9 de juny del 2007

Jornada d'infart

Ha arribat el dia cofrares!!. Avui (en un cap de setmana ple d’aconteixements esportius varis), els tres equips amb aspiracions a guanyar el títol de lliga es juguen la conquesta de la citada competició.

Com tots sabem, l’actual bicampió de la competició domèstica, el nostre estimat Barça, és juga la possibilitat de revalidar els dos títols aconseguits als darrers dos anys en un partit fraticida al Camp Nou contra el nostre veí petit, l’Espanyol de Tamudo, De La Peña, Luis García i companyia.
Al Barça només li val guanyar o guanyar i estar pendent del que facin els seus dos rivals directes als seus respectius xocs. En cas de derrota, el nostre equip tancarà un any en blanc després d’uns inicis de temporada amb moltes aspiracions. No serà gens fàcil, ja que l’Espanyol arribarà al Camp Nou sense cap pressió afegida (ja no es juga res a la lliga), primat pel Madrid, amb l’objectiu de tancar la ferida produïda per no haver aconseguit guanyar a domicili al Barça durant 25 anys, i amb la finalitat de truncar les aspiracions del conjunt blaugrana a mode de venjança pels càntics de “a segunda oe” dedicats per part del respectiu local al partit de la temporada passada.





Per la seva banda, el màxim aspirant a fer-se amb la competició, el Reial Madrid, disputarà el primer “matx-ball” per aconseguir la victòria al sempre difícil camp del Reial Saragossa. Aquest és sens dubte el partit més crucial del tres, ja que en cas de victòria, el Madrid, que és el qui te la paella pel mànec, superaria l’obstacle més difícil que li resta per guanyar la lliga i truncar una ratxa de 4 anys sense títols. Una victòria blanca suposaria un cop moral molt fort pels seus immediats perseguidors i reforçaria la ja de per si elevada moral blanca. A tot això, hem de dir que el partit no li resultarà gens fàcil al Madrid, ja que el Saragossa es juga bona part de les seves aspiracions de rubricar una excel·lent temporada classificant-se per la UEFA.



Finalment, el tercer equip en discòrdia (pel simple fet de ser el que ocupa la tercera posició a la taula, ja que, paradoxalment, és l’equip dels tres que millor futbol realitza) viatja a Mallorca amb la finalitat de guanyar el seu partit i amb l’esperança de veure punxar als seus predecessors a la part alta de la classificació. El partit és preveu fàcil pel totpoderós conjunt sevillà, ja que el seu rival, l’irregular Mallorca, no es juga res. No obstant, els vermellencs ja guanyaren contra pronòstic l’encontre de la primera volta, i és que al món del futbol, com tots sabem, pot succeir qualsevol cosa.


Avui poden succeir moltes coses. El Madrid pot acabar la jornada com a campió de lliga si guanya el seu partit i Barça i Sevilla cauen derrotats. El Barça pot embutxacar-se el títol en cas de victòria i derrota dels seus rivals. I la mateixa situació es pot produir pel cas de Sevilla. Evidentment, diverses combinacions d’empats, victòries i derrotes també poden ser determinats per desequilibrar la balança a favor de qualsevol dels tres equips protagonistes.
No obstant, en cas de victòria, derrota o empat dels tres equips, les coses seguirien exactament igual a falta d’una jornada pel final, amb la qual cosa, tot és decidiria al darrer partit i el Madrid, com a actual líder, seria el conjunt amb més possibilitats de fer-se amb el triomf.
Ara només cal esperar i disfrutar d’aquesta jornada de televisió i transistors. Avui és pot decidir la lliga i esperem que sigui el Barça l’equip que en surti més beneficiat.

8 de juny del 2007

Josep Cuni fotent crits al BON DIA CATALUNYA.

