Resultats de s'enquesta... (...i algo més)

Bones a tots,

després d'un cap de setmana inmens en tots en sentits, arriba es moment de tornar a fermar s'ase, abraçar amb forces s'estimada rutina, reflexionar sobre es moments passats i ets actes realitzats, intentar recordar ses anècdotes més sucoses...
En definitiva, hora de tornar a donar vida a un oblidadet Blog.
Començarem tipo light, amb un postillo que comentarà es resultats de s'enquesta de sa setmana, alhora que farà un breu resumillo de lo que ha estat (i lo que ha representat) es Viña Rock 2007.
Venga, per feina...

Divendres

Per començar, s'ha de dir que es grup a qui teníem més ganes de veure va ser en Manu Chao (23%), i ja vos puc afirmar que no mos va decebre lo més mínim. Festota de principi a fi, canvi de ritme frenètics, cofrares a sa primera fila rebent i donant cops, botant, cantant... Va ser un concertarro (veure vídeo), que mos va deixar a tots petats i amb es xubasqueros recent comprats destrossats...Per agafar forces, molts cofrares vàrem anar a descansar a sa gespa escoltant en Rosendo (4%) desde la lejanía, mentre que altres varen estar mirant-lo de més aprop. Tots en vàrem quedar molt satisfets. Per cert, abans den Manu i en Rosendo hi va haver concerts de na Bebe (3%) i des gruparro Medina Azahara, que mos varen enamorar a tots amb es seu hit Necesito Respirar. Després den Rosendo es meus records se dilueixen, qualcú me podria refrescar sa memòria? Només record acabar de festa per ses carpes amb es primer G-4 des cap de setmana, en aquest cas també conegut com s'M-Clan, que integràvem O'Rei Pinero, Camping Gaspi, Xavi Banyo i jo. Tipo les 9:30 mos colgàvem.

Dissabte

Lo més divertit de tot plegat va ser que, sobre les 10 des dematí (és a dir, mitja horeta després des moment de cuelgue) va començar a ploure P.T., amb lo que 4 tendes a l'atzar varen començar a omplir-se d'aigua. Com no, sa meva en va ser una (no explicaré perquè estava jo en aquella tenda), i sobre les 10:30 ja tenia tot es cos i sac banyats, amb lo que (jo i molts altres damnificats) vàrem optar per sortir i aguantar es temporal davall ses carpes montades pes gran Juli... Aquell dia se presentava complicat, però gràcies en es saber estar de mestre Palerm qui, guitarra amb mà, mos animava es dematí, vàrem poder surar es tema i vàrem estar animats fins tipo es migdia, a pesar des diluvi que teníem davant es nostros ulls. Una vegada arribada s'hora de dinar, sa penya se va començar a indignar i se varen començar a establir partides P.T. cap a dinar... Uns a Castelló a comprar Katiuskas, es gruix majoritari per Benicàssim, ets altres dins es cotxo.... Tot era bastant mordòric, però sa frase més repetida era: "Jo crec que ja no ha de ploure més...". Pobres il·lusos... Altres frases que sortien de tant en tant eren expressions com: "Mordoooooooooooooor!" i "Mos ve UGíssim...". Se commenta que alguns herois varen intentar anar a veure La Troba Kung-Fú, (7%) però sa gran majoria de noltros va optar per anar a ses tendes, uns a començar a beure, i ets altres a intentar dormir lo que no havien pogut dormir es dematí. Jo vaig ser des segons, i me vaig perdre varis grups (Canteca de Macao, Frank T, Ari, Mago de Oz, (1%) Kaótiko (1%)...) i, sobretot, un altre diluvi encara superior en es des dematí (amb apagón inclós, veure vídeo)i que va fer que quatre prohomes (sa identitat des quals encara s'investiga) decidissin agafar estopins i partir P.T. a fer una paella a Sitges i posterior visita cultural a sa muntanya màgica del Tibidabo. Jo me vaig aixecar tipo les 12 i vaig rebre amb consternació sa negativa des quatre membres de tan selecte grupúscul a cedir-me ses seves Katiuskas que probablement ja no necessitarien sa resta de ses seves vides. Així, amb sandàlies i a lo loco, vaig partir amb alguns cofrares cap en es recinte de concerts a veure si encara suràvem es tema i aconseguíem veure algun concert en condicions. Es dos escenaris principals estaven tancats i no ho suraven, així que vàrem haver d'optar per anar a veure en Tote King, hiphopero niki que mos va fer passar s'estona observant ses pintes i ses rimes (Mentira! coge tus cosas y te piras...!). Després d'això, partides P.T. again cap a ses carpes de defora, cubalitros varis, més coses que no record (contau-ho voltros via comments, que M.V.E.!). Ah, sí! Me'n record com si fos ara des supercareto des per tots estimats Mantekilio, que anava com ses fucking cabres! Manti, es teu festival de gestos i carusses va ser un des momentazos de cap de setmana! Sé que es Pinero i en Banyo varen ser es darrers en anar a dormir aquest dia, després d'haver tastat una substància "digali" mordòrica. Com a dades extres, esmentar sa mediaticitat de grans persons com en Climent, en Gorfes i en Rocamassissa, 3 santjoaners que ho varen donar tot i que varen animar sa nit des dissabte a mestre Pibito Sureda, que ha quedat nombrat com es gran deixeble des grans Déus de s'Olimp gramístic PINERO i PIXOTA. Capítol apart mereix aquest dúo de tocats per ses musses de sa genialitat, només comentarem que sa frase més acertada sobre en Pixota va ser, com no, de mestre Sentve, que va mollar: "En Pixota ha vengut en es Viña tipo Spa". Qui ho entengui, que rigui. Bé, canviam de dia, que això s'està fent més llarg que sa Corema.

