Aquí van dos vídeos que me enseño Sr. Cuadros no hace mucho y considero necesario que sean vistos por la Cofradía... Ahora he comprendindo por que La Furia no ganará una mierda en la puta vida... Bueno, si, la Eurocopa del 64 contra la URSS, con un enorme Luis Suárez. Pero para ganar la Copa del Mundo, no basta con Suárez...
Entrades
Un rellotge per governar-nos a tots
-
El temps no són els rellotges. El temps és natural i els rellotges,
artificials. Una connexió tal, per tant, és forçosament falsa. Les coses
duen el seu ...
Fa 6 mesos
13 comentaris:
iepa! sistema de sentiment cap a sa selecció q aki, per desgràcia, mai tendrem amb la furia.
dues anècdotes ilustratives:
1) sortint de marxa amb n'edu,trobam uns argentins i mos diuen q sa gran diferència es q aki es al·lots volen jugar amb el barça o el madrid...a argentina tot al·lot desitja jugar amb sa selecció...
2)per es meu periplo vaig demanar a un tipo de river:
-Y el tema maradona...si eres de river? como se lleva??...
-no, no!!! q decís!! nada q ver! diego es el diego! no tenés ni idea!!
(ara pensau amb en raúl...)
pd: vamos vamos argentina, vamos vamos a ganar..qesta banda quilombera no te deja no te deja de alentar!!!
Estaria bé aparcar diferécies i poder cantar algo així devora un segoviano, un sevillano, un murciano o....un madrilenyo.
Si no ho cantam és perquè no mos motiva. Si no mos motiva és perquè no mos hi sentim representats. Si no mos hi sentim representats és perquè no mos pertany.
En canvi, el barça compleix tots aquests requisits. Sa meva selecció, i sa de molts com jo, a qui sa paraula Espanya no els provoca res especial, és el F.C. Barcelona. I podrem cantar tot lo que volgueu canviant es terme "espanya" per termes com "barça", "barcelona" o semblants...
Força Barça!
PD: Comparar en Raúl amb en Maradona és, com a mínim, arriscat...
bueno caudi no era sa meva intenció comparar a nen raúl amb en maradona. He volgut fer entendre q un jugador de sa selecció argentina és de sa selecció argentina, i no se li mira s'equip des q prové en cap moment...aki a sa "península ibèrica" sí q se mira...
me pareix de puta mare q no motivi sa paraula espanya...i ho entenc...pero en termes futbolístics se li denoten caires polítics q trob q mos priven de grans experíències...(a nivell futbolístic)
una pregunta:
Si tengèssim una repblública de estats federats? (com es desig de casi tots, crec)
sa penya aniria amb sa selecció de sa republica federal de iberia???
jo, personalment..si
És obvi que no volies comparar-los futbolisticament, però es que lo que representen a una i altra selecció tb es incomparable. Fijo que a un de Boca li poses en Maxi Lopez a sa selecció i se caga amb ell mil vegades.
Lo de sa selecció de sa república, crec q a noltros ja mos queda un poc enfora. Òbviament es sentiments cap a ses seleccions s'inculca de petit (igual que es sentiments cap a ses nacions), i per tant si en un futur se creés una república que igualés es tracte entre ses diferents nacions i s'eliminessin es conflictes nacionals (cosa q veig harto complicada) possiblement es nins cresquessin estimant sa seva selecció...
Rollazo del 15 i avon eres...!
Cae "supuestamente" el Muro de Berlín, 1989. Se reunifica el Estado alemán. Llega 1990 y el Mundial de Italia. Por primera vez, jugadores de la Selección Oriental y Occidental juegan un Mundial bajo la misma bandera...
El Muro cayó realmente el 8 de julio de 1990, el momento en el que Brehme enchufaba el 1-0 a Argentina en la final del Mundial...
En España hay un extraño odio/envidia entre nosotros que no dará nunca bola a cosas así
A Argentina no hi ha conflictes nacionalistes i aquí si.. si ten vas a Madrid segur que te sentiries com un argentí a Buenos Aires.
