No se si a voltros vos passa (imagin que no) però cada vegada me molen més ses primàries nord-americanes. O sigui, no se si ho sabíeu però ahir era es dia que es yankis anomenen SuperTuesday, un des dies més importants per s'elecció des candidats tant des Partit Demòcrata com des Partit Republicà, ja que se decidiran es delegats de més de 20 estats. Bé idò mirau fins a on arriba es meu frikisme que lo primer que he fet avui dematí ha estat entrar a CNN.com per veure com havia quedat es
tema. Com a breu resum (tp és sa meva intenció informar-vos de com van ses putes primàries) vos puc dir que ara mateix sembla que mestre McCain (es de ses patates) serà es candidat des republicans i que es duelo a muerte entre es negre i sa dona (perquè negar-ho) està en un empat tècnic que se decidirà, probablement, dimarts que ve.
Així, en part perquè imagin que sa majoria preferiríeu un president demòcrata a republicà (obviant els que se la suda completament), i en part perquè sa cosa està molt més renyida entre es demòcrates, supòs que tots, d'una o altra manera, vos heu sentits atrets per sa lluita entre aspirants.
Una de ses característiques que tenen aquestes primàries i que les fan especials és que, com els és propi, es putes yankis tenen sa capacitat de convertit tots i cadascun des seus actes en espectacle pur i dur (supòs que això fa que encara atregui més). Lemes impactants, shows, debats a gran escala, fitxatges mediàtics (quedau-vos amb aquest article), banderetes, pancartes... Qualsevol cosa relacionada amb aquesta paraula que tant mos mola: SHOWTIME.
I, com és obvi, a tot show d'aquestes característiques hi ha d'haver una cançó, que ajudi a transmetre es missatge lo més enfora possible i que afluixi sa llagrimeta en es votants. M'acaben de passar sa cançó de mestre Obama (composada per Black Eyed Peas) i sa veritat és que arriba: missatge clar, bones paraules, i molta sensibleria. A més, es vídeo mola, tant pes format amb que està fet, com per sa penya que hi surt: actors de Perdidos, Heroes, Prison Break (gran Sucre!), Anatomia de Grey, 4400 i... angelet... n'Scarlett.
Vos deix també es vídeo de sa cançó de na Hillary Clinton (a càrrec de na Céline Dion) perquè no m'acusin de partidista (iavoneres).
Entrades
Fa 2 anys
6 comentaris:
Sa veritat és que, com tot lo que surt de Yankielandia, és pur espectacle i poca cosa més... (ses d'aquí són sa mica més avorrides), però es resultats no crec que siguin gran cosa.
Però s'ha de reconèixer, que si el americanito medio ja és apàtic de per sí, si no li poses un poc de show, allà no votava ni sa mare des candidats.
No és que no siguin importants. De fet tots els humans hauríem de poder votar al futur president/a del món... encara que després totes ses opcions siguin gairebé lo mateix...
Jo, personalment, me cau menos tort n'Obama, però a nivell internacional, cap candidat té ni opcions ni voluntat d'un canvi més profund que aparent... així que... a verlas venir.
ale, adió
Pues si, el negre cau millor que la dona..
PER MOLTS ANYS LUCAS!!!!!!!!!!!!!!!!
!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
gracis xeva!!
vull deiaxar un link d'una pagina que mos permet saber a quins famosos mos pareixem segons les fotos que tenim de noltros. Es un poc parida, pero te xapes es cul mirant a qui se pareix sa penya.
aqui ho deix:
http://www.myheritage.es/reconocimiento-facial-celebridades
he provat akesta pàgina que tudius lluc, Benicio del Toro al 61%...
akesta pagina es un pura estafa des des moment en que amb una foto meva no surt en Russell Crowe, i amb qui me junta es amb un tal Ron Livingston, amb mestre Burt Reynolds, i n'Abdulla Gul...
A mi me compara con Bam Maguera, despues he puesto otra foto, pero no me acuerdo como se llama pero no tenia pinta de ser muy famoso. A mi hermana la compara con la actriz de Pocahontas jojojü.
A mi madre la compara con un hombre que tiene el pelo moreno x'D, este no se parece en nada de nada de nada..
Publica un comentari a l'entrada