La vertadera història de la foto de l’any

Fa un temps se va comentar per aquí sa foto guanyadora des World Press Photo 2006, en que se veuen lo que “a priori” sembla un grupet de “pijos” libanesos (ses classes acomodades són, generalment, es cristians), tots “cools” passejant en un descapotable entre ses runes des suburbi de Dahiye, als afores de Beirut, com si sa guerra no anés amb ells.Aquest diumenge 25/02 ha sortit al dominical d’El País un petit reportatge comentant sa història de sa foto i com va ser presa, per pura casualitat, i com s’autor la va enviar a sa seva agència sense donar-li més importància. Sa foto és realment impactant, perquè mostra un gran contrast entre es joves, tot arreglats i amb es seu cotxasso, i es fons de destrucció i misèria que se veu, com si realment fossin dos móns diferents. Segons aquests joves, però, aquesta foto és una font de prejudicis en què se pot malinterpretar sa realitat: diuen que ells no són rics (el Líban, maldament ses diferents guerres que l’han assolat des dels anys ’60 sempre havia estat considerat es país més “occidentalitzat” de sa zona), que són des barri destruït, i que varen demanar prestat es cotxo per comprovar s’estat en què havia quedat es seu barri. Realment, tampoc fan cara d’estar gaire alegres. També se demanen –citant textualment– "por qué se escoge la foto de Platt, y no, por ejemplo, la foto del niño muerto siendo sacado de los escombros en Qana” [...] “¿Es que la foto del niño muerto muestra la realidad de la guerra y esto incomoda a los occidentales?”.


Aclaració: no estic defensant es tios aquests, no els conec, i no sé què varen fer ells, ni què hagués fet cap de noltros a sa seva situació. Simplement reproduesc lo que diu es reportatge. Cadascú que tregui ses seves pròpies conclusions (...si vol).

Només apuntar qualque reflexió final: com diu al final s’autor de sa foto “esta foto nos pide a los espectadores que revisemos nuestros estereotipos de las víctimas de la guerra”