L'altre dia mirant el POLÒNIA vaig veure un gag sobre el mestre Cuní. Estava basat en fets reals tot i que desde l'òptica caricaturesca típica dels humoristes. Pero mirant les imatges reals val a dir que en Cuní es va posar fet una fiera, bo i entrevistant una pandilla de frikis integrants de la Plataforma x Catalunya. Pels qui no ho saben és un partit racista, que ha proliferat arran de l'allau d'immigrants dels darrers anys. Pura demagògia.
Aquí el cuní real;

I aquí el cuní de pantomima;

Tot el meu suport a Josep Cuní, aquesta gent no tenen cultura, sel's ha de tractar de l'unica manera que poden entendre.

això no és es setmanari musical

Es karronya estam establint relacions amb aquest grup per que ens acompanyin a nes pròxim VOMITOUR 2007...sense paraules...(cedit per antrax):

LARVA FECAL

TOP 10 ROLAND GARROS

Segurament la majoria haureu vist ja aquest video, o algun de semblant en què surten en Nadals, Federers, Robredos... Bé, pel que sembla algú s'ha dedicat a muntar un Top 10 dels tennistes que han passat pel Karaoke aquest...

(m'agradaria poder veure un dia un programa complet d'aquesta gent.. estic segur que segueix la regle de: frikies + mal gust + centralisme totalitari + flipats a matar == francès)

(Gentilesa de A.K.A. (alias tato - castanyer) del Cercle del Drac )



Espectaculars McEnroe i Monfils.... i quin ridicul Deu Meu Leyton Hewitt (ves a saber com coño s'escriu!!!!!)...

7 de juny del 2007

CULTURA "FORAST". CAPITULO 5

Puede sentirse. Puede parecer un susurro de la brisa. Una brisa dolida por algo, dolida por la propia historia de la calle, el duro día a día de una población que, a pesar de no estar reconocida por la ONU, es una de las más grandes culturas de todos los tiempos.

Desde Aztecas a Judíos, todas las culturas históricas han tenido sus ritos musicales. He aquí los de la gloriosa cultura Forast.





EL FARY. La sencillez no siempre riñe con el carisma, he aquí el incombustible Fary como ejemplo antonomástico. Taxista de profesión, Luís decidió dedicarse al mundo musical con un peculiar estilo que le ha permitido ganarse el respeto de todos y colocarle en el Coliseo de la Música Forast, codeándose con los mas grandes. El Fary, personaje de a pie, con alma de Dios. Su majestuosa condición humana posibilita el hecho de que El Fary sea descendiente directo de Jesucristo.








ECOS DEL ROCIO. Temperamento amoroso y voces prodigiosas han marcado la trayectoria musical de estos sevillanos. Temática muy centrada en los sentimientos por la familia, alcanzan su cenit artístico con una composición magistral: “Sevillanas del adiós”. Arte en estado puro, su calidad siempre pasó por encima de los problemas con la bebida que lleva maltratando a 4 de sus 5 miembros desde hace 20 años.












LOS CABALES. Rudos camioneros de profesión, este grupo originario de la provincia mas grande y pobre de España (Badajoz), ha llegado sin proponérselo, derrochando humildad, honestidad y un ligero hedor a Ducados, a ser los abanderados del sentimiento común extremeño hacia la tierra que los crió. Su éxito “Si Canto a Mi Tierra” se ha convertido en la mayor sinceridad poética que ha recibido una región del Mundo.






















LOS CHICHOS. Gitanos andaluces, el trío de las 3000 viviendas tuvo una dura relación con la heroína, la cocaína, el éxtasis, las anfetaminas, la marihuana, el alcohol, el tabaco y el puterío. Relación que cortó, pero no truncó, la trayectoria del que a día de hoy, sigue siendo el grupo más grande de la Historia Forast. “El Vaquilla”, “Quiero ser Libre” o “Ni más ni menos” son ensayos sobre la vida misma: cruda y de sabor pocas veces dulce.















LOS CHUNGUITOS. Estos gitanos extremeños, amantes del jolgorio nocturno y drogadicto, consiguieron sobreponer su pasión por la música a su extraña habilidad para las armas y el narcotráfico. A lo largo de los años, han sabido resolver la papeleta de ser el rival histórico de Los Chichos, con composiciones de tal calado musical como “Dame veneno” y “Si me das a elegir”.















MANOLO ESCOBAR. A pesar del profundo odio o la indiferencia total que siente el Forast medio por el Régimen, siendo Manolo Escobar uno de los íconos del Franquismo y de poseer unas dotes intelectuales en ocasiones inquietantes, este virtuoso del canto sencillo y rítmico, supo abrirse un hueco en la megalomanía Forast gracias a una campesina elegancia y una eterna sonrisa.


















