setmanari....avoneres!

Amb mal de panxa i taps a ses orelles (picapedrers a sa finca, UG), mos hi tornam a posar. Me sap greu tot aquest temps sense setmanari, però vatuadeu, si es Guns n’Roses han estat 14 anys a treure es darrer disco, aquesta secció també se pot permetre un descans.


Res, ‘nem per feina; un poc de variat, presentacions, recordatori, qualque anècdota còmica i poca cosa més…Me resevaré material per propers setmanaris, meam si agafam ritme. 3, 2, 1…

The Felice Brothers



És un plaer presentar aquest grup a qui no el conegui. Només som a nes Febrer i ja tenc clar que serà es descobriment de s’any. Sense dubtes. Són de NYC i veureu que, no només sa veu, vos recorda molt a nes totpoderós Bob Dylan; de fet, jo crec que són uns Bob Dylan amb menys poesia i més Jack Daniel’s. Es cabrons han agafat sa màquina del temps i han posat es contador a finals dels ’60. S’han pegat uns mesos per allà, han xupat es sò i sa creativitat des moment, i han tornat per gravar aquest LP. Lo dit, jo he flipat molt.




The Little Willies




Un altre descobriment, també americà, que se mereix aparèixer a "The Old Dogs Page". Són un grup de bar, de fum i billar, amb un sò fantàstic i uns músics que se surten. Sa veu vos sonarà fijo, i sinó ho farà es su nom: Norah Jones. Se veu que sa nina s'ha montat un projecte paral·lel per no avorrir-se...i això és el que ha sortit. No només cal destacar-la a ella, de fet a mi es que m'ha enganxat de veres és el seu guitarrista. Li diuen Jim Campilongo i li treu un sò a sa Telecaster que no havia sentit mai. Crec que se pot dir que en Campilongo no toca sa guitarra, toca sa Telecaster.


Neil Young i Pearl Jam


Rockers i rockeres, seguidors de sa distorsió i ses grenyes, hem de tenir una cosa clara: es rock no morirà mai, i si ho fa, serà quan morin en Neil Young i els Rolling Stones. Dels Stones ja en xerraré en qualque moment, ara toca aquest que veis aquí davora. Ell és es rock, és es sò i és s'actitud. Qui no l'hagi escoltat mai, que li pegui un repàs a sa seva trajectòria, ja sigui en solitari, amb Crosby, Stills and Nash, amb Crazy Horse o, com en el video que vos mostraré, amb Pearl Jam.
Als anys '90 el van nomenar com "el padrino del Grunge",així que Eddie Vedder i companyia no van desaprofitar la ocasió i van gravar "Mirror Ball" amb es ca vellaro Young. Varen fer un parell de concerts en els que es va demostrar que, en quan a energia i força, en Young no tenia res que envejar a ses noves generacions de grenyuts.





The Rolling Stones i Aretha Franklin


Curiosa col·laboració, no? No sé que putes cercava quan ho vaig trobar per youtube, però me va agradar molt com quedava sa veu de sa cussa vella Franklin amb es rollo de Mr. Richards i cia.





Asfalto "Días de escuela"

Un poc de cachondeo sobre es rock español dels anys 80...NPFGM. Sa lletra no té desperdici





Dos temes, com sempre; un des disco nou de Guns n'Roses i s'altre d'un grupillo que comença.. Que ho disfruteu!





(caudillo, col·loca un poc es tema que, com sempre, ned fort)