3 de gener de 2017

CRÒNICA DE S' ESTRUKEN CHRISTMAS MATCH 2016

QUEDEN 364 DIES PER A S'ESTRUKEN. 

I sa desolació va invaïr l'ànima dels estrukaires. Ara mateix no hi ha un acte durant l'any, llevant de qualque esdeveniment puntual tipo ses noces d'en Frega, que pugui fer ombra a lo que passa dia 25 de Desembre a les 17,30, hora oficial de convocatòria. 
Ni tan sols s'hi acosta el que es pugui viure a la mateixa hora just un dia abans, Tardebuena. I per suposat, i per molt que pesi als blavets d'enguany, tampoc mereix la importància del match el que passi a La Havana Q a les 02h de sa matinada. I tal vegada per una petita confusió en quant a aquesta darrera questió es ara que me dispòs a descriure sa que es possiblement sa palliça futbolística més important de quants Estruken Christmas Match hem viscut. Per aquesta petita confusió, o per un accident de moto. 

DIES PREVIS. WHATSAPPS, CRIDS I RENOU. (VELLS CONTRA JOVES 2.0)

Com sempre, S'Estruken comença davers dia 15 de Desembre. Es comença a moure el mercat i sonen noms, altes, baixes, sistemes de joc, colors, estadi, nohequiétal… i enguany no va ser una excepció. Comença sa convocatòria amb els equips encara per acabar de definir però amb una idea clara. Es repetirà el vells contra joves de l'any passat, amb uns vells un poc més confiats i uns joves que no ho acaben de veure clar, però amb ànims de venjança. 
Ses alineaciones per edat deixen dubtes en quant a varis jugadors que son nascuts a l'any meridià de sa moguda, i entre aquests half jove-vells i els "allegados" es on es disputen el moments més importants de la prèvia. 
Els blaus, indignats amb sa decisió de l'any passat de que en Tomevet agafés el relleu d'es Maese Bua amb els vells, varen impugnar aquesta decisió, sempre capritxosos.  Primer punt a favor seu, i no era un punt feble, sino un dels més importants players d'es match. 
Tot i això reben un revés que es celebrà al nucli dur dels rotjos com mitja victòria. En Sergi es baixa! 
Possiblement el jugador més decisiu dels darrers partiste, porter mega top, no vendrá a jugar perque enguany ha decidir caviar sa pilota per un casc de bomber i un camió cisterna que faria nedar de veres als joves blaus. 
Com quasi sempre, tot intent de negociació per part dels vermells es tirat enrera per l'equip bleu, que fa i desfà més o manco com li convé i de tenir uns vermells confiats i uns blaus tremolosos passam, en veure ses alineacions confirmades a un paperot d'en Kempes que va fer tremolar la fe rotja, a un canvi d'escenari enorme. Es Pibe, entre d'altres, celebrà el desenllaç dels dies previs com una primera victòria, i no era per a menys. Els blaus tornaven a tenir confiança en el seu equip fet a cops de talonari. Damunt el paper, Tomeu, Jordi, Palerm, Manu i Pep Toni de porter com a "allegados" per als blaus, Oriol, Juanito per als vermells. Ok, yo. Sigan…


TARDE BUENA. COP D'EFECTE. 

Si hi ha hagut un cop d'efecte fonamental i de darrera hora a sa història dels Estruken ha estat el d'enguany. Es nucli dur juve es va plantejar un moviment gairebé impossible i de dimensions èpiques, només igualat p'es fitxatge d'en Figo p'en Florentino. Fitxar a una de ses millors jugadores femenines del món. Per tots coneguda i admirada, na Virginia Torrecillla. Sa brúixola del Barça, Montpelier i selecció espanyola. 
A posta de sol sa jugadora estava ja miv convençuda per s'equip de negociación capitanetjat per un implacable Lluc, que per acabar de firmar el contracte i fer un poc de perreo  la va emplaçar pasada mitja nit a La Havana, on va ser acorralada per mitja dotzena de jugadors blaus i obligada a firmar, fort que no em mollis. 
Tal vegada, per aquest fet, aquesta mitja dotzena de jugadors varen tirar massa prest els coets a l'aire i varen celebrar, un poc de demés, aquesta primorosa darrera victòria abans-match. 