Però aquí han passat i estan passant massa coses que mos donen motius per no sentir aquesta selecció com a nostra ni aquest país. Mes que res, és el que representa sa selecció i el profit que se'n treu d'ella que fa que te diguis jo no som com ells.. El nom d'Espanya és massa feixuc, deportivament parlant i tot.. xk és deportivament també que mos priven dels nostros drets com poder tenir selecció pròpia, donat que som una nació, vulguin o no. nose.. És el tema de sempre.. i haurien de canviar molt ses coses perque un català(incloent els territoris de parla catalana), un vasc o un gallec se senti igual d'espanyol k un de Salamanca.
jo q voleu q vos digui, q tots som espanyols? si q ho som, no mos ho han deixat triar. Q a mi me molesta ser espanyol? no me molesta, crec q me molestaria lo mateix i sentiria es mateix orgull si fos de marroc, EEUU, Irak, Japó o Nepal. Me sent identificat amb sa selecció espanyola? no me sent identificat amb el serverense...
es tema de ses seleccions és molt complicat i alhora és molt senzill. Jo estic content quan guanya sa selecció espanyola, perq no hi he d'estar? però realment no me provoca cap feelin' especial, no me veureu mai amb cap bandera espanyol a igual q tampoc me veureu amb cap bandera balear ni en cap bandera amb s'escut de son servera, ho trob una cosa estúpida, és com si dugués una bandera amb es lema "estic orgullós d'haver nascut amb dues cames i dos braços", és una cosa q t'ha tocat i punt. Refugiarse davall simbols només és una manera de ficarte a dins un sac on ja n'hi ha molts. Però weno això anava de futbol no?
salut a tots!
PD: maradona sobrevalorat
ses meves teories en tofipunts (darrera tota sa conya hi ha coses serioses, però s'han de saber interpretar):
1-Lluc, més petardas.com i menys racocatalà.com
2-Tòfol, sí que estaries orgullós d'una bandera, però des karronya
3-Kane; ser d'un equip o un altre mos ho inculquen de petis...niki. Ser d'una nació o d'una altre mos ho inculquen de petits..."yo creo que no" (apm). Fins que no arribes a sa palla número 250-300 (pósali adolescència) no saps ni que és una puta nació. En aquesta edat és quan te comences a veure influenciat per sa puta pantomima que te conten es d'esquerra republicana, o sa xorrada que te conta es PP.
4-Realment vos sentiu més "identificats" amb sa selecció catalana que amb s'espanyola?Perque?Per sa llengua?no ho entenc. Per sa realitat històrica?(futbol+realitat històrica...no ho entenc)Per sa cultura(futbol+cultura...sense comentaris). Sa identificació amb una cosa o amb s'altra ve des contacte i de ses coses en comú amb akella cosa. Volguem o no hem estat més influenciats durant tota sa nostra vida pes concepte d'Espanya, per televisió en espanyol, per lliga de futbol d'espanya, pes mitjans de comunicació essencialment espanyols,etc. Així que crec ridícul defensar una identificació que realment a no existeix. Pot ser que es reivindiqui sa creació d'una selecció catalana i no se que, però no serà per sentiment, sinó per ideologia (que no té res a veure amb es futbol).
Iavonereu?? Coño, què interessant s'ha posat sa cosa! Sa meva opinió tiraria més cap a sa vessant d'en Tòfol quan diu ho trob una cosa estúpida, és com si dugués una bandera amb es lema "estic orgullós d'haver nascut amb dues cames i dos braços". Ho trob molt gràfic. A mi ni me representa sa selecció española ni sa catalana ni sa moltíssim menos el Mallorca i ni de coña el Manacor.
Reconec que aquest sentiment per sa selecció argentina m'impressiona, ho trob enorme, però no me fa gens d'enveja. Com vos ho explicaria... un pic vaig estar a nes Rocío de Huelva i me va impressionar veure tant de sentiment junt allà, però d'enveja no me'n feien ni des palo. Vamos, que era guapo de veure però trobava que estaven tots ben sonats amb això de posarse a plorar quan veien sa verge.
