10 de febrer del 2014

Frikisme de antaño



Bones a tots!

Després de tants de posts ja era necessari aturar es tren a Freaky Station.

Molts dels integrants de sa cofradia, als News els hi sonarà com quelcom pretalaiòtic, vàrem créixer en el món dels videojocs en una època molt diferent a s’actual. Ses consoles de 8 bits estaven a ses darreres i estrenàvem ses noves i brillants consoles de 16 bits. Sa Play i sa Saturn varen arribar quan ja teníem es cul pelat de passar hores davant es televisor i de jugar a jocs on “tenir vides infinites” o “poder guardar sa partida”  deixaven de ser utopies en alguns jocs de Super Nintendo i Megra Drive. Després mos vàrem adaptar perfectament al Pro Evolution, però això ja és una altra història. Per descomptat, Internet  no era el que és avui on sa velocitat actual supera, amb escreix, lo best best d’aquell moment..de qui tenia Internet. En el meu cas, no sabia ni si existia. Val a dir que tiràvem moltíssim de Game Boy amb es Mario Land i es Tetris com a màxims exponents.

En aquell entorn hi havia uns elements que jugaven un paper determinant dins es món des lleure: ses màquines recreatives on 5 duros te permetien experimentar uns gràfics que ses consoles des moment no hi podien arribar ni de conya. I a dins es món de ses màquines recreatives hi ha una sala de màquines que mos va marcar de petits: Sa sala de Cala Bona (ca sa Maja per els entesos). I a dins sa gran selecció de títols que hi havia a ca sa Maja, n´hi havia un que sobresortia per damunt es Pang 3 i es Out Run: aquest joc era es Street Fighter II The World Warrior.

Difícilment, algun dels nascuts en els early 80’s no haurà jugat mai a aquest joc lluita. Durant es 90’s tots es jocs de lluita en 2D que sortien se comparaven amb aquest. Sa jugabilitat, sa introducció de moviments especials, sa possibilitat de triar fins a 8 lluitadors i sa cuidada caracterització de cada un d’ells feia d’aquest joc un producte innovador a dins es casi inexistent mercat mallorquí de màquines recreatives de jocs lluita.


En referència als lluitadors, val la pena fer un parell de comentaris. Primer vull fer referència a en Ryu i en Ken. Dos personatjes distints però que tenien exactament es mateixos moviments. Segons es Story Board des joc se varen entrenar junts, però bé. Fet que només s’ha repetit a sa saga Mortal Kombat, que jo sàpiga fins a dia d’avui. Sa caracterització d’aquests dos personatges és relativament pobre si la comparem amb personatges ultra exagerats com en Blanka, monstre verd precursor den Pikachu i en Dalshim, un indi que pot allargar es braços i cames i escup foc.  Amb altres personatges com na Chun-Li, xinesa, i en Guile, nord-americà, varen tirar de tòpics: ella vestida de xineta mostrant cuixa i ell com a soldat. Per no xerrar de sa incorporació d'un lluitador de sumo com en Edmond Honda. Es cas de Zangief, URSS, és, per a mi, es més sonat: presentar-te a un torneig d’aquestes característiques en taparabos és, com a mínim, arriscat.

Es 4 rivals finals mereixen menció apart. Es primer d’ells, en Balrog, boxejador a Las Vegas. No era un lluitador molt ben aconseguit: no era difícil, ni tenia cap tipus d’encant ni res de res. Es segon d’ells sí que valia la pena. Ell era en Vega. Español de España. Torero en estones lliures i un des personatges més exagerats des joc. Amb mocassins i calçons de torero, tatuatge d’una serp per es cos, emmascarat i  amb tres urpes a lo Lobezno a una de ses mans. A vegades era molt mal de tondre i lo millor de tot era s’escenari en sí: tablao i sevillanes, como no. En Sagat era es següent. Mostre final des Street Fighter I. Tailandès, amb sa tècnica Tiger que te podia maxacar si no eres un ca vell des tema. I per acabar en  M. Bison. Tio complicat a dies i bastant agressiu. Amb vestiment de alta graduació a s’exercit, tenia un bon repertori d’osties.

Finalment, voldria fer un comentari sobre sa música d’aquest joc. D’això era de lo que volia anar es post en un començament però he tirat per altres camins. Com tots es que heu llegit fins aquí sabeu, cada personatge era d’un país o zona diferent i tenia es seu propi escenari. També sabeu que cada un tenia sa seva pròpia música. Idò bé, Internet, aquella eina que havia de servir per ser ultraeficients i transmetre coneixement a marxes forçades, ha permès, via Youtube, sa proliferació de mil i un freaks interpretant versions des temes d’aquest meravellós joc. N’he seleccionat quatre. Es dos primers són es den Ryu i en Ken [originals aquí i aquí]. Ses versions que he triat d’aquests dos temes estan interpretades per es mateix tio i estan bastant currades [versions aquí i aquí] Es següent que he triat és en Vega [original aquí] Hi ha via versions millors però no m’he pogut resistir a sa d’aquest tio. Instrument, vestit, habitació...bé, voltros mateixos.

Atenció especial mereix es cas den Guile [original aquí]. Fenomen a youtube amb es nom “Guile theme goes with everything”. Cents de vídeos que van des de una escena de Predator o de ses Tortugues Ninja al, ja fa anys, mític TechnoViking. També és, amb diferència, sa que més gent ha versionat però me qued amb aquesta que ho peta de principi a fi.

Au idò, arreveure!