Cròniques normandes (I)

Bones,

després de dos dies de viatge per terres normandes, tenim sa necessitat de relatar ets esdeveniments ocorreguts fins ara.

Ahir viatge tipo a matar, partint a les 06:30 des de Son Llobinera i arribant a can Xisco a les 19, es a dir, tipo 12 hores de viatge. Mos repartírem així:
-Cotxo den Xavi Santvi:Xavi Santvi, Llobinera, Marga i jo.
-Cotxo de lloguer (a partir d'ara es gallinàceos):Compi, Nato, Carolina i Rafa (Rapitencs).
Ses coses a remarcar són, bàsicament, ses nedades den Compi a s'hora de posar benzina per primera vegada a França(-twenty four, seven. -Primero tienes que ponerla...), i s'arribada nostra a sa estació de servei tipo les 10 des dematí amb un careto de fumats d'herba horrorós. Es dia va anar passant de benzineres en estacions de servei, i viceversa.
Comentar s'aturada a s'area "Dunes", amb unes prunes a ses dunes.
Una vegada arribats a can Xisco, unes visites a sa mansió Parera i sopar tipo light d'embotits autòctons. Després, SingStars i sidres a matar, a devora es foc. Com a bons cans vells, mos venia enorme i vàrem decidir "aprofitar" per anar a dormir tipo prest i avui "aprofitar" per aixecar-se prest. És a dir, es darrers survivors mos vàrem colgar tipo les dues.
Avui mos hem aixecat a les vuit i, després d'un berenar tipo "no reparamos en" hem partit tipo les nou i mitja cap a Caen, on hi tenen es museu memorial de sa 2a Guerra Mundial. Tot un system de museu (system també es preu: 15 euros), mos hi hem passat tres horetes bones, i després de dinar de Mc hem partit a visitar in situ ses platges des desembarcament des dia D. Primer Arromanches (on hi feren un port artificial en plena guerra), després mos hem topat amb ses bateries alemanes de Longues sur mer, i després hem visitat sa mítica platja d'Omaha. Hem intentat anar en es famós cementeri d'americans (11.000 yankees) però hem fet tard. Hem "aprofitat" per anar fins a Omaha beach avon mos ha pegat s'alegria i hem decidit fer una carrera per damunt s'arena (hi havia marea baixa i sa platja feia 300 o 400 metros). Sa carrera ha confirmat es bon moment de forma dels integrants dels Gerrets Foto finish entre Santvi i Xisco, després Compi i Marc i en cinquena posició el buidador Nato, que ha perdut molts metres a sa sortida. (faig un íncis dirigit a the buidadotes:típica demagogia gerrètica, by Nato). Després hem enfilat es camí de tornada a "Le Bucher" (sa finca den Xisco) fent aturada a Bayeux, tot un system de ciutat, tipo casetes normandes des s.XV i catedrals d'un gran gòtic. Hem fet una volteta i hem comprat un system de tros de carn per sopar. Una horeta més tard mos trobavem a casa. Just ara sóm acabats de sopar. Un parell fan Singstars amb una Marga Llinàs pletòrica que desafia les normes de l'acústica i el ritme, i per s'altre maquinacions maquiavèliques de temàtica sastre-veterinària a sa taula des menjador. S'idea es tirar endavant es projecte amb un sistema de politges i contrapesos, sempre consultant pressupost a un conegut doctor enginyer americà de Massachussets.

Demà visita a sa gran ciutat de Ruán (Rouen)

Per cert, voldríem informes detallats des viatge d'uns altres cans vells en sa seva aventura "mirando a Cuenca".
Seguirem informant.

Cofradia des cans vells