ANTONIO MOLINA. Dos hechos convierten a “la voz” en merecedor de estar en esta lista: Su inverosímil abanico de tonalidades y una oda al proletario por excelencia, el sufrido trabajador de los túneles, llamada “Soy Minero”. Siendo el artista patrio con mayor proyección internacional de su época, Antonio Molina nunca dejó de ser querido por los Forast.














LOS CALIS. Trío del madrileño barrio de La Alegría, es el grupo mas puteado por la Historia popular, pues su gran éxito “Heroína” es atribuido con frecuencia a Los Chichos. A pesar de esto, todavía se dejan ver por los bares de siempre cuando disfrutan de los permisos de salida de los respectivos centros penitenciarios en lo que se encuentran cumpliendo condena.








Primavera Sound '07

Com molts sabeu els festivals musicals estàn a s'ordre del dia i es blog és un bon lloc per deixar constancia de ses rutes festivaleres des cofrares. Enguany, no ens perdem ni una i per tant es Primavera Sound des sa setmana passada no podia fallar.
Tot va començar un bon dimarts vespres tirats al sofa mirant Loops al Canal 33, porrito viene porrito va, concertillos primavera '06,..., i ens entraren unes ganes enormes d'anar al menos el dijous per veure es Smashing Pumpkins i The White Stripes. Sa cosa estava complicada, però un gir inesperat va propiciar q mestre xeve i Nate es seguessin... tipo comprades d'entrades dijous capvespre a un tio mallorquí acabat de conèixer mitjançant internet.
Després de tot es paripé arribarem allà tipo 9 i algo des vespre amb sa senyora Llebe i ens esperaven mestres Xico, Vicenç crackot, Antònia i Marga (germana Antònia), frikazos poblers de sa música per qui no els coneixeu.
Es primer des plats forts foren es Smashing. Tornaven després de tipo 7 anys separats i era un dels concerts més esperats. Segons els entesos ultra fans des grup (lease Antònia i Llobi) concertarro, seguint la seva linea de fa uns anys. Un altre sector, tipo Xico, Xeve i Vicenç, pensaven un altre cosa i esperaven algo més ( xeve : escapades a mig concert a cercar birres i fer cues quilometriques en es banyo mentre sonava el hitazo del grup.... ridicul!). En Nate va quedar content de s'espectacle, encara q va declarar: "system! encara que si que podria haver estat millor".



Aquí vos deixam una mostra de s'espectacle en forma de vídeos caseros on, això sí, es hits no varen decebre lo més mínim...

Bullet With Butterfly Wings


Tonight, Tonight (qdau-vos amb ses veus de ses pobleres tot emocionades)

Acabats Smashing temps de reflexió abans de White Stripes (és a dir a la barra PT per omplir-nos de birres a poder)... Aquí vam trobar una de les sorpreses de la nit: Es gran frick musical Vicenç ens va estirar cap a un sorprenent concert d'un grupillo totalment desconegut tan per mi(Xeve), com per en Xeque: Fugima&Miyahi (el de karate kid si...)... Grata sorpresa per part nostre, gran grupo i més gran espectacle audiovisual, amb les seves projeccions i "samplejades" sonores...

Tot això ens va preparar pel que va ser el gran moment de la nit... WHITE STRIPES es van presentar al Primavera Sound amb un desplegament de guitarra i veu a lo "Led Zeppelin" i "The Doors" units en un mateix escenari i comprimits en tan sols dos components, bateria i guitarra... ROCK EN ESTADO PURO és la única expressió que pot definir el PEAZO concert que varem poder disfrutar...


Hauríem d'haver vist la penya, totalment silenciosa durant la majoria de les cançons, flipant amb lo que estava passant i estallidos d'aplaudiments al final de les cançons... Val a dir que varen aguantar el hitazo que tothom esperava fins l'últim moment, l'últim dels "bis" que van fer: "Seven Nation Army"... aquí tothom va esclatar en una orgia piromusical ( a suposar que era l'única cançó que la gran majoria coneixia....)


Blue Orchid

Volem fer una menció especial a JACK WHITE...que va demostrar els seu "saber estar" a sobre l'escenari (tot un sistema de solos i pujades i baixades...), i també a na MEG WHITE per la seva poc ortodoxa forma de tocar la bateria, tot i que molt Afectiva.


