Hola a tots personajillos varios!.
Entrem dins d’una setmana crucial. Èpica, somni, nervis, desesperació, esperança, desolació, alegria, tristor i un llarg etc. d’emocions varies ens envairan durant els pròxims 7 dies als que, el nostre estimat club, es juga bona part de la temporada.
És ara quan el barça ha de demostrar ser el barça, quan ha de pegar un cop de puny sobre la taula i imposar el seu talent futbolístic per així demostrar la veritat, es a dir, que som el millor equip del mon!.
Ha arribat el moment de lluitar cada pilota, de córrer fins a la extenuació, d’afinar la punteria i, en definitiva, de meravellar al mon i acabar amb les aspiracions morals del equips aspirants a destronar l’hegemonia futbolística que encara ostenta el nostre equip.
I és que, al·lots, s’ha d’acabar la travessia pel mar de dubtes pel qual vagàvem sense rumb. És l’hora de retornar al camí dels triomfs pel que estem acostumats a passejar i del qual els nostres jugadors n’eren els nostres guies. És hora de guanyar i destrossar les il·lusions de sevillistes, anglesos i, sobretot, capitalins. És hora de cridar més fort que mai, VISCA EL BARÇA!!!.
Però la fortuna és una deessa capritxosa que pot fer girar la moneda al seu gust. Aquesta setmana també pot ser catastròfica i convertir-se en el precipitat inici de la fi d’un cicle gloriós. I si passa això?. Doncs aquí és on entrem nosaltres, on hem de demostrar la nostra fidelitat mitjançant l’aportació del nostre incondicional suport. És aquí on, orgullosos, hem de dir: gràcies barça. Gràcies per aquests anys meravellosos, i aplaudir i ovacionar als jugadors que han fet possible el retorn del nostre equip a lloc on li corresponia.
No obstant, aquesta és una possibilitat que, si be s’ha de tenir en compte, no vull haver de contemplar. Després d’aquests set dies, ja parlarem.
Salut, ànims i Força barça!!!
Un rellotge per governar-nos a tots
-
El temps no són els rellotges. El temps és natural i els rellotges,
artificials. Una connexió tal, per tant, és forçosament falsa. Les coses
duen el seu ...
Fa 6 mesos
3 comentaris:
Clar que sí, Monxo!
Aquesta setmana és clau, però tampoc hem de pensar que si perdem aquests partits estam enfonsats...
Se pot guanyar sa Lliga perdent contra el Sevilla (perdre a casa contra el Madrid ni m'ho planteig), i tampoc podem pretendre guanyar s. a Champions cada any. Es Dream Team només va guanyar sa Champions un any i després encara va estar 3 anys més donant espectacle. Com tots sabeu, per guanyar sa Champions no basta amb ser es millor equip, també has de tenir aquell punt de sort que, de moment, noltros no vàrem tenir contra el Liverpool (es 2 gols varen ser per dues nedades)...
Així que, ànims, i si sa cosa no va bé no passa res, sa Lliga i sa Copa no poden fer gaire mal...I l'any que ve serà un altre any...
de moment ahir ja mos varen donar per s'anus, Valdés nyoki nyoki
i monxo deixa de dir lo des canvi de cicle perq no deixen de ser bejenades, no eres tu q deies a sa teva darrera entrada coses com akestes: "Les dues competicions del “Kao” (Champions i Copa del Rei) estan gairebé perdudes. No obstant, queden 90 minuts més per seguir confiant, enguany si, amb un miracle, perquè l’equip no sembla estar en condicions de remuntar aquests resultats tan advers.
La lliga?, doncs allà esta. És l’única taula de salvació que ens queda per no quedar en blanc aquesta temporada. No obstant, vist com esta el pati, haurem de suar sang i tinta per fer-la nostra." pues ara no venguis amb tonteries de anims i això, tu ets des tipics de sa parroquia culé que només passa pena, me cag en cristo de bosses tristes
Publica un comentari a l'entrada