28 de setembre del 2007

The Police Barcelona'07

Bones a tots.

Ahir, dia 27 de setembre de 2007, es va donar un aconteixement important dintre des panorama musical internacional: The Police tornaven a Barcelona després de 20 anys separats per oferir sa seva única aturada a Espanya, en un tour que donarà la volta al món.

Varis cofrafres (Kane, Marga, Lluc, Kempes i jo mateix) vàrem assitir a tal moment, a s'espectativa de que mos oferirien aquests "dinosaurios del rock"(eh Kane, jejeje). I no va defraudar; un espectacle de so (increïble), llum (a balquena) i video (6 pantalles gegants) que no va deixar indiferent a cap des cans vells (que n'hi havia i molts) que es van reunir per una cita històrica. Amb un concert que es va iniciar amb un "Message in a Bottle" més que clàssic però que no va deixar de sorprendre, sa cosa va anar de moments més tranquis fins a moments espectaculars. Obviament, noltros i molta gent, va disfrutar sobretot en els moments de ses cançons més conegudes, de ses quals no es van deixar cap a n'es "tintero": Roxanne, De do do de da da, Every breath you take, So lonely o Every little thing she does is magic.

En definitiva, un bon molt concert amb un so increïble, on es va demostar, sobretot n'Sting, que encara poden tocar un parell d'anys més.

Per acabar vos deix amb es clàssic Message in a Bottle en dues versions; sa primera es sa primera vegada que la varen tocar en directe i sa segona és en aquest mateix tour 2007. Es darrer link és d'un colega que ha enviat un vídeo (de bastant qualitat) a La Vanguardia amb una cançó des concert d'ahir (noltros, com sempre, vàrem acudir a s'event sense cap tipo de "molesta" càmera)








The Police a Barcelona 2007


Desde el curro con amor, Rufire

27 de setembre del 2007

Anunci system! No té desperdici....

Trenco la meva llarga sequia de publicacions, mai he sigut un gran publicador però bé... Us deixo una perla penjada al blog del Cercle del drac, pel nostre estimat amic A.K.A. o tato...




..i per acabar un deesa amb veu angelical, Lisa Ekdahl, gràcies Badii per obrir-me els ulls.

MUSIC & ART

Apenas él le amalaba el noema, a ella se le agolpaba el clémiso y caían en hidromurias, en salvajes ambonios, en sustalos exasperantes. Cada vez que él procuraba relamar las incopelusas, se enredaba en un grimado quejumbroso y tenía que envulsionarse de cara al nóvalo, sintiendo cómo poco a poco las arnillas se espejunaban, se iban apeltronando, reduplimiendo, hasta quedar tendido como el trimalciato de ergomanina al que se le han dejado caer unas fílulas de cariaconcia. Y sin embargo era apenas el principio, porque en un momento dado ella se tordulaba los hurgalios, consintiendo en que él aproximara suavemente sus orfelunios. Apenas se entreplumaban, algo como un ulucordio los encrestoriaba, los extrayuxtaba y paramovía, de pronto era el clinón, la esterfurosa convulcante de las mátricas, la jadehollante embocapluvia del orgumio, los esproemios del merpaso en una sobrehumítica agopausa. ¡Evohé! ¡Evohé! Volposados en la cresta del murelio, se sentían balpamar, perlinos y márulos. Temblaba el troc, se vencían las marioplumas, y todo se resolviraba en un profundo pínice, en niolamas de argutendidas gasas, en carinias casi crueles que los ordopenaban hasta el límite de las gunfias.



El capítulo 68 de Rayuela está enteramente construido en glíglico. En éste, la interpretación no es conceptual: el lector construye una experiencia estética de la cual no puede salir usando conceptos sino esta forma de lenguaje musical, inteligible desde su sonoridad y no desde su textura semántica.


Mola o no??

Daniel Higiénico Homemade Productions

Hola,
Estoy experimentando en casa con una webcam (de momento) para hacer videos caseros y recuperar canciones antiguas. Yo me lo estoy pasando pipa y he pensado que igual os apetece echarles un vistazo. Los primeros los estoy haciendo con el efecto espejo que queda muy resulton. Espero que os gusten.