DIA 25 A LES 17.30.

Rius de tinta al whatsapp durant tot el vespre van correr. Fotogràfies de culleres, previsions de resultats que rondaven la humillació, qualque clàssica foto de ties en pel... 
Total, que v´ctimes de la incredulitat del fitxatge de na Vir s'encalentiment dels vermells va ser un drama. Caps baixos, trot roncer, i males cares en veure compareixer a la estrella del Montpelier per s'entrada de Ses Eres. En contraprestació més que justa en Tomevet tornava a ser cavell, però era difícil malgrat el retorn d'en Tomeu aixecar la situació. Els blaus van a per totes:



DIA 25 A LES 18H. EL PARTIT (45 MINUTS DE HISTÒRIA ESTRUKAIRE)

Als dies previs els vermells ja havien donat pistes del seu sistema de joc. Un sistema basat en la segona part del partit de l'any passat que va donar com a resultat una remontada èpica i inapel.lable.
Una defensa forta i seria, Fire, Juanito, Nate i Manti o Juaniu. Un centre del camp per a llençar contres ràpides format per Oriol, Kempes, Manu, i un trident ofensiu amb jugadors com de contenció però que l'any passat va demostrar ser definidor amb en Kane, JJ i Brunet. S'ha de dir, però que en Manti va ser un jugador comodí durant tot es partit i mai vam saber exactament on jugava. També a sa primera part en Tomeu va ser roig i va fer molt de mal per sa banda. S'el va veure passar gust de jugar i combinar i va agraïr compartir responsabilitat ofensiva amb altres jugadors, cosa que tant l'any passat com enguany a sa primera part favoreix sa seva evolució i integració. Tenim pendent una reunió amb som pare i representant Buazinho per a convercerlo de que lo millor per a en Tomeu es ser cavell desde ben jove. 
Els blaus formaven amb una defensa un tant extranya, començant amb es Màgic Cuadros de lateral i en Palerm de central, per exemple. Dos jugadors totalment infrautilitzats en aquestes posicions. Confiant de més en sa qualitat de'n Jordi i en Julià i contant que durant bona partit jugava n'Arny  de lateral també. Diguem que no era una defensa per a retenir els contraatacs precisos dels jugadors d'atac vermells. Al mig camp sa cosa se componia amb na Vir  com estrella de s'equip, en Lluc, que va deixar ben clar que si se vol treure lo millor d'ell se li ha de posar una famella davora, i es Txillo que sortia amenaçant amb ses seves cavalcades que superen linees com un ganivet talla mantequilla. I sa davantera, que en principi no deixava dubtes, amb es Pibe, Antrax i Pau. En Pau se va trobar bastant totsol en general, davant sa inoperància dels seus dos companys, que ja ni hi son ni s'els espera a S'Estruken. 

El partit començà amb uns primers deu minuts frenètics dels blaus que varen sortir, com es habitual, a menjarse el camp. Uns primers deu minuts on cal destacar l'actuació quasi apocal.líptica del debutant i porter vermell, en Perico. Dels seus peus va sortir tot el perill dels blaus a la primera part, i va posar l'ai al cor de tot el seu equip amb sortides inverosimils i accions inexplicables que varen estar a punt de treure del solc a més d'un. S'ha de dir en favor seu, que a part del partit es un home que ha entrat per sa porta gran del cavellisme, tant via whatsapp, com previa i postmatch, com a sa fantasy, on està firmant un dels pitjors debuts de la història a s'Estruken i es ben pagador. Un deu p'en Perich.
Passats aquests 10 minuts de pànic vermell on els blaus no varen saber treure profit en el marcador el partit s'estabilitzà i els vermell començaren a donar signes de tranquilitat amb sa pilota. Inclús varen crear la primera "ocasió" del partit en una acció d'en Kempes que va definir dins l'àrea amb un xut que va sortir per sa banda. En Fire va baixar un poc es volum i tot va començar de nou, i d'un jugada llarga amb una gran circulació de pilota al mig camp arribà el que seria primer de molts de gols. D'una molt bona sortida de balón del mig camp i una triangulació de llibre entre es trident ofensiu que en Brunet culminà davant en Pep Toni. 1 a 0, molt prest encara per a imaginar lo que passaria en la següent mitja hora. 

