Expedició cofrare per Lisboa, Pexugal

Aquest post arriba amb un poc de retràs però millor tard que mai. Ja sabeu que els cofrares ministre Caldera, senyor Kempes i jo mateix, varem partir direcció Lisboa fa unes dues setmanes amb la intenció d'explorar noves terres desconegudes per tal de fer els pertinents partes a posteriori.
En general, el viatge fou triomfant i enriquidor. La cosa va començar amb una arribada tipo por tiempos a s'aeroport de Barcelona on ja ens esperava es ministre, radiant ell després de ses pertinents buidadotes en es pàrquing i es calçons mig desembotonats. L'arribada a Lisboa es produí sense cap fet q alterés el bon ambient de l'expedició, tipo a les 10 del vespre hora lisboeta. Després de trobar es primers mallorquins només posar peu a Pexugal (com no) arribarem a s'alberg, tot un system per cert, on hi havia gent de diversa procedència però on destacava un grupet de 15 catalanets estudiants de periodisme. Es primer vespre, com sol ser habitual en aquest tipo d'expedicions, ja va ser a matar. Un bon sopar, amb botella de vi i copota de Grappa, fou el primer detonant per lo q vengué més tard. A lisboa sa marxa està sense dubte al Barrio Alto, on es baretos i sa festa estan a l'ordre del dia. Cubatas a 2,5, gent pes carrer a matar i molts de baretos a una dels barris més autèntics de sa ciutat.
L'endemà dormidota i molt de passejar pes barris centrics de Lisboa: Alfaima, Chiado, Plaça del Comerç, Castelo de Sao Jorge,..., interessant-mos sempre per temes diversos, des de runes romanes fins a camions derribístics. Si algo va caracteritzar es viatge va ser es ritme de bon


menjar i beure q vàrem imprimir durant tot es viatge. Una vegada teníem sa panxa plena començàvem a arrancar. Es vespre de divendres, com ja vaig explicar a un post batínistic, no va ser de lo més destacable, encara que va servir per aprofitar es dematí i anar per feina.

Així que després q en calde fes ses seves compres típiques a primera hora des dematí (tipo tovalloles, jerserets per sa femella, etc) varem partir cap al barri de Belem on es paisatge era ben diferent. Mosteiro dos Jerónimos, Padrao dos Descubrimientos (vistes


espectaculars), tapes de calamar i pescaito, etc., foren ses visites més destacades.
M'aturaré a fer un incís, explicant un tema q ens va deixar flipats: quins callos q són ses portugueses!!!en 4 dies varem veure molta petxuga suelta; aquesta agrupació de cultures que conviu a Lisboa gràcies a colonitzacions varies fa que te trobis una espècie d'orcos. Hi ha una foto amb s'unica nina salvable (no fa falta q vos digui quina foto), ara q vaja tia (evidentment vàrem inmortalitzar es moment).

Remarcar sa sortidota a matar de dissabte vespre que va començar, com no, amb un bon sopar pes barrio alto. A partir d'aqui entrades a locals varis i moviment per sa zona de marxa, jo la definiria com una mescla de Gràcia i des Carreró; un local destacable que m'hos hi varem fer notar va ser un cuchitril rollo mexicà que posaven bona musica i feien bons mojitos, evidentmet en varem beure un bon raig, mos varem quedar amb es sistema de capoladora industrial que feien servir per triturar es gel, en tirava per tot! en Company i en Caldera varem estar una bona estona contemplant aquell espectacle dantesc.
Aqui mos trobam amb bastants de persons que varem conversar / derribar tipo en Luca, un italià a lo pinero, un portuguès bastant friki futbolisticament que varem conversar amb ell analitzant si el Barça podria fitxar en Cristiano Ronaldo, també demanat-li que en trobava des portuguesos Nunes del Mallorca o des pufo de l'Espanyol Peixoto.
Es system molava perquè hi havia mes gent de fora des bars que dedins, eren ultrapetits. Xerrant per defora, amb un portuguès digali pellòs, però mos entenien ben bé. Quan ja cercavem un rollo after tipo les 6 varem replegar un parell de persons destacables amb els


q acabarem sa sortidota a lo grande. En Makelele (quin puta crackot) i ses dues portugueses típiques callos foren tot un show (aquest apartat donaría per tant q ho deixarem per un altre post...jeje). En es final varem acabar menjant sopa, estil prison break, a un bareto tipo suburbi.


Es diumenge ja tipo rèmores visitant tipo light sa zona on es va fer s'expo, mig mirant el barça (pq jugava el Benfica a sa mateixa hora i mos ho llevaven), fent vinets i fent es darrer banquete.
Això seria una mica de resum. Tot i això, no acabarem sense fer menció al ministre caldera, que fidel al seu estil la va liar en tot moment, ja sabeu: crits, cantades den tomeu penya enmig de sa multitud, beguent jackies en dos minuts en un Hard Rock Cafe, xerradotes en portugués, etc.

Evidentment tenim nous testimonis en video. Vos deixarem amb aquestes relíquies...

DEGUT A LA PETICIÓ DES PROTAGONISTA EM VEIG OBLIGAT A CENSURAR ES VÍDEOS.
LLÀSTIMA Q AQUEST MATERIAL TAN BO NO SIGUI VISIBLE EN AQUEST ES NOSTRE ESTIMAT BLOG.

UNA ABRAÇADA A TOTS ES COFRARES I FORÇA!

By Kempes & Nate