Diumenge

Sa cosa pareixia que millorava, i tot semblava indicar que es quatre herois de dissabte vespre se n'havien duit sa tormenta cap a zones més nòrdiques. Tots teníem sa sensació de que diumenge seria es dia clau. Feia soleiet, te podies fer un porret assegut tranquilament, es peus no estaven dins un bassiot constantment, es sistema de dics de contenció den Juli havia funcionat (suposadament)... Tot anava com sa fucking seda.
Per començar bé es dia, uns s'hi varen posar i varen dinar de barbacoa a davall sa carpa. Altres varen decidir tornar a efectuar sa ruta poble, amb menú i cagades en es lavabo obligatòries. Entre aquests, un altre G-4 (he obviat es G-4 des dissabte vespre per massa fàcil) va visitar sa platgeta de Benicàssim (amb banyito a matar de mestre Sentve) i se va marcar una parrillada de peix, que va donar forces en es seus integrants per afrontar sa llarga jornada de concerts.
Sa gent que va anar més per feina va poder anar de més prestet en es concerts, i crec que qualcún que altre cofrare va gaudir de sa música d'Obrint Pas (4%, amb molt bones crítiques), Siniestro Total, The Locos... Jo no vaig arribar a sa zona fins tipo les 20:30-21:00, moment en que estava actuant es sempre festiu Macaco (7%). Després des monai, va ser hora des batasunos Soziedad Alkohólika (4%), que ho varen donar a tot però que a mi personalment no me diuen res. Després me sona que vàrem anar a sopar o algo (Cus-cus?) i juraria que després anàrem a fer cubis per sa zona tendes, ja que no volíem nedar i que mos sobrés alcohol. Un poc més etilitzats, mos vàrem clavar una bona ració de Reincidentes (7%), que juntament amb qualcún que altre cubalitro (o cervelitro, o calimotxitro) varen ajudar a animar es personal.
Acabats Reinci, va començar lo que jo definiria com es període màgic des Viña Rock 2007. Període que va començar quan, no se sap com, vàrem decidir anar en massa a una carpa amb barra que se trobava a sa mateixa altura que es concert d'Ojos de Brujo (9%). Allà vàrem aconseguir establir una zona de derribos perfectament delimitada i una atmòsfera òptima per a que tots es cofrares mos sentíssim satisfets, contents, animats, amb ganes de ballar, beure, fumar, riure, plorar de riure, trajear, cantar, abraçar, observar, clickar, llepar... i més verbs que censurarem... Alguns han dit que es concert d'Ojos no els hi va molar massa, però a mi sí que em va agradar a pesar de que estéssim tan lluny. És obvi, però, que sa música en aquell moment tenia un paper secundari, ja que sa importància la tenien es petits detalls. En deixaré alguns com a breu resum, esperant que es principals implicats en cada un d'ells els repassin en profunditat:

• S'entradota tipo a matar den Sentve a una nineta que tenia unes ganes de tirar-se'l que no podia més. Llepada a sa purpurina pectoral, neteja de sa grava d'enterra de cara a futures mamades....increible....
• Sa sobada amb posició Loto des gresker Uli, amb xapadota posterior de mestre Nato i jo, que no podíem aguantar veure aquell balanceig tan perfectament executat. Lerdo: "No derribéis!"
• Sa competició de penis entre es representant cofrare (Pinero) i es representant messetari (Lerdo). Lamentablement, s'ha de dir que mestre Pina se va arrufar (i es Pineró també) i en Lerdo va guanyar per golejada. També interessant sa competi de pits cofrares [by Lerdo]. Òbviament, Xineta wins.
• En Pinero en sí mateix. Un espectacle en viu, un goig de veure. Jo li feia visites cada cinc minuts perquè era una vivència metafísica assegurada. Pinero te queremos, coño!

