Des de fa una temporadeta (i encara més des de que hi ha mestre Bush pululant), s'ha posat molt de
moda criticar tot lo relacionat amb sa cultura americana, tractant-la bàsicament de banal, consumista, artificial, poc ètica, imperialista, globalitzadora, etc, etc.
A sa mínima que ensumam un flaire d'americanisme a qualsevol cosa, ja tenim motiu per desacreditar sa cosa en qüestió i a treure-li tot possible valor o interès. És una moda, una manera de veure ses coses que s'ha anat imposant entre ses ideologies "digali" progressistes des vell continent. No criticaré aquesta visió anti-americana, simplement la veig com una reacció contra es país que té pràcticament tot es poder polític i econòmic i que, òbviament, aprofita aquesta posició per consolidar es seus privilegis i expandir es seu poder.
Així i tot, no podem negar que, per molt que critiquem sa cultura USA, mos hem de considerar gairebé nebots del tio Sam, perquè sa seva influència a ses nostres vides ha estat i segueix essent importantíssima. Pensau, per exemple, en es cine, sa música, es fast food, tots ets invents originàriament emprats pes Pentagon i que acaben arribant a ses nostres vides (Internet, mòbil, GPS, PC's), i mil etcéteres.
A més, tampoc podem negar que lo americà atreu, són únics creant espectacle, montant shows; tenen un domini de s'estètica que és capaç de fascinar a qualsevol. Sa reflexió que possiblement s'ha de fer és que si és ètic es trasllat d'aquest espectacle a s'àmbit de sa política, on sa gent decideix més a qui vol votar a partir de lo que li arriba visualment (11-S, macrocampanyes electorals, popularització de s'enemic) que per lo que pugui arribar a pensar de manera individual.
Passant de tot això, aquí vos deix amb dues perles que mostren amb claredat es poder mediàtic i sa capacitat de crear espectacle des món yanki.
moda criticar tot lo relacionat amb sa cultura americana, tractant-la bàsicament de banal, consumista, artificial, poc ètica, imperialista, globalitzadora, etc, etc.A sa mínima que ensumam un flaire d'americanisme a qualsevol cosa, ja tenim motiu per desacreditar sa cosa en qüestió i a treure-li tot possible valor o interès. És una moda, una manera de veure ses coses que s'ha anat imposant entre ses ideologies "digali" progressistes des vell continent. No criticaré aquesta visió anti-americana, simplement la veig com una reacció contra es país que té pràcticament tot es poder polític i econòmic i que, òbviament, aprofita aquesta posició per consolidar es seus privilegis i expandir es seu poder.
Així i tot, no podem negar que, per molt que critiquem sa cultura USA, mos hem de considerar gairebé nebots del tio Sam, perquè sa seva influència a ses nostres vides ha estat i segueix essent importantíssima. Pensau, per exemple, en es cine, sa música, es fast food, tots ets invents originàriament emprats pes Pentagon i que acaben arribant a ses nostres vides (Internet, mòbil, GPS, PC's), i mil etcéteres.
A més, tampoc podem negar que lo americà atreu, són únics creant espectacle, montant shows; tenen un domini de s'estètica que és capaç de fascinar a qualsevol. Sa reflexió que possiblement s'ha de fer és que si és ètic es trasllat d'aquest espectacle a s'àmbit de sa política, on sa gent decideix més a qui vol votar a partir de lo que li arriba visualment (11-S, macrocampanyes electorals, popularització de s'enemic) que per lo que pugui arribar a pensar de manera individual.
Passant de tot això, aquí vos deix amb dues perles que mostren amb claredat es poder mediàtic i sa capacitat de crear espectacle des món yanki.
- Montatge de s'escena de Pulp Fiction on en Jules (Samuel L. Jackson) lis demana explicacions en es niñatos del metro que intenten timar en es kapo Marcelus Wallace.
- Vídeo de culte entre es fans de s'NBA on se pot veure a mestre Tracy McGrady donant una lliçó de basket (o com ficar 13 punts en 33 segons...)
- Complicat acabar aquest post amb una cançó que no sigui aquesta.
Entrades
12 comentaris:
Esta clar q lo americà ens influeix a matar, però no crec q l'adversió cap a lo nordamerica tengui q veure només amb sa política. L'estil de vida fa bastanta pell per ser totalment inhuma i egocentric (consumisme destructor i degradant pel medi q ens sustenta, superficialitat (imatge), excesos, competitivitat i un llarg etcetera q son els q duen a l'especie humana cap a on va. Llàstima q a mesura q els paisos es desenvolupen, tots mirin aquest model i el vulguin imitar. No m sent atret pel mon del show i l'estetica, defet son coses q no necessitem. Per jo vivim actualment a un mon q no es huma pq no vivim de manera normal, vivim a un mon creat q ens ha absorbit. Està clar q ells ens han donat tota la tecnologia, però es normal pq son es q tenen es doblers i tallen es bacallà (8P); però realment necessitem viure en aquest mon economic, estressant, poc considerat, insolidari,etc? La vida podria ser molt mes guapa de lo q estem acostumats ara i seria sense internets, plays, teles,...(per uns pocs, tipo 20%població) i merda, mosques i miseria (tipo 80%pobl)per uns altres.
