Lo que donen de sí 10 minuts

Un cosí de Rajoy, detingut pel segrest a Huelva d'un empresari

La ciència desxifra la 'baula perduda' dels éssers vertebrats

El rumano Mutu entra en escena

Navarro torna al Barça i tanca un any d'experiència a la NBA

El suggerent cartell de Vicky Cristina Barcelona

Coldplay, gegantisme en format intimista

• El grup de Chris Martin va buscar l'impacte emocional

Coldplay no és només un aspirant seriós a competir en la lliga d'estadis d'U2 i a donar aliment als desemparats fans de Pink Floyd, sinó l'esperança blanca de la indústria britànica (i de la torturada EMI) per quadrar els balanços. La presentació de Viva la vida or death and all his friends a l'Espai Movistar, amb premsa europea, alts executius i públic restringit, va mostrar un grup que busca la quadratura del cercle: intimisme per a grans recintes i pop simfònic alternatiu dissenyat per un Brian Eno que té una idea de l'experimentació que es va estacionar en els 80.
Com que l'Espai Movistar no és un estadi, les seves cançons riques en capes d'instrumentacions superposades van omplir el recinte i el van desbordar amb les seves inflexions emotives, les seves filigranes melòdiques i les seves introduccions de piano. Tot i que d'aquestes n'hi ha menys en el seu nou disc: prima l'acumulació de textures de so sota estrofes sensibles. Com les de Life in tecnicolor i Violet hills, que van obrir el concert.
Gairebé sense temps per familiaritzar-se amb el nou disc, que va sortir a la venda dimarts mateix, el públic va premiar cançons més antigues, com Clocks i In my place, que van mostrar un triomfal perfil de clàssics. Viva la vida va sonar més lleugera, i Chinese sleep chant va donar llum verda a l'única guitarra rockera de la nit. El nou material (42, Lost!, Strawberry swing) va fluir amb sobrietat, i Chris Martin es va dirigir al públic amb dubtosa inventiva ("sou els millors fans del món").
L'ambient era de banc de proves, fins al punt que Coldplay va assajar el número del set acústic, gairebé obligat en tota banda d'estadis, no en un escenari alternatiu, sinó en un racó del primer pis. Van caure Yellow i la inèdita The goldrush, que van conduir el remat del concert amb un Fix you acompanyat de cors populars i una altra peça nova, Lovers in Japan, aquesta regada en confeti. ¿Confeti? Potser aquesta última escena quedarà maca al Palau Sant Jordi.

Coldplay - Lovers in Japan