EL RECITAL. 

Amb l'ú a cero va començar lo que seria la mitja hora més desequilibrada de la història recent de s'Estruken. Na Vir totalment inutilitzada per part dels blaus. Podria ser el partit que ella recordi on ha tocat menys balón d'ençà que es professional. I es que un Estruken no es fàcil per a ningú. 
En més o manco 10 minuts va arribar una altra contra ràpida dels vermells. Una pilota filtrada cap a n'Oriol, que es va escorar una mica i va provar un xut més o manco forçat i blan, amb tant sort que en Jordi que arribava ben tot sol i en una decisió del tot incomprensible li va entafarrar paparra a s'esquadra de la seva porteria davant la mirada atònita dels 21 jugadors restants, i posant un dos a cero al marcador que començava a posar sa cosa sèria per als joves. Era el minut 20 de partit. 
Just 9 minuts més tard en JJ tira una falta que rebutja en Pep Toni, malament com era evident. Els blaus, en un símptoma inequivoc de falta de cavellura, no compareixen a l'àrea petita per a rebutjar la pilota que queda morta per allà i en Brunet s'en aprofita de la situació per a arribar ben sol i empenyer la pilota a la xarxa. Un gol per a explicar als nins lo que es ser un ca vell o no ser-ho.  Massa fàcil tot. Un desfer calça. 30 minuts de joc i tres a cero al marcador. En Juanito esperava fent sa gerra a l'àrea contraria a que algún blau donés senyals de vida per allà. En Manu totsol bastava per a defer qualsevol intent de na Vir i en Lluc de montar una jugada. N'Oriol es trobava més còmode que mai i en Kempes... en Kempes es un home content. Es un tio en ratxa. Fa dos anys que no perd un partit Estruken i disfruta. Se li veu a sa cara. Tant li es si el seu partit es més o manco com sempre, es típic partit d'en Kempes tipo "ei, penya". Està passant un moment dolç i això es lo únic que importa. 