Seven Nation

"BECAUSE WE.. ARE...YOUR FRIENDS...YOU NEVER BE ALONE AGAIN...""" I per acabar gran final de festa amb "Justice". FESTIVAL del Dj' i dels fàrmacs il·legals i del amor "YOU COME ON!!!!"....

Res gran inici de festival, suposo que els VIPS que tenien passe complet ens podran dir què tal la resta de dies via "comments".

By Nate i Xavi


Una de Varios

El resum no està disponible. Fes clic en aquest enllaç per veure la publicació.

6 de juny del 2007

Moyà vs Nadal

És temps d'exàmens i paripes varis, per això anirem una mica per feina.
Com tots sabeu tenim dos crackots de sa raqueta mallorquins. Avui precisament s'enfrontaven a Roland Garrós i ha guanyat en rafalet bastant sobrat (6-4,6-3,6-0). Es meu amic Carles (Bé Carles, estàs demostrant q encara tens molt de tennis per oferir, com ja t vaig dir a sa Bauxa aquella nit de parranda, això sí, no t creguis lo d q tens més projecció q en Rafa) no ha pogut fer més, però bé, com podreu veure a aquest vídeo, a sa play i concretament al Pro, és un crackot!
Mirau es vídeo aquest q es bastant divertit, surten ells en Lappenti i Massú, on en Carles li pega una gran soba tipo set a nen Rafa

Un parell de cosetes...

Com anam al·lots, què tal duim es tema examens amb aquesta caloreta que mos brinda sa city?
A mi, com no, me ve UGíssim (des llatí ultra grossium maximum), demà tenc un examen i divendres una entrega i sa cosa està molt però molt enrera.
I què millor que fer sa mica de postillo per acabar de desaprofitar sa setmana? Ahí vamos! (avís que es llarguet....)

TOFI1:

Lluny queden ja aquelles èpoques on es monòlegs eren lo més IN de sa tele i mestre Buena n'era es seu profeta. Ara mateix si hem de triar entre mirar un monòleg i una etapa de sa Copa Amèrica mos assalten es dubtes, sa cosa ja no té tirón, i només miram en Buena quan anam fins a ses orelles de porros i no tenim ganes d'anar a dormir i sí d'escoltar algo poc feixuc i fer es darrer peta.
Curiosly, i avon eres i a porreres hi ha un canal a Digital + anomenat Paramount Comedy que encara els hi dona canxa. I mira tú por donde, me varen passar aquest monòleg on se fa una comparació entre espanyols i americans, i trob que està prou currat. S'allunya de tòpics desgastats, n'utilitza d'altres d'originals, té molts recursos... En resum, posteable...
Aquí ho teniu!



1/3 (embedded)
2/3 (link)
3/3 (link)


TOFI2:

Encara que sembli mentida, en aquest dibuix tan retro-cutre hi podem trobar es noms de fins a 74 grups de música de ayer y hoy. Qui és s'ultrafriki que en trobarà més? Rodett's? Marco Llull? Gabber 221? Com a pista, i perquè vegeu com funciona es joc, vos en diré un, aprofitant que varen venir fa res a BCN en motiu des Primavera Sound: Smashing Pumpkins, que en mallorquí significa destrossant carabasses. Fàcil, no?

Vos recoman que pitgeu damunt sa imatge per veure-la més gran (i en una altra pestanya/finestra) o fins i tot que la guardeu a s'ordinador i aneu fent zooms...


TOFI3:

Sigaaaaan! Aquí teniu una pàgina que fa una passa més en aquesta lluita que mantenim tots per fer coses de gorra i a l'instant. Se diu Peliculas Online, crec que amb es nom ho diu tot. Si no ho acabau de pillar, aquí vos deix es text que va enviar es company de feina que me la va descobrir.

En la web de Películas Online es posible ver cientos de películas y series en castellano de forma totalmente gratuita.

Hay películas tan nuevas como Spiderman 3 o Eragon y series tan actuales como los últimos capítulos de House o de Héroes.

Puedes o bien ver los peliculas online a través del reproductor integrado en tu navegador o bien bajarte directamente el divx completo. De todas formas, aunque ellos dicen que es totalmente legal en sus condiciones, me temo que es difícil que sea así y evidentemente iran borrando las películas / series.

