31 de gener del 2014

Cròniques Yankis: Episodi I


Bones a tots!

Me torn a dirigir a vosaltres via suggeriment des Caudillo, per contar 4 coses de sa nostra recent arribada a Nova York.


Quan un s’ha de mudar a una nova ciutat, i si aquesta ciutat està a un altre país, és impossible que un no se faci certes preguntes i, arran d’això, construeixi certes expectatives sobre que putes s’hi trobarà. Aquest post anirà sobre ses impressions que tenim quan fa tot just un mes que vivim aquí i com, en alguns casos, sa realitat ha xocat contra s’expectativa.  Com que fa relativament poc que ens mudat, òbviament, ses meves observacions seran ultraesbiaxades. Amb es temps ho intentarem corregir.

Es primer xoc que vàrem patir va ser es clima. És vera que hem patit una de ses pitjors onades de fred en més de 100 anys amb temperatures de -15 graus, i que, per tant, és un cas excepcional. Bé, idò a dia d’avui encara està nevat i fa un puta fred que toma d’esquena. Sí, és molt guapo tot nevat i tal i qual i pasqual però batuadeu. Quan surts de ca teva i es termòmetre marca -6 i bufa una mica es vent te comences a qüestionar perquè putes has sortit de ca teva. Això sí, sa calefacció aquí fa por! Entres dins una tenda i com no te llevis sa jaqueta aviat comences a suar, i no estic exagerant. I lo de que tot està guapíssim nevat...sí, un parell d’hores! Després tot acaba agafant un color marró-merda que és de tot menos agradable a sa vista.

Es segon xoc, i sobretot quan vas cap es DownTown, és sa estranya familiaritat que sents. No sé si és per culpa de ses 1000 i una pelis ambientades però quan veus s’Estatua de sa Llibertat o s’Empire State Building no t’impressionen gaire. Està bé veure-ho i és visita obligada, i val totalment la pena anar-hi però tens sa sensació de que ja hi has estat. Una cosa vos diré, sa verticalitat no deixa de ser flipant.
En tercer lloc, m’agradaria fer referència a sa mescla de races d’aquesta ciutat. És conegut per tothom que això és un crisol multiracial. Arriba a ser complicat trobar un americà d’origen europeu. Ara bé, asiàtics i sud-americans això n’està ple. I sí que es vera que, com a turista, xerrant en castellà pots tirar sense cap problema.




Lo següent, és complicat d’explicar. Sa imatge que jo tenia de Nova York era d’una ciutat supermoderna, supertecnificada, i on tot semblaria nou. I una merda! Tot és més vell que sa fam! Això sí, això dona un toc brutal i fa aquesta ciutat molt més acollidora!

Per acabar volia fer referència al tema preus. Sortir a sopar o dinar pot ser relativament barato: amb 10-15 dolars pots sopar si no beus alcohol. Es tema beure és foc. I fer sa compra, sí, sí, anar a comprar per cuinar a ca teva i tal, a més de ser un lio perquè sa varietat de productes te pot tenir pensant 20 minuts a veure quin pa vols comprar, és caríssim.


Bueno, això ha estat una primera aproximació, a veure si en faig alguna més!

Una abraçada a tots!


1 comentari:

RoUsIs ha dit...

grandeee! jajajajaj me n'he rigut !!
és bo rebre aquestes cròniques! ;)
Salut! I a esperar el bon clima