Idò només 5 minuts més tard una altra jugada de llibre, desmarc d'en JJ i en Brunet li envia un balón en profunditat que es manacorí evidentment no perdona. Quatre a cero al minut 35 i això ja es una festa. Es una realitat. Encara queda molt ,però més enllà del marcador les sensacions de repàs desmesurat per part del vermells es més que evident.  La pisarra ha funcionat. La defensa no pateix i les jugades entre els davanters fan molt de mal a la defensa blava, que no troba la tecla per a canviar el curs del partit. 
Encara quedava "la manita" abans del descans. Com era d'esperar, en Kane no falla a la seva cita amb el gol i completa la golejada abans del descans i fa que marqui el trident al complet, tipo MSN. 
Cinc a cero i anam al descans amb la sensació d'haver vist un final de cicle dels blaus en tota regla. 
La situació es dramàtica al nucli dur dels joves. Tot el que era alegria el vespre abans es ara tragèdia. 
Destacable una jugada dels blaus en clar fora de joc, que els vermells van pitar fort i que regirà es Maese Cuads i no podent aguantar la fúria va espetar "Beee, al.lots. Ja ho sabem! Pareix que vos jugau sa final de sa Champions!" En Kane i en Brunet van anar a protestar aquesta baixada momentànea d'importància al matx "Meam si ara resultarà que es un amistós!". Res, renou i poca cosa més... 
Davant d'aquest repàs, i per por de acabar amb una dotzena de gols una decisió en pla Villarato fa que en Tomeu passi a ser dels joves a la mitja part. Mentres en JJ tirava derribos "voleu que mos mesclem?" se sentia a dir del mig camp. En Brunet també derribava per allà i a na Vir, que no acaba d'entendre el significat de tot això, no li feia massa gràcia "i encima se ríen" deia sa jugadora amb poca broma. 
Comença sa segona part amb un caire un tant de tràmit per als vermells, que saben que ja tenen la feina feta. Passen gairebé els primers deu minuts amb poca cosa per a comentar. Fins que en JJ es torna a superar. Un xixarrot de 35 metres que entra per la esquadra de la porteria blava, defensada a la segona part per a en Pau. Es podria xerrar d'un gol tipo Zlatan, però crec que ja se comença a dir un gol tipo JJ. Set i partit. Sis a cero i poca història més. Repàs absolut de cavellura i futbol per part dels vermells. 6 a 0 al minut 52!! 
A partir d'aquí semblaria que tot es història, però no. El partit encara no havia acabat. Durant la següent mitja hora els vermells baixaren el ritme, en Manti va agafar el timó de no se sap ben be quina nau i va començar a fer de Neymar a tot arreu del camp. En Manu va abandonar el centre del camp per a intentar marcar el gol que havia fallat a la primera part en un intent de vaselina, que inclús un Pep Toni baix de confiança no va tenir problema en aturar. I quan semblava que el partit era ja  més pensar en anar a sopar al "xino de Felanitx" i arriar derribos per dins Ca'n Moix arribà un gol d'en Lluc. Un gol que esborronava el set a cero roig que i que honrava el seu bon partit, en un xut amb rebig de la defensa que es va anar fent enfora de les mans d'en Perico, que va fer un esprint de 30 passes per arribar d'un pal a l'altre de la porteria. 
En pocs menys de 10 minuts una falta a la frontal de l'àrea que li comanen a na Vir que la penji. Una centrada perfecta. Pilota tensa, rosca cap a fora a l'alçada del cap més alt de dins l'àrea, el d'en lluc, que remata inapel.lable, aquest cop en Perico ni la va poder mirar. 6-2.
Els vermells una mica més seriosos no acabaven de tornar a trobar el joc de la primera part i els blaus creixien al camp com mai ho havien pogut fer fins a aquest moment. Creixien i creixien i de sobte el Lluc firma un hat trick que sembla ficar la por al cos dels vells, que ja fan renou i comencen a posarse nerviosos. Sobretot en Fire  que enjega en Perico de la porteria i es posa els guants per a evitar el que podria ser una catàstrofe. Els vermells tremolen una mica de por. Han perdut la confiança...

L'APOCALIPSI. 

Amb el 6-3 al marcador en Brunet demana el canvi i s'en va cap a la banqueta amb gest de preocupació, més qu ep'el resultat que encara no perillava, per la manera d'haver deixat escapar una pallissa històrica. A la banqueta coincidí amb na Vir que li va dir "Esto parece un gallinero. Si con 6-0 no he oído más gritos en un campo en mi vida". En Brunet fa cara de pensar "aquesta nina encara no ha entés massa be aquesta moguda i pensa que això es un partit de futbol normal amb futbolistes normals, i es tot lo contrari." 
De sobte arribà ala banqueta en Juli i digué a es Maese Bua "Noltros no erem dos canvis?" i en Bua  rigué i contestà "Tüh! ves alerta no jugueu amb 10."
Un...dos...tres...quatre...cinc...sis...set.....vuit.....nou.....deu.....onze.......DOTZE. 
"Ei, penyaaaaa!!! Que sou dotze!!!" Cridà en Brunet de sa banqueta. El partit quedà congelat. Vintidues cares d'incredulitat comptant jugadors al llarg del terreny de joc. Se confirma. Els Blaus jugaven amb dotze jugadors. Tot el mèrit de la segona part, l'intent de remuntada, fer-se amb el mig camp...era früit d'una errada matemàtica, tan simple com això. Dotze contra onze. Davant el moment vergonyòs patit p'els joves, simplement es va optar per que un jugador susrtís del camp i continuar amb el resultat de 6-3 i aquí no ha passat res. Però el partit es morí. Es morí de vergonya. 
"No me jodas que hemos remontado con 12" digué sa jugadora a la banqueta. "emoticono d'ulls clucs" d'en Bua com a resposta. Un fet que juntament amb el resultat dona per finalitzat un cicle blau, que tocà fons en aquest 2016 tant p'el resultat com per la manca de cavellura i d'organització. 
Deu minutets i es Maese pità el final. Ha acabat el partit. El partit de la vergonya. Sis a tres. 