I pas de xerrar de sa política nordamericana pq ja....
PD:amb s'escrit vos podeu fer una idea de ses meves votacions a s'enquesta
Ja Nate es problema és que TU no pots dir que no t'agradi aquesta cultura perquè és sa teva, i a sa que no estàs disposat a renunciar... Podem mollar pestes sobre com està montat el món però no estam disposats a renunciar a lo que tenim.
Si no pots fer qualsevol cosa de sa llista, no te queixes?
-Mirar pelis
-Escoltar música
-Viatjar
-Comprar roba de marca
-Jugar a sa Play
-Anar de concerts
-Beure Whisky
-Navegar per Internet
-Mirar es futbol
-He de seguir.....?
Ningú està d'acord amb sa cultura americana però tothom hi està inmers...un poc contradictori, no?
weno weno weno,es caudillo crec q mos està posant a prova amb akest post. Realment si q es vera q vivim inmersos en s'estil de vida americà, cada dia ens hi esteim atracant més. En es camp polític també, cada vegada les lleis europees s'acosten més a les nordamericanes i derivat d'això tota l'economia també pero weno, hem de recordar q això no es degut a que un tio ho decideix, és el resultat de milions de desicions individuals q prenem cada dia.
Vale, no podem deixar de fer moltes de les coses de les que esteim en contra, però això no vol dir que hi estiguem d'acord. Hi ha gent que du un estil de vida i despres a partir d'aquest estil de vida es crea una idologia/filosofia que li cau com anell al dit maldament opini que la majoria de coses no son les correctes; altre gent segurament du el mateix estil de vida pero no hi està d'acord, es renega a acceptar que això és lo que hi ha i segueix pensant en canviar-ho i lluitant (a vegades es venç i a vegades no) contra ses seves propies contradiccions. I despres hi ha un altre tipus de gent (minoria) que de veres es "sacrifica" i renuncia al que li ha estat establert i viu sense destroçar es planeta (per exemple).
es a dir, jo crec que cada individu decideix en cada moment i que a cada moment hi ha millons d'opcions; i crec que n'hi ha de bones, n'hi ha de semi-neutres, n'hi ha de pasar de tot i seguir la corrent i també n'hi ha de cabrones i amb mala hostia! Es tema està en quina decideixes triar cada puta vegada! Però també s'ha de saber que totes tenen unes conseqüencies que s'han d'acceptar.
A la merda nortamèrica i tot és rollo aquest que duen.
Si, els hem d'estar agraïts pq ens han fet tornar completament gilipolles!!!!!.
"merda eh perdut sa conexió d'internet, crec que no podré soportar-ho"; "Barça-Madrid: partit del segle = una setma-na parlant-ne (Eto'o: tengo buenas sensaciones, però son el madrid y tiene jugadores que te la pueden liar en qualquier momento/Guti: saldremos a ganar, no le tenemos miedo, solo respeto y si jugamos como sabemos i hacemos las cosas bien, podemos sacar un buen resultado del Camp Nou", i el dia del partit, 24 hores sobre el tema.
"no soc nigú pq no m'he pogut comprar es darrer wifiusbmovilepentiumtecnologix2pz4,45mp3driver".
Realment som així d'imbecils i no podem ni defençar-ho ni criticar-ho pq nosaltres mateixos en participem d'aquesta merda de circ que en diuen món.
I després encara ens volen inculcar mesures ecologistes amb no se quina merda de reportatges catastrofistes. I nosaltres, clar, pues ens els creïem pq son una especie de mentors espirituals de la nostra conducta.
Tot plegat me pareix molt trist pq a més, quan protestem en contra del seu american way of live, o feïm seguint els seus putes mètodes!!! Via mòvil, internet, televisió, etc. Hipocrites que som tots sense excepció. Hem tengut la sort de neixer a la part còmoda del mon i, per molt que diguem, mai farem res per canviar-vo ja que això ens perjudicaria o, més aviat, perjudicaria a la nostra sagrada comoditat.
Dons jo crec que si que se pot criticar una cosa maldament hi estiguis ficat fins a n'es coll! Autocritica (i sa millor de totes és s'autocritica constructiva! que aporti solucions) I en relació a que mai farem res per canviar-ho, no hi estic d'acord! però gens! farem més o menys, no és fàcil(és dificilísim) però, o ho feim noltros o ho faran es que actualment estan putejats i s'ostia serà molt més dura!
A més, Monx, com tu dius, mos interesa sa nostra comoditat, i es fet de saber que per es nostre estil de vida hi ha moltissima gent putejada no ens és gens comode! Mos ho amagam i mos ho amaguen, però així i tot surt i mos pega a sa cara.