El servicio, funciona enlazando películas / series de stage6, el clon de youtube de Divx.com, que tiene la evidente ventaja de que los vídeos están en formato divx, con la consiguiente mejora de calidad respecto a youtube. Yo he estado probando a ver varios capítulos de House y la verdad, si se le deja un poco de buffer al principio, la calidad es buenísima y sin cortes con un Adsl a 3 megas.

Ja ho sabeu, penya, a mirar pelis! (cicle de cinema i avon eres...)



TOFI4:

Acabarem amb tres hits purs, tres meravelles de s'art des bailoteo...




Because We are your friends, you never be alone again, well come on, well come on...




Es nom realment és Standing in the way of control, i sa cantant (sí, sí, és ella) és una còrpora que assusta, i mola. Venen en es Summercase.




Un altre Summercasero, aquí amb sa cançó de moda a Europa.

Au idò, a mamar!

setmanari musical: tipo light 2.0

Bones, com encara no s'ha acabat s'època d'examens seguiré publicant qualque cosa rapideta, sense massa complicacions. Avui dos videos, un per indingnar-se i s'altre per xapar-se...Allá va:

Pa'empezar vos pos un fragment que se va arribar a fer famosillo entre es mon des metal espanyol fa devers un any o cosa d'això. Vos pos en situació: programa de s'arxiconeguda Curri Valenzuela, "Alto y Claro", a Telemadrid. Tots sabem es criteris informatius que segueixen els subjectes que participen a ses tertúlies d'aquest programilla així que no vos vendrà de nou lo que veureu. Resulta que sa ministra de cultura va dir que li agradava molt es grup de heavy LUJURIA i que havia rebut un disc firmat pes grup i no se que més. Idò s'estimada Curri (véase; pollo al) aprofità això per despotricar contra es grup agafant com exemple sa lletra de sa canço "Dejad que los niños se acerquen a mi", sa qual denuncia es casos de pederastia a nes món eclesiàstic. Be, mirau i opinau voltros mateixos...



En segon lloc un video de Mamá Ladilla, grup ben conegut a dins es món de s'humor musical o de sa música humorística. En aquest cas sa cançó en si no fa coió, però es remix des principi trob que és banstant bo. Vos deix dos temes més per que rigueu una mica..."el vergel del eden" "hijoputa"



Discazos:

-Frank Gambale "Natural High" 2006
-Sex Museum "Fly by Night" 2004

Temazos:

-Led Zeppelin "Babe i'm gonna leave you"
-The Who "I can see for miles"

Salut i melomania joves!

5 de juny del 2007

EXPLOSIÓ PER CA ses SES!

UEEEIII GENTETA! Quin puta panorama que hem tengut avui migdia per sa puta bayer...tot un show. Tot comença a sa biblioteca d'histori, sonades vàries de mòbil per part de sa Newbot a les 12 des migdia. DIGA??

- Xineta, estic asustada hi ha hagut una exlosió a sa bayer, a parís i sa cosa s''ha erbucat i hi ha foc i bomberos...PASEN Y VEAN. Agafades de topinets tipo les 14:00 cap allà i carrers tallats i flamarades de foc pes coions i tot!
Entrant cap a nes nostre edifici una puta olorada a gas, a foc, a fum i a batum! jaja! Sa qüestió ha estat que es putes beneïts de ses obres, amb ses màquines que no fan renou a partir de les set des dematí... han trencat una puta tuberia de gas i d'aigua. I venga sortir gas i venga aigua. Es tros d'acera que dóna a carrer parís ha passat per ui i es arbres darrera i tot ha començat a prendre foc. Hi ha un puta arbre que no ha caigut però que està socorradíssim. FEROOOOOÇ!!!!!
Bombers, mossos, monais de gas natural, obrers, gent que badava...i mil curts més. No podien apagar es foc fins que es de gas natural no tancassin es gas. Es veïnats de s'edifici d'enfrete han estat desallotjats (a recordar una dona vella amb so canet) i part des voltants mos hem quedat sense llum, gas i aigua.

