7 de juny de 2010

RCD Mallorca

Idò sí. Després d'una llarga pausa he trobat que és ben hora de fer-li al RCD Mallorca un homenatge com pertoca.

El RCD Mallorca du només 23 temporades a Primera Divisió en una llarga vida de 94 anys. I d'aquestes 23, ses 13 darreres com bé sabeu. Això vol dir que des de 1916 a 1996 només havia estat 10 temporades a Primera (en 80 anys).

Ses 13 darreres temporades l'han convertit en un clàssic de sa divisió d'honor. Un repàs seguidament.


Temporada 1997/98.

Es fitxa a Héctor Cúper com a entrenador. Un desconegut. Record que cinc dies abans de començar sa lliga el Mallorca era un ferme canditat a nes descens fulminant.

Però en Valdano havia arribat a nel València i feia un paquet de jugadors (Gálvez, Engonga, Eskurza, Iván Campo, Moya i Romero) que completaren una gran plantilla (juntament amb Roa, Valerón, Stankovic, Mena, Amato, entre altres) que lograva es subcampionat de sa Copa del Rei (va perdre per penals contra el Barça den Figo i en Rivaldo, després de concloure es partit i la pròrroga amb 1-1, jugant gran part d'ella amb nou jugadors).

A sa Lliga acabà en 5è lloc, en posició UEFA.

S'equip filial, amb una excel·lent generació de jugadors, com Leo Franco, Diego Tristán o Albert Luque, pujava a 2ª A aquella temporada.


Temporada 1998/99.

El 22 d'agost de 1998, vàren conseguir es primer títol oficial de sa seva història (Supercopa d'Espanya) imposant-se al Barça 0-1 a nes Camp Nou (2-1 a Palma en es partit d'anada).

Es Subcampionat de Copa del Rei li va donar opció a jugar sa Recopa d'Europa en la següent temporada, torneig en el que va arribar a sa final, que va perdre davant un gran SS Lazio (den Vieri, en Nedved, en Mijahlovic i companyia) per 2-1, aconseguint així el Subcampionat en l'última edició d'aquesta Copa.

A sa Lliga, va quedar classificat en 3ª posició darrera del FC Barcelona i el R. Madrid, obtenint així plaça per disputar sa fase preliminar de sa Champions League, competició en què va ser eliminat sorprenentment pel Molde noruec, després d'empatar a zero en terres nòrdiques i un a Palma, a sa fase prèvia.

Posteriorment a sa Copa de s'UEFA va caure davant el Galatasaray (1-4 a Palma i 2-1 a Istanbul), que va ser es campió de s'edició.

Es dia 5 de gener de 2000 sa Federació d'Història i Estadístiques des Futbol designa el RCD Mallorca es vuitè millor equip del món l'any 1999.


Temporada 2000/2001.

El RCD Mallorca, entrenat per Luis Aragonés, aconsegueix es tercer lloc a la Lliga, amb rècord de puntuació en s'història del Club, 71 punts. D'aquesta manera, es classifica per segona vegada per prendre part a sa Champions League.

Es dia 11 de setembre de 2001 el Mallorca fa història i disputa el seu primer partit de Champions League a s'estadi de Son Moix guanyant 1-0 a l'Arsenal FC amb gol de Vicente Engonga de penal.


Temporada 2002/2003.

Amb en Gregorio Manzano a sa banqueta, el Mallorca guanya sa Copa del Rei disputada a a Elx davant el Recreativo de Huelva per un total de 3-0, amb un gol de Walter Pandiani i dos de Samuel Eto'o.

S'alineació des partit va ser sa següent: Leo Franco, David Cortés, Poli, Nadal, Fernando Niño, Harold Lozano, Álvaro Novo, Albert Riera, Ibagaza, Eto'o i Pandiani. També van jugar Marcos, Campano i Carlitos. En aquest partit es van mobilitzar més de 15.000 mallorquinistes.


Temporada 2003/2004.

En Gregorio Manzano deixa sa banqueta per anar-se'n a s'Atlètic Buidadotes de Madrid, en el seu lloc va arribar s'entrenador portuguès Jaime Pacheco. A causa del mal inici de temporada aquest va ser destituït a la jornada 6 i es seu substitut va ser en Luis Aragonés. Va conseguir sa permanència a falta de tres jornades guanyant al Reial Madrid a l'Estadi Santiago Bernabeu per 2-3. També aquesta temporada va jugar la Copa de s'UEFA arribant fins als vuitens de final, eliminat pel Newcastle United.


