16 d’agost del 2008

LLANERAS SE DESPIDE A LO CAMPEÓN


Medallita de oro

Nos tiene acostumbrados...
...Oro en la carrera por puntos en los JJ.OO. de Sidney 2000, Plata en la carrera por puntos en los JJ.OO. de Atenas 2004, Campeón del mundo en la carrera por puntos '07, '00, '98, '96 Campeón del mundo en madison '06, '99, '97 .

y Rafita no será menos..!

15 d’agost del 2008

El tiburón de Baltimore


Avui en dia se pot passar a sa historia de dues formes: realitzant un genocidi o fent s'èpica dins es món de s'esport. Un poc d'olimpiades conyo.









Aquest post va dirigit cap a sa segona, tenguent com a protagonista a nes "rey de oros" de s'historia de ses olimpiades, un senyor que mha fet aixecar-me asustat des sofà a les 5 des vespre en mig des meu particular insomni post-curro, post-bananas. Mr, Michael Phelps, 23 anys i a un or de igualar es rècord des mític Mark Spitz (a sa foto n'Spitz pareix un poc Freddie Mercury passat de voltes en una sauna gay, no el desprestigieu per això).


No es que ho jo sigui un entés des món olímpic, pero vicien molt i una lectura duu a un altre, i un ingles passat de birra John Smith i whisky southern confort te conta una historia sobre un mític fondista africà...res, al final acabes sucumbint "al clamor olímpico" i xupan-te es 200 metros lliures o lo que donin per sa primera (exceptuant sa merda des badminton i tot lo que siguin arcs i pistoles, lo cual es per jo "morralla olímpica".)


Mr Phelps amb 23 anyets es ja es deportista amb més medalles i més ors gràcies a nes seu nou estil de nadar, lo que molts entesos han anomenat "el quinto estilo". Es mamón sa tira i comença a nadar com un puta peix davall s'aigo, lo que se coneix com "la patada delfín" quan treu es cap ja duu un segón de ventatge sobre s'australià o s'aleman de turno, que impotents pareixen moussambanis caucàsics necessitats de manguitos i bombones d'oxigen. A nen Pelphs just li mola fer records del món a ses finals, així troba que es més espectacular, i no per décimes, si té ganes fa record mundial en 2 segons, després se fuma un piti i a esperar a que arribin es altres.


Facilmanti! Per es frikis aquí teniu un poc es rollo de perqué es tan sobre humà es seu estil.









Fent un poc de mirada retrospectiva t'en adones que per es món de ses olimpiades s'han forjat grans mites, que quan no hi ha guerres sempre van bé per reforçar cert patriotisme. Si hi ha un olimpo de medallistes aquest tiburón s'està coronant com un autèntic Zeus "¿quieres que te meta mi patada de sirena por el culo?".




Altres figures formen sa llegenda olímpica amb 9 ors penjant de sa petxera, és es cas d'un ari així com toca joder, finlandes, atleta i donant estopa amb ses cametes i una superioritat mental brutal, Paavo Nurmi i sa seva gran frase "yo no corro con las piernas, corro con la cabeza".








Però un poc més tard va arribar un jove Jesse Owens (gran video) a posar-lis ses coses clares a nes nazis per Berlin, es aris són es aris, però a s'hora de correr es negre lis va clavar sa botella de coca-cola pes culete de bebé. No té es mítics nou ors i va acabar fent de dj pel món, però es mamón té una foto enmarcada a ca seva així de guapa.




















Un altre llegenda, poc coneguda pero de biografia espectacular, d'aquestes especials plenes de carisme dins s'humiltat. Adebe Bikila, "el león descalzo". Aquest senyor va arribar a ses olimpiades de Roma amb un poc de pa i taleca (com diu es meu padri) i sa va pulir es record de maratón sense sabates, i no es metafora, va corra descalç qual gacela. Uns anys més tard va tenir un accident de cotxo i se va quedar paralític, "la paradoja olimpica".






Espectacle va resultar també na Nadia Comaneci, que per es anys 70 va resultar ser un espectacle, gimnasta, rumana pero d'escola CCCP (se podria fer un post just amb lo que sa CCCP representa a ses olimpiades). Sa nina tenia sa lletja costum de deixar es públic amb sa boca oberta, pero a diferencia des seus compatriotes i allegados no necessitva rifles kalashnikov per fer-ho.

