ROCK WERCHTER 2008

Al·lots,

un poc de post post(valgui sa redundància)-Werchter per mirar de il·lustrar un poc com va anar es system per terres flamenques. Per començar, commentar un poc que ets integrants de s'expedició érem es següents:

Xavi Banyo, Nate (Ne het tot s'estiu), Juan Juan Lara (compi de curro) i jo mateix arribàrem es dimecres capvespre, junt amb s'allegado Roddi Toni Pate, s'al·lota i un colega.

Lord Xisco Parera, 'Mr Segona Entrada' Angel, Artur Roddi, Jessica (senyora), Toni Crupi i Javi Pate (components de s'equip rodètic de sa LEE) i demés allegados roddets (Marisa, Iratxe, Jenny i altres) arribaren dijous dematí.

En Tommy 'Saber Estar' (colega de Banyo), en Dani (germà den Toni Crupi) i s'al·lota (Marina) arribaren amb un vol es dijous capvespre.

Finalment (i després d'una gran expectació), divendres vàrem tenir amb noltros a tot es ca vellot mestre Kempes, que va haver de partir aquest dia per motius laborals.

Es lloc increïble, paratge verdesc a mitja horeta de Brusel·les, un puta festival amb 33 edicions i molt ben organitzat, amb birres a 2.5 (podria ser pitjor, però no hi havia cubatas) i fritangues (Frituur, en flamenc) per doquier.

Grups, moltíssims. REM, Lenny Kravitz, Neil Young, Chemical Brothers, Kaiser Chiefs, The Kooks... He decidit comentar és "digali" Top 7 de Festival, segons es meu parer, i adjuntar-vos un vídeo gravat en directe a Werchter perquè pogueu observar de què anava es tema. Ale-hop!



RADIOHEAD

Radiohead increïbles, per jo un des millors. A pesar de que alguns cofrares en varen sortir rajant per no haver tocat tots es hits o perquè no feien música animaada, a mi me varen encantar. Tenen una qualitat sonora i una emotivitat que molts pocs grups poden dir, apart de que gairebé qualsevol cançó que toquin és inmensa. Com a mostra, aquest hitarro. Sa qualitat no és que sigui excepcional, però és de lo milloret que he trobat àudiovisualment xerrant...

Radiohead - Paranoid Android

THE RACONTEURS


Teníem moltes ganes de veure'ls i no varen decepcionar. Quin puta torrent de rock!! Es puta Jack White és una puta bèstia, tant amb sa guitarra com amb sa veu, però tant s'altre solista (Brendan Benson) com es baix i es bateria també eren enormes! Hora i pico de 'rock en estado puro', com mos agradava dir aquells dies. Mirau aquest vídeo, on tots dos se combinen tant amb sa veu com amb sa guitarra per tocar aquest hitazo.

The Raconteurs - Level

VAMPIRE WEEKEND

Un altre grup que me va encantar (vàrem acabar ses darreres cançons pegant bots penmig de sa carpa) va ser Vampire Weekend. Ritmes africans com a bandera i molt de cachondeo, perfectes per un concert de capvespre. Aquí teniu un des seus hits, amb un cert deje a lo Celtas en es solo de guitarra.

Vampire Weekend - Mansard Roof

MOBY

Una de ses sorpreses des festival, va demostrar que sa seva quantitat de hits és inmensa, i que en directe no només no perden força, sinó que fan ballar a tot un Werchter (sobretot si t'acompanya una negra 'tipo Tina Turner' que ho dona tot es 90 minuts). Aquest 'Lift me up' va ser un des que més varen encendre en es públic.

Moby - Lift me up

SIGUR ROS

Un altre gruparro des qual havia sentit poc però que mos va deixar a tots flipats. En un principi havíem decidit sentir-los a un costat on ni se'ls veia però a mesura que anaven tocant mos vàrem acostar més i més fins que vàrem acabar tots vibrant amb sa seva música relaxant i atmosfèrica. Com bé diu un comment des Youtube "no words can describe the feeling you get with sigur ros..... it's just perfect music". Són genials, aquí una mostra des paripé que duien montat.