Me gustaría ser mujer




Hay alguien cantando en el espejo



I, per acabar, me sobra una entrada pes concert de The Police d'avui vespre!!!!
Va, qui s'anima???67 € de res!!!Comment, mail, SMS, deis algo!

26 de setembre del 2007

sa gent va forta...


Hi ha situacions a sa vida que no se solen donar precisament a "ses verbenes de poble". Casualment a noltros ens va tocar presenciar aquesta... no se com dir-ho... aquesta "porcada" a ses fantàstiques verbenes d'Artà. Un poble famós per ses seves festes.












Però això no acaba aquí... segons lo que se va contar al cap d'uns dies, aquesta parella no va "poder pus" i va haver de practicar l'acte en majúscules davora sa barra!! Fins que els "fiesteros" se varen queixar i sa policia els va treure d'allà... ja me diras quin show...

eterna joventut?


Festa Major de Molins de Rei 2007

Iepa! després d'unes intensives festes de la Mercè de ritme frenètic, s'acosta un altre finde on no podem obviar unes festes de poble q sempre donen molt de joc (i q només per ser es poble rival/veí de Sant Vicenç dels Horts ja fan gràcia...): La festa major de Sant Miquel a Molins de Rei

S'expedició ja es comença a preparar i està convidat tothom qui vulgui venir. Vos faig sa mica de resum del q hi haurà (programa sencer):

DIVENDRES 28 DE SETEMBRE


21:00h Correfoc de Diables i bèsties
00:00h Concert X FESTES POPULARS: Segona Opció (Molins de Rei), Red Banner (Molins de Rei) i Banda Bassoti (Roma)
02:00h Concurs Empalma't... grups de Molins
05:30h Cercavila Prematines (traques, tabals, etc.)
06:00h Matins del Camell (+info: www.amicsdelcamell.es)
08:00h Esmorzar popular a la plaça del Mercat

DISSABTE 29 DE SETEMBRE

21:00h Correcuita del Camell i sarau d'espurnes
23:00h La Salseta del Poble Sec
04:00h Rua Techno pels carrers de la vila
05:00h Festa Techno als Ponts de Can Baruta

Altres moments clau de sa festa:

Divendres
A les 7 h de la tarda, A la plaça de la Llibertat: FESTIVAL FLAMENC (es cerca bailador)
Dissabte
A les 11 h del matí, Al Poliesportiu Municipal (c. de Sant Antoni M. Claret, 1): HALTEROFÌLIA (pis mallorca aquesta es sa vostra!tipo prèvia abans de començar a nes DIR..)
A les 11 h del matí, A la plaça de la Llibertat: DÓNA EL XUMET AL CAMELL (q dolent es xumar!i més pes camell de torn)
A les 11 h del matí, Amb inici a la plaça de la Vila, TRADICIONAL CERCAVILA DELS GEGANTS VELLS (sempre en podem fer una de CANS VELLS)
A la 1 h del migdia, Al carrer de Sant Miquel: VERMUT DELS MIQUELS (els miquels conviden!)
Diumenge
A les 5 h de la tarda, A la plaça de l’Església VIII CAMPIONAT D’ESTIRAR LA CORDA (q no sa pipa)


Au idò més festes.. i visca ses plaques solars!

Festes patrocinades per (quin nivellarro):

25 de setembre del 2007

Setmanari musical: Grups systems vol.2

Bon vespre cans i cusses velles, per començar sa nova temporada seguiré amb sa que en teoria havia de ser una trilogia per donar a conèixer grups systems (“nous grups”). M’ho he pensat millor i no serà una trilogia, sinó que aniré recomanant grups així com me pegui, n’hi ha massa que son molt bons però no tan coneguts. Allá vamos:





The Bellrays

M’encanten, me posen a tope, piles carregades a nes màxim des des primer tema de cada disco. A sa música que fan ells mateixos li anomenen “punk’n soul”, tot i que jo li veig molta influència blusera també, deu ser a causa des tema vocal: resulta que com a cantant tenen a una negrota que pega uns crits que posen es pels de punta. Formació clàssica des sonido “a pelo”, bateria, baix, guitarra i veu…From Los Angeles, California, The Bellrays (ah, pegau un vistasso a sa pàgina web que està bastant currada).