Quan es de gas natural s'han dignat a aturar es gas i es foc podia ser apagat es bombers s'han posat PT a fer feina a matar, sa puta manguera treia espuma. Allò ja era una puta festa d'espuma! Res, que després d'esperar 2 hores per poder començar a apagar foc, finalment ara, a les 20:30 des descapvespre sa cosa s'ha aturat. Encara hi ha quatre municipardals que controlen es tema i que han tallat es carrer parís. Això ha estat sa xida!

Més sen mereixen pes puta renover que fan cada dia, un no pot estar tranquil a ca seva. A MAMAR!!!
Vos deix quatre retratos des succés. Mos veim si no mos cremam gent!auuuuu!













Fi de sa treva d'ETA

Supòs que ja vos heu enterat, però si encara no heu encés sa televisió o sa ràdio, ETA he trencat sa treva i ha anunciat que a partir de demà poden començar ses seves accions armades. Una llàstima perquè pareixia que aquesta vegada sa cosa s'arreglaria.
Aquí abaix es comunicat de sa banda, amb molta paraula i (com gairebé sempre) poc contingut.


"ETA quiere dar a conocer esta noticia a los ciudadanos; Son momentos de aclaración. ETA quiere dar pasos para superar la división institucional y caminar hacia un Estado independiente. Miles de votos en favor del cambio político y miles de voces por el futuro de este pueblo. ETA está también a favor del proceso de liberación.

Sin duda, el final de ese proceso será un Estado independiente llamado Euskal Herria, pero para llegar a eso, deberá lograrse un único marco que integre a Navarra, Álava, Vizcaya y Guipúzcoa en uno y otro que englobe a Lapurdi, Nafarroa Behera y Zuberoa. Construyamos el futuro de nuestro pueblo y, al final, las siete en una. Porque está claro ahora que las falsas salidas que ha habido hasta la fecha no nos llevan a ningún lado.

El futuro está en nuestra mano y lo conseguiremos. Han desaparecido los disfraces. El talante de Zapatero se ha convertido en un fascismo que deja a los partidos y a los ciudadanos sin derechos. Pero no son los únicos. También se le ha caído la careta a los burukides del PNV, que andan insultando continuamente y cuya sed de dinero es insaciable. Por desgracia, la libertad de los pueblos tiene, a menudo, como enemigo, la traición. Cada vez que hay que tomar decisiones firmes en la defensa de Euskal Herria y a la hora de decidir el futuro, ha cometido fraude. Esta vez, sin embargo, no les han dado un cheque en blanco para, al amparo del españolismo, seguir aumentando el sufimiento de este pueblo.

Han 'seducido' a los responsables de la represión de los derechos del pueblo, pero no a los que queremos vivir en democracia y libertad. Los ciudadanos sufrimos la falta de democracia. Las agresiones en contra de Euskal Herria, en vez de desaparecer se están incrementando y agravando. La Justicia española ha dejado a miles de ciudadanos y al principal activo del proceso, la izquierda abertzale, fuera de estas elecciones antidemocráticas. La situación que vivimos actualmente en Euskal Herria es una situacuión de excepción. Las pasadas elecciones no tienen legitimidad. El Gobierno español ha respondido al alto el fuego permanente ofrecido por ETA con detenciones, tortura y todo tipo de acoso. No se dan las condiciones democráticas mínimas necesarias para un proceso negociador.

Sin embargo, tenemos a la vista las claves políticas para garantizar el presente y el futuro de Euskal Herria: la autodeterminación y territorialidad y las semillas que han sembrado miles y miles de ciudadanos traerá una abundante cosecha a nuestro pueblo. Hasta entonces, renovamos nuestra decisión de defender con las armas al pueblo que es agredido con las armas. A los ciudadanos en general, llamamos a rebelarse ante esta falsa y corrompida democracia y a trabajar firmemente en la construcción de un Estado libre llamado Euskal Herria. Cada uno en su ámbito y según sus posibilidades. Con generosidad y unos junto a otros.

Por último, ETA ha decidido supender el alto el fuego indefinido y actuar en todos los frentes en defensa de Euskal Herria a partir de las 00.00 del 6 de junio".

Més informació, òbviament, a ElPais, Gara, El Mundo, Telenoticies...
Una mica de debat?