Sigur Ros - Svefn G Englar

JUSTICE


Pràcticament va ser s'únic grup electrònic que vàrem veure a sa carpa (és lloc idoni), però per lo que vàrem veure els altres s'ho varen haver de currar molt per superar-los. Ritme frenètic des de s'inici i sa gent donant bots sense aturar. Aquest hitarro amb majúscules és una mostra de s'ambient (mai més ben dit) que hi havia allà dedins.

Justice - We are your friends

DEUS

Es concert que tancava es festival, amb sa majoria de gent rebentada després de quatre dies de donar-ho tot, era tota una prova de foc pes belgues, que tot i jugar de locals tenien es repte de fer moure es personal amb es seva música. No se si ho varen aconseguir amb tothom, però jo no me vaig aturar de moure. Havia sentit un disc seu abans de venir i ja m'havien semblat molt bons, però és que en directe aberren (o no Artur?). Aquí vos deix una de ses cançons que tocaren a Werchter.

dEUS - The Architect

Bé, acabaré es post amb unes fotillos fetes amb so mòbil den Ne-het i unes anècdotes frontereres protagonitzades per sa meva persona...

Primer de tot, ses anècdotes:

1. Jo i en Banyo teníem es vol de tornada Dimarts a les 19 hores, així que teníem un dia i mig de marge per liar-la per Centre-Europa. Després de debatir-ho profundament (tipo 10 segons) vàrem decidir partir amb so tren (acompanyats den Toni Crupi, es seu germà Dani i sa senyora d'aquest, na Marina) a firmar es Tractat de Maastricht (Holanda). S'únic problema era que jo m'havia deixat es passaport (no tenc DNI) a Brusel·les, amb lo que a s'arribada a Holanda, quan un grupillo de policies fronterers mos demanaren sa documentació, vaig quedar en bragues. Un "simpàtic" agent me va dir que me quedés assegut on estava i que tornés amb es mateix tren cap a Brusel·les PT. En un ppi vaig acceptar, però animat pes meus companys de viatge, vaig decidir fer un remake des 'Caso Bourne' i, amb un canvi de jersei, una gorra (clàssica gorra blava de peli) en es cap i una tenda '3 seconds' a s'esquena, vaig aconseguir evitar sa vigilància policial i convertir-me, per unes hores, en un immigrant ilegal a Holanda. A sa tornada tot va anar bé. Més que bè!! Purple Haze avoneres....



2. A s'aeroport de Charleroi, vàrem haver de dur s'herba amb noltros, ja que no facturàvem maleta. Tant jo com en Banyo vàrem fer sa clàssica "debajo del escroto" que tant bé mos havia anat d'anada, però resultava que es calçons que duia no eren massa estrets i sa bosseta me va caure just davant un segurata. Per sort la vaig recollir sense que ningú s'enterés i me la vaig ficar dins sa butxaca. Però quan vaig arribar a s'arc des metalls, vaig veure un tipo amb guants que me va fer mala espina i me vaig tornar a col·locar sa bossa a ses parts (ara a damunt). Però som tan neder que, amb ses presses, me vaig deixa es mòbil a sa butxaca i clar: "pi pi pi piri pi pi!". Es des guants va venir cap a jo i me va pegar una catxeada de ses fines, i ja me veis a jo agontant es tipo mentres aquell homonet me paupava... Per sort eu vaig surar, però no va acabar aquí s'agonia, perquè quan vaig anar a cercar sa motxila me va venir un altre segurate i me la va començar a obrir, cercant algo a sa butxaca d'adalt. Aquella era sa butxaca on hi tenia es grinder (amb algo d'herba, per cert), però es tio el va agafar i ni el va obrir... UG total. Me va acabar de revisar sa motxila, me va requisar un desodorant (avoneres) i vaig poder sortir sa i estalvi de sa situació, amb sa mica d'ensurt però amb unes bones rialles per haver surat es tema....

Conflictes fronterers, són sa neta... ARA SÍ, SES FOTOS!!!!!

Xavix i Ne-het saludant es festival en bon primer dia. Darrera ells hi ha s'escenari principal

Sa mica de rayos làser provinents de s'actuació des Chemical Brothers... Jo me sobava

Un poc de The Hives tipo les 5 des capvespre NPFGM

Quinteto de luxe fent es paripé. 20 tassons de plàstic -> 1 xumipunto

Jo i en Ne-het vibrant amb es travolo que cantava amb Hercules & Love Affair