Champions League

Empés per s'ona de posts que inunda es blog en aquests darrers dies me veig amb s'obligació de publicar un post que fa estona que tenc en ment. Aquesta temporada pareix que el barça s'ho ha menjar tot i voldria fer un ampli resum de lo que va ser es darrer títol continental que el Barça va aconseguir. Esper que vos dugui tan bons records com a mi.

1.- Vuitens de final

Mos havia tocat el Chelsea. Encara teniem es record de sa dolorosa eliminació de l'any passat on un desafortunat començament de partit va tenir com a consequència un 3-0 al marcador del partit de tornada amb resultat final de 4-2, resultat global de s'eliminatòria 5-4 per al Chelsea, Barça fora. Primer varem anar a Stanford, on es partit va començar 1-0 però varem aconseguir donar sa volta al marcador. Sa tornada va estar bé però el se va veure un Chelsea ultraconservador i resultat de 1-1 per un puta penalt que no era. Akí teniu un video curradet de s'eliminatòria.

2.- Quarts de final

Després de sa gloriosa eliminatòria del Chelsea mos va tocar un rival que a priori era molt asequible: el Benfica. S'anada se va jugar a Portugal i deprés de 20 ocasions de gol es partit va acabar 0-0. Sa premsa culé va fer una campanya de "passar pena" que va contagiar a tothom. Sa tornada al Camp Nou no va tenir més història que un penalt fallat per en Ronaldinho i resultat final de 2-0. Benfica pa' casa.


3.- Semifinals

Tocava el Milán. Equip pudrid de vells però sempre perillós que no agradava a ningú. Anada a San Siro i tornada a Bcn. S'anada va ser un partit disputadíssim on en Ronaldinho va humillar un parell de pics en Gatuso i un solitari gol den Ludovic al final va decidir partit i eliminatòria ja que es partit al Camp Nou va acabar amb un 0-0 al marcador i es cant a ses grades de "Si, Si, Si, nos vamos a París!"


4.- Final

Dies de nervis varen precedir sa finalèrrima de París. Ens hi esperava l'Arsenal després d'haver eliminat el Vilareal. Era una final complicada, com totes, però no la podiem perdre. Es temps me va passar molt aviat. No havia assimilat que sa cosa ja havia començat i ja havien expulsat es porter de l'arsenal i mos havien fet un gol. A partir d'akí un patiment que no va tenir nom. Fins que en Samuel va culminar una gran jugada triangulada per n'Iniesta i en Larson. Després el loco Belletti mos va aixecar a tots de sa cadira amb es gol més important de sa seva vida. Video (gallina de piel)
Entrega de trofeus




aquest any hem de tornar a guanyar sa puta xampions i tornar a estar a primera linia.

Visca el barça!