El d'aquest any ha estat un estruken per a recordar en moments de beures p'en mig. Més que res, per part dels vermells, que es consoliden i deixen clar que els joves tornen vells i els vells ja ho son i estàn més acostumats. 
Al.lots, l'any que ve més i millor. Feis el favor de fer quatre "farleis" per sa Punta de n'Amer sa setmana abans d'es partit. 

Salut i Estruken a tothom. Molts d'anys.


Toni Brunet.  




6 comentaris:

cris ha dit...

No sóc a nes TemaEstruken, no juc a futbol i tampoc en tenc molta idea... però puc dir que he viscut es pre-durant-post partit amb es vostros comentaris, negocioacions de pacotilla, ses cueretes por doquier, es fitxage històric de na Vir... i sa veritat és que jo també he disfrutat de poder viure tot això! Per jo també s'estruken és una gran data. Sou grans! SOU CAANSVEELLS!
Gran crònica Brunet!

company ha dit...

Molt bona Toni ! gran article, molt necessari després d'un dels events de s'any, s'Estruken Nadalenc. Es dia de Nadal comença a ser un dia respectat per sa Cofradia.
Es partit va ser una cura d'humilitat cap a uns blaus jovenets massa envalentonats, sobretot a sa prèvia, i que se varen topar amb una paret vermella en forma de cavellura i "saber estar" per dins un camp de futbol.
No farà falta ni recordar es possible 6-0 den Manti abans d'arribar a nes descans, totalment just segons en Tomeu i en Manti (dues de ses persones més honestes que hi ha) però que va ser anulat per fora de joc pitat pels defenses vermells, tot, per no fer més sang a nes partit.
Aquest correctiu marcarà un abans i un després d'aquests partits.

Per cert, estic invicte desde el 2.014 de partits Estrukens (Nadal i Estiu). Bon cop de puny a sa maldició den Bela Guttman

Salut i que poguem celebrar aquesta diada molts d'Anys.

Bua ha dit...

Molt bona crònica, Brunet! Sense fer massa sang. Es comment JJ des descans ho diu casi tot ("al.lots, que no mos hauríem de mesclar...").
Es F11 és complicat, més tàctic que es F7, i més si es juga un partit cada any i zero entrenament... Però això també fa gran s'Estruquen.
Es baló no passava per na Vir, i hi havia de passar, però això se veu de defora. Allà de dins és complicat, i més després de Q Havana i tal.
Es cansvellots taurons estaven concentrats mirant sa tele i amb batin mentres es News treien sa cullereta a passejar XDDD
Molts d'anys a tots i Estruqueeeeeennn!!!

Sandro Llull ha dit...

Això va a mes, aquest partit acabarà superant sa tarde buena, dia 24 berenar a nes cruce i a descansar pel partit de l'endemà.
He de dir que personalment vaig acabar molt tocat però crec que n'aprendrem dels errors i l'any que ve tornarem ser els fucking TAURONS BLAUS.

AMUNT BLAUS i culleretes.


Brunetti t'ho has currat! grande!

rufire ha dit...

Jo crec que, un resum ras i curt seria:

- Pre partit: Arny i sa cuereta + Vir fixatge estrella + verborrea dialèctica des blaus

- Partit: onada vermella imparable + Vir no toca bolla durant bona part des matx + 12 homes i nosehequè + "y encima se rien"

- Post-partit: Arny "mos han guanyat a n'es despatxos, com sempre" + blaus: "es que varem sortir a matar i ells van fer passejos matinals" + pallissa històrica maquillada al final + Kempes no perd un partit des del 2014

Com sempre un plaer poder prendre part a un esdeveniment d'aquestes dimensions

Salut


Paunovik ha dit...

Grande Brunet, bona crònica! I grandes també es 25 herois que mos varem plantar allà, com cada any. Sa cavellura mos va passar per damunt, JJ+Fire sempre he dit que és una dupla guanyadora...i afegint en Kemp, Marco, Brunet...sou un equip mal de pelar. Es "teòric" millor estat físic des jovenets ja ha passat a millor vida..com ha dit en Sandro, s'haurà d'apel·lar a fer un Cruce dia 24 i a jeure prest.

Molts d'anys a tots, estrukers!!!