Sa vida que duim en es fons no és tan comoda.
exactament manti, sa vida q duim vale q es comoda comparant-la amb la majoria però alhora es un estil de vida q cerca q siguem com robots estressats d'aqui pa lla. Pero tb es un sistema q cada pic ens estreny mes i cada pic ens agafa mes fort pes coll. Aquesta societat cada pic ho passara pitjor i el q es cerca es q a tu ja et basti amb sobreviure per arribar a final de mes, per tal q no et puguis preocupar d'altres coses tals com pq ses coses son com son. També tenim tot el mon de la tecnologia i l'oci barato q ajuda a q en es nostres temps lliures no el gastem pensant en coses series, en xerrar amb la gent i en definitiva en estar al carrer. Es preocupa mes pq el nostre cap estigui inundat de botxors.
Per altra banda, val q podem estar ficats fins al fons en l'estil aquest de vida america i tal, pero això no lleva no poder ser crític i al menos intentar fer algo (cadascú ha de saber el que) encara q sigui escriguent en aquest puta post. Hem de reconeixer q una persona tota sola ho te dificil per sortir d'aquest cercle vicios tan ben montat. No crec q anant a la muntanya a viure sense com antigament sigui la gran solució. Supós q faria falta un moviment d gent global cercant una manera de viure diferent; el problema sera quan apareixera i com
També estic d'acord manti q si no ho feim res noltros ho acabara fent la resta del mon, això es insostenible i per moltes muralles q aixequem sempre apareixera "l'escletxa" per on petarà tot. I petarà petarà, no seran bromes
No se el tema donaria per molt i supos q seria mes guapo cara a cara i no seguint aquest l'estil america internetero, però be ja esta be aixi...
Sí que ha donat de sí aquest post.
Sigui per criticar s'American Way of Live (al cap i a la fi, tots) o per lo que sigui, a ningú mos ha deixat indiferent (cosa bona, no arrufar-mos d'espatles davant lo que passa al món on vivim).
Bàsicament estic d'acord amb lo que heu dit. I molt ben dit Nate i Manti. Bàsicament hi ha un munt de postures que se poden adoptar davant aquesta merda en què estam ficats. Molts hi estam en contra des sistema capitalista global, però és vera que poques vegades estam disposats a renunciar als nostres "privilegis". Sovint volem fer algo per canviar ses coses, però ser conseqüent amb lo que pensam és molt difícil, i adonar-se d'això moltes vegades lo que fa és provocar-nos crisis de consciència. Fins i tot podem acabar pensant que no hi ha res a fer, que no serem capaços de canviar res, i acabar passant de tot: "al cap i a la fi, sa vida són 2 dies mal comptats, què m'és que passi si ja seré mort" (OJO: NO ÉS SA MEVA POSTURA... ESPER).
De totes maneres lo que heu dit m'ha fet pensar i recordar un article que vaig llegir fa un parell de dies ... i que esper demà poder penjar i comentar.
Ara, es companys de pis me pressionen perquè fa una hora que m'esperen per anar a fer birres. Molt d'idealisme però a s'hora de sa veritat... renunciar a una sortidota per motius ètics??
Cagondéu, alcohol per no atormentar-mos i oblidar-mos d'aquesta hipocresia nostra.
què gran T Mac!!!
així es s'alcohol es una via d'escapament en aquesta societat i molts l'aprofitam (realment un poc trist si ho pensem... be o no)
Igual q es blog quan ets en es curro jeje
Dsde el curro con amor emulant mestre fire
Què bé Neta a les 9:19, jo t'emul a les 10:19, 10 minuts després d'arribar...i avon eres!!!
Podriem fer jornades digali filosofiques per aclarir conceptes. Perqué veig que em costa bastant d'escriure opinions sensates via blog. Unes quedades a lo "symposium" amb grans afartades de menjar i després orgia homosexual donarien molt de misticisme a la cofradia.
D'altra banda opino que el tema; cultura americana, capitalisme, insostenibilitat i tot lo derivat, és un gran trencaclosques on s'han de tenir en compte tants factors que la meva ment no pot vertebrar un judici clar.
Avui és Amèrica, pero al s. XVII-XIX- fins 1945 aprox era Gran Bretaña qui marcava "una mica" les directrius del món. El fons del mal és troba clarament en el sistema capitalista. Desde la seva implantació la humanitat s'està comportant com una puta plaga de "carcoma" damunt una superficie de fusta (tipo planeta-terra). Dubto molt del significat de la paraula "racional"
que caracteritza el pensament humà que és capaç d'idear un sistema tan injust i insostenible.
Em tranquilitza el fet que com tota espècie animal acabarem desapareixent per molt intel.ligents que puguem ser i capaços de dissenyar coses amb les manetes. Ja sigui per la nostra incompetència alhora de viure en germanor o perquè un dia la terra serà inhabitable.
El meu pessimisme vers la qüestió radica (crec) en el fet que estem en aquell moment en que l'avaricia ja ha trencat el sac i la marxa enrere ha de ser "dolorosa" per força. No sé com ni quan, però petarà la gran bola plena de mentides que s'han dit per justificar tant maldestre camí dels homes, i llavors tot canviarà. (Tipo nostradamus)
Publica un comentari a l'entrada