Que passa cofrarillos, es tema examens+currar-me es setmanari = MVE, però algo sempre caurà, tot i que sa qualitat i s'extensió no sigui sa mateixa d'altres setmanes. Res, tres video més ses recomanacions i va que xuta...(lo important és sa continuitat supòs):
Es primer l'he penjat per donar a coneixer un instrument enormement destacable a dins es mon de ses curiositats musicals. Se tracta de sa guitarra Picasso, empleada pes mestre Pat Metheny i que disposa ni més ni menys que de 42 cordes (seria una mescla entre guitarra i arpa, ja ho veureu):
Aquest és per recordar una trobada de varis cracks musicals des moment que hi va haver a Londres a 1968: Se deia Rock and Roll Circus, estava organitzat pels Stones i acollia a lo milloret des panorama rocker de finals dels 60. En aquesta ocasió hi ha en Mitch Mitchell (Jimi Hendrix Experience) a sa bateria, Eric Clapton (Cream) a sa guitarra, Keith Richards (Rolling Stones) a nes baix i John Lennon (Beatles) a sa guitarra i veu. Sa pantomima en forma de presentació des principi també té lo seu...
I per acabar un tema d'un disco relativament recent que s'ha convertit en un punt de referència a dins es rock, segons sa meva sempre humil visió melòmana. Se tracta de "master of puppets", de Metallica, extret des seu disco gravat amb s'Orquesta Filarmònica de San Francisco ("S&M"). No és sa primera vegada que se junta es rock amb música clàssica, però aquest enregistrament crec que és especialment impactant
Avui es discos recomanats son dos directes, dos directarros millor dit. Rock'n'roll pes quatre costats!
- HUMBLE PIE "Performance-Rockin' The Fillmore 1971
- THIN LIZZY "Live Dangerous" 1978
I temazos
Rory Gallagher "A million miles away"
AC/DC "Rock and Roll singer"
Salut i melomania cofrares!
Entrades
Un rellotge per governar-nos a tots
-
El temps no són els rellotges. El temps és natural i els rellotges,
artificials. Una connexió tal, per tant, és forçosament falsa. Les coses
duen el seu ...
Fa 6 mesos
12 comentaris:
Bé, bé, continuïtat des musicari setmanal.
Molt bo es Rock'n'Roll Circus, no en tenia ni idea.
I es sistemot de guitarra de corantamil cordes aquesta, flipant (comentari d'un no-músic)... ha de ser facilíssima de tocar.
weno, mais q nada, aquest comentari és per demostrar q vos mir d tan en tan,jeje.
en referència a n'es post, semp he pensat q he nascut uns 10 o 20 anys antes d'hora, m'hagues agradat molt viure aquesta època en 1ra persona i no en diferit, enga ido, un beso
Totalment d'acord amb lo de Metallica. Aquesta fusió es impressionant, quin discarro
Impressionant una vegada més sa qualitat de sa secció Setmanari musical.
Per cert, xerrant des Rock and Roll Circus, vaig llegir fa un temps a sa Rolling Stone que es vídeo complet sobre aquestes jornades és totalment delirant, i que es cegos que se pillen i lo que la lien (apart, obviament, des cracks que s'hi han juntat, mare meva) fa que sigui un des millors documents des rock d'aquella època.
Vaia panda de cracks, Jagger&Lennon, Clapton i Keith ultrajoves...
Niiiiiiiiiiiiiki!
Un besso de part de tota sa cofradia, mercè!!!
gran post de ses rareses d'uns quants dels cracks de sa historia des rock, sempre va be enterar-se de coses com aquestes. aixi coneixes sa cara oculta de personatges mediatics fent coses que realment els hi feien ganes despres d'aconseguir s'exit i haver-lo mantingut
molt be rossa!
una mica tart arriba es meu coment pero weno
1.- brutal es mestre Pat amb sa guitarra de 1000 cordes, no me puc imaginar sa quantita de coses q ha de processar es seu cervell epr segón per poder arribar a tocar akesta cançoneta amb tintes orientals q t'envolta. senzillament increible. Només record uns quants episodis q se li puguin comparar:
a.-) akest
b.-) i akest!
c.-) i akest també!
2.- R'n'R Circus! ara que seria una trobada entre en David Bisbal, Alejandro Sanz, el sueño de morfeo y ketama...? no ho vull ni pensar jaja
per cert gent, vos deix una primícia; es nou single de Manu Chao, que treu disco es Setembre que ve. És raro, bastant rocker, però amb akell toc tan característic que el fa ser lo que és. Rainin in paradize...
www.goear.com/listen.php?v=ec6e2a6
Sempre és interessant tenir vàries opciones entre ses que elegir. En aquest cas, me qued amb es guitarrista que se creu pianista, i amb sa paciència (o temps lliure) que deu tenir cada vegada que se li ocorr afinar allò.
En relació a ne's video de's gebis, domés he de dir que mai m'ha agradat s'Eseme, ni res txiribiribi biribi. Queda sa cançó, perd s'essència. MasterOfPuppets, pero, és possiblement s'himne d'aquesta gent.
Per acabar de destrossar s'assunto, què hi ha a demés de nostàlgia a s'altre video?
Bé, ara ja basta.
Setmanari és es finestró on veure altres dimensions musicals sempre recomanables. Segueix aixi, Hawking
dapena iavoneres?
que be dapena, necessitava un poc de crítica...però tranquil, quan venguis a nes pis a fer allò que ja saps te deixaré tant comatoso que no podràs tornar a escriure un comment. Salut i gebi metal!
M'agrada sa cançó... és bastant ell mateix, es de sempre... però bé, està bé pes meu gust. Seguirem atents ses noves sobre aquest disc.
PD: Saludos mestre Dapena, quánto tiempo!
Publica un comentari a l'entrada