Demis Roussos - Mañanas de terciopelo
- [aquí sa versió en Anglès]
- [aquí sa versió onírica den Marcial (Ruiz Escribano!) (minut 2:19)]
Muchachada Nui - My mother, con las rodillas in the guanter

Començam es repàs aquí, a principis des segle XX, època on varen néixer es nostros padrins (i repadrins). Com és obvi, tots es noms en castellà. I com és obvi, també, noms clàssics. Si els traduim, tenim es típics "Joan, Toni, Miquel, Pep, Tomeu, Jaume, Biel, Pedro, Xisco, Tià, Vicenç, Guillem, Rafel, Llorenç, Bernat, Andreu, Mateu, Damià, Martí, Pau..." . I de dona, lo mateix: "Maria, Catalina, Margalida, Antònia, Xisca, Magdalena, Joana, Bel, Aina, Joana Aina, Bàrbara, Esperança, Apol·lònia, Coloma, Miquela, Jerònia, Sebastiana...". De culte es noms de dona. Es Joans i ses Maries eren majoria a aquesta època.
Com veim, han passat 60 anys i sa cosa no és que canvii molt. Es Tonis han adelantat en es Joans, ses Catalines a ses Maries, però ses famílies seguien tirant de tradicionalisme. Com a màxim podríem destacar s'aparició de nous noms com "Miquel Àngel" (Nadal?), "David", "Francisco Javier" (influència Forast, ja?), "Pep Toni" i "Manuel" (Forast Total). "Maria Carmen", "Cristina", "Maria Jose", "Monica", "Silvia", "Susana", "Yolanda" i "Maria del Mar" representaven s'aire fresc en es sector femení. Es clàssics, però, seguien en es TOP 20. De moment, ni un nom en mallorquí.
Dècada que mos va veure nèixer a casi tots (menys na Lida i en Bua, pot ser? :P), aquí és on se comencen a veure ses primeres variacions sèries a sa dinàmica tradicional. Sa suma "Antonio" + "Toni" s'imposava en es gens tradicionals "David" i "Daniel", i se veu com grans clàssics com "Llorenç" (avoneres Pina), "Damià", "Andreu" (Mantillaaa!) o "Mateu" desapareixien des TOP 20, per donar pas en es "Carlos", "Alejandro", "Javier" o "Sergio". A ses dones, igual. Si bé "Maria", "Margarita" (ay!), "Antònia", "Catalina" i "Aina" o "Bel" segueixen a sa llista, veim ara com són "Cristina" (Kepa) o "Laura" ses preferides des papis vuitanters... Noms en mallorquí, de moment, ni un.
Final de segle, i principi de sa revolució. Es noms des padrins desapareixen de ses primeres posicions i són reemplaçats per altres noms més adaptats a sa moda des moment. "Alejandro" obri una llista que liderarà fins en es nostros dies (Poder Forast), seguit de "Daniel". Sa novetat, s'aparició de noms en català. "Marc", "Joan", "Antoni", "Jaume", "Miquel" per part masculina i "Aina" i "Margalida" per part femenina comencen a aparèixer en es censos de manera natural. A ses nines, guanya "Laura", seguida de noms més "normals" com "Maria", "Marta" o "Marina". Desapareixen des mapa "Magdalena" i "Francisca", i aguanten es tipo "Catalina" i "Maria Antònia".
Arribam en es nostros dies, i veim que s'assunto està pelut per ses denominacions tradicionals. Només "Joan", "Jaume", "Pau", "Toni" i "Miquel" (tots aquests ara en mallorquí) segueixen en es TOP 20 respecte a fa 90 anys (no compt "Francisco" perquè hi part de Forast). Curiosament es TOP 3 de s'època Pre-20 encara s'usa. "Marc" se consolida com a nom d'al·lot en mallorquí més utilitzat (en es 80 ni sortia). A ses dones, sa cosa és encara més sangrant. Tan sols "Maria" (sa primera, com fa 90 anys) i "Aina" aguanten es tipo. Ets al·lots d'aquesta dècada ja no tendran al·lotes de nom "Cati", "Xisca" o "Marga", com mos passa a noltros, sinò que ses dones mallorquines des segle XXI se diran "Paula", "Laura", "Andrea", "Nerea", "Ainhoa"...