blau, que li venia bastant enorme es tema nau de combat. 

Un altra cop d'efecte vermell, dissimulat, però calculat, era s'apropiació en plantilla d'en Sergi. Porter de veres i de garanties a més de ser un jugador de primer nivell. Sa típica "al.lots, no digueu res, però en Sergi que vagi amb noltros. Mentres, direm que ells son més bons enmig d'es camp i tal". Cagondell quins cavellarros…
No cal dir, que es gol d'en Brunet, xut patetiquíssim, no seria tal si en Serge hagués estat a sa porteria en aquell moment. 

Quan els blaus es varen posar a un gol al marcador, de manera merament transitòria, en Cano es va treure un "coniòt de sa xistera" i va entafarrar un puta xixarro de davers 40 metres, tipo GIca Hagi, davant sa mirada passiva d'en Gaspi. En favor d'en Gaspid Beckham s'ha de dir que el temps que va estar a sa porteria varen ser els millors minuts dels blaus. Be… no sé si es molt a favor seu. Sigan!

Es Pibito va fer el seu partit. Només la toca per enxufarla. A lo millor l'ha de tocar 4 o 5 vegades però l'acaba ficant dins sa porteria sempre. Un autèntic Killer. Poc xerrador dins es camp -no tant com en Piero- però destructiu dins s'area. 

En Manti era un pulmó a sa banda. Com a fet més destacat una entradota que va alçar en Piero un metro a sa banda i que va provocar es primer gol blau, d'en Sergi en pp.

Me deixo per comentar es partit de n'Antrax, que va estar enorme, però com que no havia sortit es vespre d'abans el seu cas està pendent d'investigació per alineació indebuda. 

"Llavò" també hi havia en Tià Llodrà, que com a futbolista se veu d'una hora enfora que es un home de be. Coienut!
Sa baixa d'en JJ va ser solventada per n'Andreu Puça. Que va fer un partit tipo nohequetal…



Segurament me deix molts de detalls i moments. No es fàcil fer una crònica a s'altura d'un ESTRUKEN MATCH. Sense dubtes, un dels millors moments de s'any. Tot lo que comporta sa prèvia, es match i es post-match felanitxer, que es pot convertir en un clàssic. 
Esperam que l'any que ve podem tornar a veure ses cabrioles d'es maese Cuads i es saber estar d'en JJ. Que no en falti cap.


Salut i estruken!