Podria seguir fins a s'extenuació, però no acabaria mai aquest fucking post! Commentaré que després d'Ojos tocaren Pata Negra (2%), uns crackots de mucho cuidado, i Skalariak, que mos feren ballar de valent amb es seu estil 100% ska. Mentre tocava aquest darrer grup, en Santvi i jo vàrem fer una ultrapartida portiempos a menjar algo, ja que teníem s'estòmac necessitat de sòlid. Un cop a ses carpes, vàrem fer gala des nostro estil tipo Estrucadora i mos vàrem clar 2 plats d'Arròs Basmati, 5 Pinxos i un tassó de Gaspatxo asseguts en terra i escoltant Boikot (4%), que per lo poc que vaig sentir me varen molar molt. Una vegada assolits es nostros objectius culinaris, vàrem intentar tornar a trobar-nos amb sa manada, però quina fou sa nostra sorpresa quan vérem que sa cofradia havia fet una partida P.T. quien xabe onde... Després d'estar una bona estona cercant-los, vàrem decidir (tots cegats) que havíem d'entrar a matar a veure Los Delinqüentes, que acabaven de començar... Dit i fet, vàrem començar a empènyer a matar i mos vàrem col·locar a ses tres primeres files des conciertillo. Va ser un gran concert, ja que sa penya, conscient de que era es darrer, ho donava tot i no aturava de ballar i botar. Un des moments estelars des concert va ser s'aparició de s'integrant físicament menys agraciat de La Excepción, que va provocar noves xapades de cul per sa nostra part. I no, no li diven El Cojo, es seu nom oficial és El Langui.[veure vídeo] Un altre momentazo des concert va ser quan es cantant des Delin (el Ratón, crec) se va llançar en es públic i, casualment, allà estàvem noltros dos per aupar-lo, tocar-lo i idolatrar-lo... Momentazo! Una vegada acabats es concerts, vàrem decidir emplear sa tàctica del amigo borracho per poder sortir amb una certa celeritat de s'embús que s'havia format a davant s'escenari: jo estava penjat de sa cintura den Santvi i anava proferint crits guturals (tipo Manti) cada cert temps, mentre ell anava dient: "Cuidao que está fatal!" en es personal, amb lo que aconseguíem que sa gent s'anés apartant cametes ajudeu-me i tenguéssim una autopista per sortir d'allà lo més aviat possible. S'atzar va voler que, en es final des nostro recorregut, mos topéssim de nou amb es nucli més ampli de sa cofradia, amb una ostiota per part meva, que no vaig poder controlar sa inèrcia a causa de sa posició que tenia i vaig pegar de morros p'enterra. Ufff m'estic cansant d'escriure (i voltros de llegir, no?), així que només dir que es diumenge va acabar (una vegada més) per ses carpes exteriors, amb ses partides P.T. habituals de mestre Manti, i amb en XaviBanyo i en Sureda com a recordmans mundials des vespre. Ah! Una darrera anècdota! 6 AM: Pixota: "Batualmon, ara tenc 2 hores mortes fins a les 8 que tenc es bus. Llorenç, hem d'anar a pillar unes rules pes viatge?"

Dilluns

Dematí de soleiet, amb lo que ses tendes se convertiren en saunes i obligaren a sa majoria de cofrares (excepte en Xavi B., que ho aguanta tot) a sortir prestet a s'aire lliure. Sa gent a sa que li agrada anar més per feina va anar recollint lo mínim (molts de trastos varen quedar per Benicàssim: tendes, carpes, sacs, sabates, pa malloquí i pa bimbo, fruita, nocilla, camisetes, estorins, bosses amb buidades...) i partint P.T. cap a sa Ciutat Comtal. Es més vagos vàrem estar fins a les 3 fent es perro per allà, però en es final vàrem recollir lo que podíem i tb vàrem partir. Poc hi ha que explicar d'aquest dia des despedides i tornades, només comentarem que ses Ses varen aplicar s'antigallinisme més extrem i encara varen acabar per sa Feria d'Abril de BCN, mentre que, per exemple, mestre Pinero va perdre una cosa més (en aquest cas, s'avió de tornada a Granada) i va haver d'esperar fins a altes hores des vespre per poder agafar un tren que el dugués his way back home. Imaginar-se s'estampa de mestre Pina arribant a ca seva ja és de per sí increïble.

En resum

M'he deixat molts moments en el tintero, possiblement podria haver acompanyat es post amb fotos i/o vídeos, però crec que es sentiment genèric de lo que ha estat es Viña Rock queda plasmat en aquestes línies. Esper i confii en que molts de voltros faci lo mateix, i aporti es seu granet d'arena a que es Blog se converteixi en una excel·lent crònica de lo que han estat aquests dies. Jo m'ho he passat de puta mare. Un beso a tots es que ho heu fet possible, greskeros, santjoaners, camells, artistes, persons varis, Zeus, batle de Villarobledo i, en especial i per damunt de tot, a tots voltros, companys de cofradia....Gràcies per tot! Visca es Cans Vells!



PD: M'he oblidat de dir-vos que es G-5 (9%) se va cagar veient s'aigua que feia dissabte i va partir P.T. cap a cases, i no els vàrem poder veure. Se commenta que un altre gruparro, és G-4 (sa G ve de termes diferents), va emular a en Kiko Veneno i companyia i tampoc vàrem poder gaudir de sa seva presència a partir de dissabte. Esperam que tant es 5 com es 4 s'hagin recuperat adequadament i tornin a estar a punt per donar-ho tot en condicions meteorològiques més adients...