Sa comenta que avui en dia sa gimnasia ja no es lo que era, ara se troben a faltar Comanecis que siguin cracks en tots es exercicis, gimnastes totals.

Per cert sa nina romp amb es esquemes de lo que mos pensam de ses gimnastes, no sé si per obra santa de bisturi, però mirau-le ara.



Que grans són ses olimpiades, ses milfs, ses 18anyeres, es bananas, sa banda des bolero, es fetges de resistència britànica i es hits d'estiu.









postdata: sa carrera de 100 llisos d'enguany pot ser més èpica de s'historia, com a mínim es tres favorits (Powell, Bolt i Gay) tenen ses 8 millors marques de tots es temps. Desde sa meva ignorant i voluntaria prepotència apost per en Bolt, un altre espectacle de tio.



PD2: Estic totalment a favor des doping en totes ses modalitats esportives (Juanito Mueleg's way).





13 d’agost del 2008

UNA ALTERNATIVA A S'ALTERNATIVE

Hola xatos!
Ja sé que demà no és un gran dia per proposar-vos lo des cine a sa galeria, ja que sa majoria de cofrares serà per terres manacorines donant-ho tot a sa ja clàssica Alternative Rural Party, o s'estimarà més anar de picos pardos per Sant Llorenç o qualsevol altre poblucho aprofitant que són festes i tenint en compte que divendres és festa no és tan mala idea. I que a part de tot això ja vos ho he posat al calendari de sa cofraria.
De totes maneres me posaré cansina i vos recordaré que de
mà hi ha sa segona peli des cicle de cine "La bogeria: fotograma a fotograma". Si encara vos dura sa ressaca des cap de setmana passat, si encara és s'hora de que entreu a sa galeria i trobau que aquesta és una bona excusa, si vos agrada anar de culturetas, si simplement vos agrada es cine, si voleu optar per una alternativa a s'Alternative o si vos heu quedat sense cotxo per anar-hi (no passeu pena, sa Sureda i jo després hi partirem a matar!) o per qualsevol altra raó que faci que vos faci ganes i vengueu: benvinguts!
Bueno, ja acab perque a l'insant me fareu persona non grata en aquest blog per pesada, però m'heu d'entendre, he de recaptar audiència. En fi, per tot aquell que vulgui venir a les 22:30 a sa galeria. Aquesta vegada vos posarem una peli d'un dels cans vells des cine clàssic: "Esplendor en la hierba" de n'Elia Kazan. Au idò, ja ho sabeu!

10 d’agost del 2008

Jordi Detroit



En Jordi, a sa foto, ahir vespre a sa berbena llorencina va contractar un manager.

En Jordi troba que es seu dret d'imatge, megaexplotat per Detroit, ex Karronya, mereix una contraprestació.

Ahir en Jordi, protagonista des temazo JORDI BEGUT, que tants d'èxits ha donat a Detroit, arropat en tot moment per es seu manager, va negociar fort.

S'ha arribat a un principi d'acord amb en Marco Llull i, encara que no tant, amb en Tòfol (dins sa berbena d'ahir vespre a les 4 de sa matinada).

En Jordi cobrarà un 10 per 100 des caché de Detroit cada vegada que es grup canti-toqui JORDI BEGUT. Aquest porcentatge, evidentment, l'haurà de repartir amb es manager (un 5 per 100 per cada un). Lògic es repartiment ja que ses negociacions vàren ser dures... molt dures!




Quin ca vellarro en Xavi Santvi, a qui vaig tenir s'honor de conèixer divendres a Sant Llorenç. Tampoc me vull oblidar den Kempes, en Nate i en Xisco (ARP), aquest darrer co fundador des blog. Cans vellots!. Ses fotillos estàn fetes amb so mòbil i per això tenen tan poca qualitat.

Son Servera ha rendit a un gran nivell per Sant Llorenç. Enormes Detroit, divendres, i Anegats, dissabte. I molt gran sa Cofradia, ses dues nits en mig, fent barra i pista sense trègua.