Resultats de s'enquesta

Bones a tots,

després d'un finde de pont (amb viatge cofrare posteable inclòs) toca posa es blog en funcionament again, com sempre amb uns resultadillos...
Sorpresa majúscula a s'enquesta des Cans Vells, on demanàvem sobre s'esdevenir de sa Lliga de Fútbol, i on el Real Madrid s'ha imposat per un estret marge de vots (33 a 31) a tot un per noltros estimat Barça a sa pregunta sobre es futur campió de Lliga. El Sevilla, curiosament, no ha rebut cap vot, i això que està a 1 punt des líder!
Esperem que es vaticinis cofràrics siguin erronis i que es companys de Saragossa o Mallorca (corona d'Aragó??) ajudin a fer del Barça campió un any més...

Sort a tots amb ets examens!

canon (pachelbel)

Hola a tothom!

Supos que alguna vegada haureu sentit el famos "canon" de Pachelbel, ido mirau aquesta versió d'un guitarrista anomenat JerryC. És bastant bo! si ja l'heu vist, paciència, però si no, esper que vos agradi...
Ha fet dues versions:

Canon Rock (versió 1)



Canon Rock (vesrió 2)




Adeu!!

4 de juny del 2007

una de indignació

Bones a tots, com anam? Fer un post sempre és un motiu d'alegria per mi, si no és d'alegria al manco és per reviindicar alguna cosa però fer akest post me provoca molta tristesa. Normalment ses meves publicacions són d'un caire de molt de caxondeo però akesta vegada m'he vist amb s'obligació de ferne un que no fa cap rialla ni una.

Pot ser a molta gent extranyi que ho publiqui jo perque sempre he tengut un contacte molt gran amb els animals, no tant com altra gent, però sempre n'he tengut. Mai m'ha tremolat sa ma quan he hagut de matar un colom o travar una cabra i sempre he estat partidari de que si un animal fa coses q emprenyen un toc ho arregla abans q el diàleg.

Akest link que hi ha més avall direcciona cap a un video on hi ha una petita mostra de la brutalitat humana. Vos avís que és molt fort i que a mi casi casi m'ha fet potar, ho dic perq si algú creu q ho pot suportar tot, akest video a lo millor li ve una mica enorme. Quan l'hageu vist només vos deman a veure si no ho podrien fer d'una altra manera per evitar una mica de patiment a akests animals. Weno, no la torraré pus i vos deix amb so video.

VIDEO

3 de juny del 2007

I avon eres from Madrid

Bones gent,

sa mica de post perquè veim que es puta blog sense es N.D. està més mort que es Blog des Tudats. La capital és niki, a pesar d'estar tot ple de madridistes (òbviament) sa penya du molt bon rollo i hi ha joventut a matar. Vàrem estar a punt de no arribar a pillar s'avió, es puta control de passaports mos va venir UG i després un system de corregudes a lo 'Solo en casa' que casi provocaren que en Monx deixés s'avió P.T. via paracaigudes, però en es final se va surar tot amb una feina oral de s'assafata en es lavabo posterior de s'avió.
Tenim s'hostal en ple centro, concretamente en es barri de Malasaña, i sa festa està assegurada dia sí dia també, i amb baretos nikis modernillos cool amb musicons a lo Razz. A s'hora de menjar, tema tapitas i jamoncitos sempre estan allà, i ses cervesses estan a s'ordre del dia. Però bueno, tot això està molt bé, però sens dubte lo milloret de Madrid són ses DIOSAS!! Intentarem fer una foto a qualcuna que altra famella per penjar-la en es proper Deesa del mes. Ara hem anat a fer una visita a ses torres KIO, i d'aquí a res pegarem per Chamartín per veure s'estadi des merengons...com a bons frikis futbolístics.
Monx: Bé, Manti, bé, aquest 0-4 a s'OFM! (cada dia pegam per un cyber per mirar es match results)

Tenim qualcún que altre percance físic com un system de fong supurós en es peu den Monx i unes escaldades anals den Marc després des seu pas pes barri de Chueca, però tenim a mestre Kempes que amb es seu saber estar fa que tot sigui més fàcil...
Tema camiseta den Guti està complicat, amb lo de que el madrid està líder s'han esgotat P.T.
Vos penjaríem 4 fotos però mestre Kempes UG no ha duit es cable connector i mos ve enorme. Ja en penjarem en tornar...
Saludos de part des personal (Neta, Kempes, Menxe & jo) i mos veim demà!

Olé Madrí!