Temporada 2004/2005.

Sa dimissió d'Iñaki Sáez li va donar a nen Luis s'oportunitat de dirigir a sa Selecció i en es seu lloc va arribar en Benito Floro. S'inici de temporada va ser desastrós i a la jornada 8 va ser destituït amb s'equip situat a la 19ª posició i amb un panorama desolador.

L'entrenador que va arribar per substituir-lo va ser en Cuper. A sa jornada 31 s'equip estava situat a la 18ª posició a 11 punts de sa salvació, però amb un inesperat enfonsament del Llevant UD, que va treure en Schuster, se va conseguir un miracle.


Temporada 2005/2006.

Primera temporada den Grande a sa presidència. A sa jornada 23 en Cúper va presentar la seva dimissió ja que s'equip portava 9 jornades sense guanyar i en es seu lloc va arribar de nou en Manzano. La permanència es va forjar amb dues victòries de prestigi al Vicente Calderón 0-1 i a casa davant el València 2-1 a falta de dues jornades per al final. Amb Cúper va aconseguir 19 punts en 23 jornades, amb Manzano es va aconseguir 24 punts en 15 partits.


Temporada 2006/2007.

En Gregorio Manzano va conseguir sa permanència a falta de 6 jornades.


Temporada 2007/2008.

Després d'una gran remuntada sa segona volta, queda 7è, amb Dani Güiza com pitxitxi nacional amb 27 gols, guardonat a més amb la Bota de Plata del futbol europeu i també va aconseguir guanyar en estadis tan complicats com el Camp Nou, Santiago Bernabéu, Mestalla, San Mamés o Sánchez Pijuan.


Temporada 2008/2009.

En Dani Güiza va ser traspassat al Fenerbahçe turc, Es Cañito Ibagaza a nel Vila-real. I un total de 8 jugadors titulars traspassats en una temporada en que es va produir una convulsa situació institucional.

Després des fracàs de sa venda de s'equip a s'empresari britànic Paul Davidson, en Vicenç Grande va dimitir des seu càrrec, i es president va passar a ser Joaquín García. Després d'un temps, aquesta situació va desembocar en el retorn de Mateu Alemany a sa presidència del club.

Esportivament, el Mallorca va arribar fins a ses semifinals de la Copa del Rei, on va ser eliminat pel FC Barcelona. S'equip de Gregorio Manzano va aconseguir la permanència a falta de 4 jornades per finalitzar el campionat gràcies als 37 punts aconseguits en la segona volta.


Temporada 2009/2010.

Sa notícia és sa compra de Mateu Alemany des paquet accionarial den Vicente Grande, per a posteriorment vendre'l a sa família Martí Mingarro. Problema rera problema a nivell institucional, no han impedit que en Manzano i companyia hagin fet una de ses millors temporades de s'història. Un gol den Rodri, a un Almeria-Sevilla, a nes minut 93 des darrer partit de lliga va impedir una nova participació a sa Champions League.

Es problemes econòmics han duit el Mallorca a sol·licitar sa declaració en concurs, que servirà per sanejar ses comptes. Però venen temps complicats. Pareix que en Serra Ferrer i un grup es volen fer càrrec des club. Serà una època d'austeritat i de confiança en sa pedrera. Es repescaràn jugadors cedits com Trejo, Nsue i Martí Crespí, i es confiarà en el Mallorca B. Me conformaré si es consegueix sa permanència. Però, qui sap? Enguany també ens conformavem i...

El Mallorca és respectat, esportivament, gràcies a aquestes 13 temporades, per tota Espanya. I jo, que som del Mallorca, cans vells, dic enèrgicament:

VISCA EL MALLORCA !

9 comentaris:

Bua ha dit...

Una menció apart mereix es darrer matx europeu a nes Lluis Sitjar, Mallorca-Chelsea, semifinal prèvia a sa finalíssima de Birmingham. 1-0, enormíssim Mallorca.
Manti, volem impressions d'aquella final a terres angleses, que sé que hi eres.

Bruno ha dit...

VISCA!

..Va ser el primer equip espanyol en guanyar dins Ajax

company ha dit...

bons 13 anys seguits dins 1era. S'ha consolidat, que això és lo difícil i més important.

Dins Ajax, golarro den Tristan...

Tekiss ha dit...

