2 de maig del 2007

KATIUSKAS

Es mi intención y intenciono, fer una croniquilla, un poc subjectiva, des gran espectacle viscut part de sa cofradia akest finde. Podia haver fet un comment a s'esplèndit post des caudillo pero...q sé jo...!

Sense dubte es divendres va ser un gran dia, just arribar en juli ja havia montat una civilització (sentve dixit) lo cual va propiciar en jo un estat d'ànim bastant òptim, mai mha agradat montar coses i no entenc com hi pot haver gent q li agradi. Pero es meu procés d'angustia compulsiva no anava a quedar impune durant molt de temps. Si, divendres va ser un sistem, tot lo esperat: cegos, concerts, famelletes rondant es camp visual (deesas q se rebaixaven a s'altura des betun quan lis veias ses cames)...70 euros ben pagats.
Sa pua comença es dematí de dissabte, just despertar-me sent es rugido y el enfado de mordor desde la lejanía, surt de sa tenda i just puc contemplar aigua, aigua i un parell de cares conegudes resguardant-se. Ses pitjors sensacions s'apoderen de jo i n'angustia (companyera vital de sa meva persona). Record sa catastrofe de Biescas i m'imagin 80 000 hippies, punks i heavies sepultant es meu coset indefens, bueno es una mort original, me ked amb sa idea de sa mort original i escric un sms a tots es meus familiars de despedida, just en akest moment, quan sa situació es crítica sent a nen maki pronunciant sa frase de sany "la vols de pa bimbo o pa mallorki?" , me xap es cul i surt de sa tenda. Moments mes tard torn a veure com sa depressio sapodera de jo, pero pitjor es es fang q sesten per es meu cos cual cáncer raudo. I aki arriba es moment en juli mos duur unes KATIUSKAS. No es just per sa paraula, q m'enamora, es q ses Katiuskas son es millor invent de sa humanitat, una vegada tenc ses Katis posades es problemes desapareixen; no hi ha fam en el món, es canvi climàtic es una xorrada, es tercer món es un invent des q no duen Katiuskas...
Tot pinta bé, pero no tura de ploure, en pishota (personatge creat per algú "por y para" es festivals) molla una altra gran frase davall des diluvi " me gusta el acuaaaaaaa" pero claro segurament es degut a q akest gran person junt amb es seu cousin son es únics capaços de resoldre sa equació: 10grams+2dies=x (x= npfgm).
Pineros, sentves,ses ses, mantix i llenguatges corporals, caudis, natos,nates,julis cofrares i més cofrares fan de sa meva vida un plaer orgàsmic...mos piram cap es concerts amb es diluvi mordòric de fondo, pero tenim Katiuskas. Es G5 no token, pero a nes seu lloc ho fan es G4 (gallis 4) q donen un recital amb es seus hits: "va al·lots nem d'akí", "va, va por tiempos" i s'imne generacional "brrbrbrffffrrrffggg". gran concert. Després cap a sa carpa; delincuentes, mereixen morir amb tortura xina, bebe: mereix morir amb tortura de sa gota. Hippies y punks q en comptes de mostrar-me una visió alternativa just me mostren conflictes paterns q mai solucionaran. Bueno basta de derribos.

70 euros ben pagats

una abraçada a tots es cofrares, lerdo t keremos, q grande eres rosendo y lo unico seguro en la vida es el sufrimiento.

5 comentaris:

marco ha dit...

enhorabona cuadros, l'has clavada. Se pot dir que es post den caudi és més informatiu i akest és per xapar-se totalment...
G4 desaparición, bebe al paredón i pixota á desintoxicación!

Llorenç de Pina ha dit...

Molt bé Cuads!! Has sabut transmetre s'estat d'ànim (o desànim) de sa penya.
Sa veritat és que només de llegir-ho, un se'n recorda des moments clau des Viña i voldria tornar-hi ser ja mateix.
Viva er Viña, manque llueva! coño.

PD. Nota oficial: es piners, de comú acord, volen expressar es seu més sentit afecte i agraïment a tota sa Confraria per aquestes mostres de germanor i bon rollo que han imperat en tot es festival.


PD. i ara que m'hi fix... parecidos razonables Cuads - Monica Bellucci ????

Caskete ha dit...

Que grande el puto Viña.
Os fijasteis la cantidad de perro viejo que andaba suelto por allí?

En primer lugar y con mención de honor, Cum Laude y la órden de Mérito de la Reina Isabel, el cantante de Medina Azahara. Por dios, ¿soy el único que cree que habría que hacerle un monumento en todas las plazas de todos los pueblos de Europa? Que porte, que saber estar, que estancamiento en ese dorado 1979...

En segundo lugar el gran Rosendo, un perro viejo con todas las letras. Rosendo, bajo y batería. Nada más, con dos cojones.

Por otro lado, y entrando en el terreno más local, creo que sin duda ninguna merece entrar en el top 10 de cans vells el gran Toni Sureda, que esconde tras esa apariencia juvenil todo un arsenal de muestras de perroviejismo, desde las katiuscas, hasta la reticencia de irse a la tienda, pasando por un labavo de algún garito manacorí.

En fin, chavales, que muchas gracias por todos esos momentos que pasamos en buena compañía en es puta Viña, pese a la mordórica lluvia.

Por cierto, donde tengo que recojer la sobrasada de premio a sa millor sobrassada?

Se os quiere!

Lerdo!

Marc ha dit...

Bé cuads, bé, coño!
Bona alternative-cronica, amb sa teva angustia com a protagonista...XDD
Parecido Monica- Cuads, clavada!
Això sí, quin morbo que dóna una i quin poc que dóna s'altre!

tofito ha dit...

Joan Belucci?