Personalment trob que tot es cristo aquest de ses seleccions és algo totalment infantil, que no és més que racisme encobert. Estic d'acord amb lo que deia n'Einstein, "El nacionalismo es una enfermedad infantil. Es el sarampión de la humanidad".
Dues questions a tenir en compte sobre aquest sentiment dels argentins cap a nes futbol:
1- Els argentins se duen un rollete xovinista que pa que. Per algo li diuen sa França de sud-amèrica. Els hi mola molt això de sa masturbació nacional.
2- Se pot dir que aquesta locura per sa selecció compareix com a sentiment anti-anglès (id est: neix des racisme) per lo de sa guerra de ses Maldives. Els dos goletes que els hi va endossar en Maradona varen provocar tal catarsis que encara els hi dura sa emoció. Recordar que es gol que va obrir es marcador és totalment amoral i se'n senten orgullosíssims.
A mi me la pelen ses seleccions, a mi m'agrada es futbol. I no m'agrada sa selecció española perquè fa un futbol pellós. Per cert, vos heu olvidat posar es millor vídeo de tots: [link]. Veig que no estic lliure de tota culpa, perquè quan veig aquest vídeo pens amb el Barça, que en part me representa no per territori sinó per dígali "ideologia" (tant futbolística com extra-futbolística). I quan el Barça guanya a n'el Madriz (o a n'el Chelsea) me sent realitzat de pensar que en part ses "meves" idees han guanyat sobre ses "seves" ni que sigui en un sentit metafòric. Lo qual reconec que és una soberana estupidesa. O sigui que no seré jo qui tiri sa primera pedra.
Enhorabona a tots aquells que hagin conseguit tragarse aquest rollazo sencer, quin coratge.
Salut!
P.D.: sentiment anti-anglès no és racisme en es sentit estricte de sa paraula, però crec que ja enteneu a lo que me referesc quan dic això de "racisme".
Bueno senyors, que passa aquí?sa xerra de futbol o de politica? Si sa xerra de futbol, una persona sa sent identificada amb un equip de futbol que no representa ni alla parar sa realitat social que sa viu en aquell territori. Sa sent d'aquell equip igual que jo ma sent del barça i vibra i disfruta i sa sent decebut quan perd. Això no vol dir que socialment defensi sa politica que es dona en aquell pais (jo que sé, supos que es africans no estan gaire bé amb ses dictadures que sofreixen i si que segeuixen sa selecció). Si sa xerra de política és una altra cosa. Mesclar les dues coses és un error molt gran, "véase" cas barça-valencia infantil a Portugal.
Està clar que tant argentins, com anglesos, com italians mos donen una cosa pes coions a s'hora de seguir sa selecció però no crec que sigui un sentiment politic (almenys aixi esper) sino un sentiment de prestigi internacional, futbolisticamnet xerrant
Ah una cosa m'he deixat, també pens que es deport en general és una manera d'evadir-te en certa manera de la realitat que t'envolta, ja siguin 90 minuts o 2 hores, per lo tant que cadascu o visqui i ho senti de com li passi per sa punta de sa faba i deixa sa politica aparcada igual que aparca nar a fer feina o passetjar es ca mentre disfruti des seu deport, ja siguin seleccions,equips o individualment
Veo que hay gente que se siente más identificada con un club que con una Selección Nacional.
Yo, en mi caso, no encontraría ningún club por el que sentirme representado de alguna manera, pues muchos son ultra sectarios, especialmente Barça y Madrid, interesados a matar y la mayoría de sus jugadores son mercenarios profesionales...
En cambio, el Combinado Nacional... Eso es otra cosa. Todos (TODOS) los jugadores que visten "la roja" se quitan la careta de mercenario, unos con mas ganas que otros, pero todos...
Además, es mas "cercano" a mí un equipo con tios de Lugo, Mallorca, Barcelona, Vallecas, Soria... Que uno con tios de Rio de Janeiro, Roma, Newcastle, Dakar...
PD: La afición ejemplar de la selección argentina no empezó con México 86. Los goles de "Matador" Kempes en Argentina 78 tambien pararon el pais.
Publica un comentari a l'entrada