Gran post i totalment necessari! si senyor!
Faré una comment explicatiu de sa meva relació amb el Mallorqueta que per ben poc podria ser un altre post... per tofipunts... weh!

1.
Amb 16 anys vaig veure es meu primer partit de futbol profesional: sa final de sa copa del Rei a Mestalla... Jo anava amb el Mallorca, amb xubasquero inclós. Va ser molt trist degut a sa èpica des partit. Lo millor de tot va ser es viatge tant d'anada com de tornada, amb barco amb tots es padrins mallorquinistes capitanejats pes meu padrí donant-ho tot amb guitarreta inclosa montant es show.
-Una llàstima es penalty den Stankovic que mos donava sa copa.. no el vaig mirar.
-Anecdota paridera que sempre recordare: Sa copa se va rompre per la mitat ja que el Mallorca sen mereixia com a mínim mitja per haver jugat tota sa prorroga amb un jugador expulsat i un lesionat.

2. Es segon partit de futbol pofesional que vaig veure va ser a nes Lluis Sitjar; es darrer partit de lliga d'aquell any en que el Mallorca podia fins i tot quedar 2on!! No va poder ser i va quedar 5é... D'aquell dia record es tio megafono demanant-mos que mos posasim drets perquè així hi cabia més gent... encara no hi havia cadires, seies a nes ciment.

3. Es tercer partit que vaig veure en directe va ser sa final de sa Recopa a Birmingham. Gran viatge amb AirBus de dues plantes... gran ambientaso a sa ciutat inglesa Però tornada molt trista... Com anectdota dir que es de CQC varen enrevistar a nes meu tio i mos varen gravar a mi i a nes meu cosi botant amb uns seguidors del Lazio que duien un llençol amb una caricatura den Iván De la Peña molt currada.

4.
Aquell any també vaig ser a nes darrer partit a n'es Lluis Sitjar. Es meu puta cosi sen va endur sa camiseta de n'Stankovic! Anècdota: en Roa se despedia i sen va anar casi en bolles.

5. S'any següent vaig ser abonat de sa grada jove. Tot i quedar dècims vaig disfrutar molt: Me vaig perdre 3 partits i els 3 va perdre el Mallorca... aquell any només el vaig veure perdre contra el Madrid... Anècdota: Carlitos revulsiu (impresionant!) Paco Sanz 0 minuts jugats, Vazquez, es public cada semana ho demanava!

6.
Vaig ser a nes darrer partit de lliga a Son Moix. Partit intrascendent on celebrarem amb invasió de camp sa clasificació per sa champions. Anècdota: Men record que vaig xerrar amb en Vallejo que feia lo propi a nes Nou Camp (golazo den Rivaldo)

7.
Vaig ser a nes primer partit de Champions del Mallorca. Anécdota: Vaig sentir tot es trui des penal desde defora de Son Moix i vaig veure es gol de penal pes pels...

Amb aquestes vivències només puc dir:
COM EL MALLORCA NO HI HA NINGÚ!
Gràcis Bua

Tekiss ha dit...

his-to quina cegada... Per cert podria ser bé que hi hagués qualque gazapo... ja m'ho direu

Bua ha dit...

Enormíssim Manti.

Ara t'estim un poc més! jojojoojo.
Saps que li duies d'amagat a n'aquest mallorquinisme!

Espectaculars anècdotes, sí senyor.
Record sa despedida den Roa, en calçonsillos per tot es Lluis Sitjar.

I també era jo a sa den Cúper, quan sen va anar a nel València. Potser un Mallorca-Celta, j. 38, no? Cúuuuuper, Cúuuuuuper!!! gallina de piel.

Aquest post és una mica cansino, amb tanta temporada, ja ho sé. Però...

I ara trob a faltar ses golejades dins es Bernabéu, aquell 1-5 sobre tot, i s'estrena den Samuel dins es Camp Nou guanyant 1-3 amb dos golarros seus.

Però tanta història és mala de resumir en un post, i això és el que ha sortit...

Jaume Juan ha dit...

...masterclass de mallorquinisme!

Marc ha dit...

Visca!!

Edu ha dit...

Importante y necesario repaso bermellón. Grandes alegrías ha dado el Mallorca y sería enorme que hiciera un gran papel en la Europa League. Cuesta creer que en una sociedad en la que ha sobrevolado el concurso de acreedores durante toda la temporada haya producido tantísimo. Toda la temporada en puestos europeos.

Merecen algo grande.