¿Feliç any nou?

Diuen que cada dia surt el Sol, banya amb els seus raigs La Terra, i torna a amagar-se per donar pas a la nit. Diuen que això es degut al moviment del nostre planeta, un moviment del que nosaltres no en som conscients però que, alhora, és el que ens permet la vida; amb les seves quotidianitats, les seves sorpreses, les seves alegries y les seves penes. Aquets han estat uns dies fantàstics on he gaudit del retrobament amb els meus familiars i amics després de tres mesos de separació. He rigut, he begut, he gaudit i he estat feliç envoltat dels de sempre, aquells amb qui he crescut, aquells als que estim.
I tot això ho he fet des de la inconsciència del moviment de La Terra, des de la inconsciència del despertar i del perir dels dies; des de la inconsciència de la nostra egoista felicitat que redueix el mon en torn a nosaltres mateixos i d’aquells que ens envolten.
No obstant, hi ha llocs a La Terra on la llum no desapareix en arribar la nit o no inunda els territoris en aparèixer el Sol. Llocs on les bombes trenquen la foscor nocturna i els efectes de les mateixes soterren als raigs solars. Llocs on la quotidianitat diària es molt diferent de la nostra, ja que aquesta no admet la felicitat, conformant una inconsciència col·lectiva caracteritzada per la desconeixença de si hi haurà un demà i, en conseqüència, molt conscient del transcórrer dels dies. Si, en aquests llocs també hi ha dies i nits, també hi ha un moviment terrestre diari i continu, però la ignorància d’aquest no be donada per les mateixes circumstàncies que les que provoquen la nostra pròpia ignorància davant el mateix fet.
Estic parlant de molts de llocs i d’un en concret, Palestina. És imperdonable el que esta passant allà. Escudar-se amb la paraula TERRORISME per cometre tals atrocitats demostra un cinisme que fa por i fàstic a parts iguals. Un dels més poderosos exèrcits del mon realitzant un genocidi davant la mirada atònita de la resta del planeta, sense que ningú faci res de res per evitar-ho. I això no ve d’ara, fa més de 50 anys que s’està produint, tot i que aquesta vegada sembla que s’hagin posat les piles i les ofensives militars a gran escala contra un poble que només compta amb les pedres per defensar-se, hagin adquirit una força molt més gran i devastadora. Com si aquesta vegada, la “causa” d’Israel cerqui d’una vegada per totes el seu objectiu. Es a dir, l’expulsió definitiva dels palestins del seu territori.
I llavors es queixen del terrorisme?. En primer lloc, crec que aquesta es clarament una situació de guerra, amb la qual cosa, entenc els “atemptats” palestins com una de les armes amb les que compten per realitzar la seva pobre defensa. En segon lloc, crec que es evident que si Israel no actues com ho fa, els palestins no es mostrarien tan desesperats com per a immolar-se com a forma de dir basta, prou d’aniquilar el meu poble. No justifico aquests actes violents que també costen vides humanes innocents (en un percentatge bastant menor del provocat per l’Estat Israelià), només intento explicar la situació tal i com l’entenc jo.
Els jueus estan cometent una política semblant a la que varen patir ells mateixos amb l’holocaust Nazi, i el més trist d’això, és que, precisament, justifiquen les seves atrocitats emparant-se amb el sofriment que patiren amb el mateix. Es un gat que es mossega la cua, mentre moren homes, dones i nens al mateix temps que aquí, brindem amb cava i ens engatem felicitant-nos les bones festes i un feliç any nou.
Donada la nostra felicitat tenyida per la ignorància, crec que som còmplices de tot plegat. Manifestacions i escrits com aquest mateix no serveixen de res. Almenys però, i crec que tots els que escrivim i participem d’aquest bloc som de la mateixa opinió, crec que tenim la suficient capacitat per realitzar una reflexió profunda sobre el nostre egoisme.
No se perquè he escrit això, ni si m’he explicat amb claredat. De totes maneres és igual, demà serà un altre dia i el sol tornarà a sortir i a marxar.