El tiburón de Baltimore

Avui en dia se pot passar a sa historia de dues formes: realitzant un genocidi o fent s'èpica dins es món de s'esport. Un poc d'olimpiades conyo.

Aquest post va dirigit cap a sa segona, tenguent com a protagonista a nes "rey de oros" de s'historia de ses olimpiades, un senyor que mha fet aixecar-me asustat des sofà a les 5 des vespre en mig des meu particular insomni post-curro, post-bananas. Mr, Michael Phelps, 23 anys i a un or de igualar es rècord des mític Mark Spitz (a sa foto n'Spitz pareix un poc Freddie Mercury passat de voltes en una sauna gay, no el desprestigieu per això).

No es que ho jo sigui un entés des món olímpic, pero vicien molt i una lectura duu a un altre, i un ingles passat de birra John Smith i whisky southern confort te conta una historia sobre un mític fondista africà...res, al final acabes sucumbint "al clamor olímpico" i xupan-te es 200 metros lliures o lo que donin per sa primera (exceptuant sa merda des badminton i tot lo que siguin arcs i pistoles, lo cual es per jo "morralla olímpica".)

Mr Phelps amb 23 anyets es ja es deportista amb més medalles i més ors gràcies a nes seu nou estil de nadar, lo que molts entesos han anomenat "el quinto estilo". Es mamón sa tira i comença a nadar com un puta peix davall s'aigo, lo que se coneix com "la patada delfín" quan treu es cap ja duu un segón de ventatge sobre s'australià o s'aleman de turno, que impotents pareixen moussambanis caucàsics necessitats de manguitos i bombones d'oxigen. A nen Pelphs just li mola fer records del món a ses finals, així troba que es més espectacular, i no per décimes, si té ganes fa record mundial en 2 segons, després se fuma un piti i a esperar a que arribin es altres.

Facilmanti! Per es frikis aquí teniu un poc es rollo de perqué es tan sobre humà es seu estil.

Fent un poc de mirada retrospectiva t'en adones que per es món de ses olimpiades s'han forjat grans mites, que quan no hi ha guerres sempre van bé per reforçar cert patriotisme. Si hi ha un olimpo de medallistes aquest tiburón s'està coronant com un autèntic Zeus "¿quieres que te meta mi patada de sirena por el culo?".

Altres figures formen sa llegenda olímpica amb 9 ors penjant de sa petxera, és es cas d'un ari així com toca joder, finlandes, atleta i donant estopa amb ses cametes i una superioritat mental brutal, Paavo Nurmi i sa seva gran frase "yo no corro con las piernas, corro con la cabeza".

Però un poc més tard va arribar un jove Jesse Owens (gran video) a posar-lis ses coses clares a nes nazis per Berlin, es aris són es aris, però a s'hora de correr es negre lis va clavar sa botella de coca-cola pes culete de bebé. No té es mítics nou ors i va acabar fent de dj pel món, però es mamón té una foto enmarcada a ca seva així de guapa.

Un altre llegenda, poc coneguda pero de biografia espectacular, d'aquestes especials plenes de carisme dins s'humiltat. Adebe Bikila, "el león descalzo". Aquest senyor va arribar a ses olimpiades de Roma amb un poc de pa i taleca (com diu es meu padri) i sa va pulir es record de maratón sense sabates, i no es metafora, va corra descalç qual gacela. Uns anys més tard va tenir un accident de cotxo i se va quedar paralític, "la paradoja olimpica".

Espectacle va resultar també na Nadia Comaneci, que per es anys 70 va resultar ser un espectacle, gimnasta, rumana pero d'escola CCCP (se podria fer un post just amb lo que sa CCCP representa a ses olimpiades). Sa nina tenia sa lletja costum de deixar es públic amb sa boca oberta, pero a diferencia des seus compatriotes i allegados no necessitva rifles kalashnikov per fer-ho.

Sa comenta que avui en dia sa gimnasia ja no es lo que era, ara se troben a faltar Comanecis que siguin cracks en tots es exercicis, gimnastes totals.

Per cert sa nina romp amb es esquemes de lo que mos pensam de ses gimnastes, no sé si per obra santa de bisturi, però mirau-le ara.

Que grans són ses olimpiades, ses milfs, ses 18anyeres, es bananas, sa banda des bolero, es fetges de resistència britànica i es hits d'estiu.

postdata: sa carrera de 100 llisos d'enguany pot ser més èpica de s'historia, com a mínim es tres favorits (Powell, Bolt i Gay) tenen ses 8 millors marques de tots es temps. Desde sa meva ignorant i voluntaria prepotència apost per en Bolt, un altre espectacle de tio.

PD2: Estic totalment a favor des doping en totes ses modalitats esportives (Juanito Mueleg's way).