Oceansize


Des de terres britàniques compareixen aquests cinc cracks, tot i que per sa música que fan no ho semblen (britànics dic). Tenen un estil i un sò bastant progressiu, experimental, amb una producció molt orientada cap a ses atmósferes que han fet famosos a grups que van desde pink floyd a tool o porcupine tree. Tenen dos discos molt recomanables i, si no he entès malament, a principis d’Octubre treuen es tercer. Tenen bateria, baix i tres guitarres (es cantant també la toca). Per cert, he vist que alguns integrants des blog hermano rodet ja els tenen calats a n’aquests.

The Make Up


No sé definir molt be lo que fan aquests ases, molta importància de baix i bateria, unes guitarres molt rítmiques i un cantant que pren forma de chamán en èxtasi espiritual…Res, m’estim més que els escolteu i que voltros mateixos comenteu lo que en trobau. Són d’Estats Units, comparteixen o van compartir segell discogràfic amb gent com The Evens, i són veu, guitarra, baix, òrgan i bateria.








Spiritual Beggars


Supòs que aquests vos sonen més, almenys a alguns de voltros, ja que tenen una certa fama a dins es mundillo de s’Stoner rock europeu. Semblen americans però son de sa freda suècia, amb un sò molt potent, només per ses orelles més rockeres des blog. Crec que sa màgia d’aquest grup resideix en mesclar unes melodies i harmonies clàssiques amb un so de guitarra molt canyer (es guitarrista tocava en un grup de death metal anteriorment). Recoman sobretot es disco “Ad Astra”, de 2000.


The 13th Floor Elevators

Com a sa primera vegada que vaig recomanar grups, n’hi ha un d’antic a rompre, any 1965, psicodèlia per un tubo i curta vida per aquest conjunt. 4 anys varen aguantar, 4 discos i constants moviments interns (s’únic que va aguantar fins a lo darrer fou es cantant). Hi va haver molts grups a finals dels 60 que se van afegir a nes carro de sa psicodèlia, alguns van tenir ressò i certa fama, altres no van arribar ni als 70.






Ses noves sub-seccions des setmanari encara no estan massa pensades, però tot arribarà. Per ara seguim amb ses de sempre, discos i temazos…S’agenda de concerts la deixaré per sa pròxima setmana, tanmateix és millor que acabeu d’assimilar lo que vareu veure i escoltar a la Mercè.

Discos:

-UK "Uk", 1978. És un dels grups amagats a dins es panorama progressiu dels anys 70, varen editar poc material com a grup, però els membres en solitari han assolit nivells de popularitat certament importants, com és es cas des guitarrista Allan Holdsworth. Aquest disc l’heu d’escoltar sense cap tipo de prejudici, si no és així me direu que son uns maricons, pot ser, però musicalment són unes bistis.

-JOAQUÍN SABINA "Sabina y Cia." 2000. És una taca a s’expedient de tot rockero indomable que se precie, però és que el trob boníssim. S’adaptació des temes, es músics, es sò…no me cans de sentir-lo.

Temazos:

BLACK SABBATH “The Wizard”

MARILYN MANSON “Putting holes in happiness”

Au, salut i melomania a tots

Es senyor Bono (bene)

Aprofito que faig la primera campana del cole (digueli facultat), per (a banda de dinamitzar el coi de blog) mostrar-vos un video de la nova temporada de l'equip de frikis/fieres que feien "La hora chanante" al Paramount comedy (crec) i que ara stan a La 2 (ja tocaua que fessin algo més simple que "Redes"!). El programillo es diu "Muchachada nui" i diria que ho fan dimecres tipo 11 de la nit.
La setmana passada li va tocar rebre a mestre Bono d'U2, personatge mediàtic i a la vegada polèmic per la seva coneguda faceta de "madre teresa de calcuta" que l'ha portat a parlar amb persons sinistres tipo G.Bush, entre d'altres, i frequentar en el nucli dur d'aquest "món mordòric" dels polítics. Realment li fan un bon derribo. Salut cofrares!!