Després d'aquests dies de noticies i més noticies sobre la nova llei de l'abolició, la legalització i moltes coses més de la prostitució, (sobre la qual podeu informar-vos i documentar-vos a moltissims llocs) vos deix aquí amb un altre punt de vista una mica diferent. Molts l'etiquetareu de feminista, alarmista, drastic, ... lo que volgueu i més però no deixa de ser real.
Vos deix també una entrvista de radio a dues exprostitutes, bastan interessant:
http://www.elpais.com/audios/sociedad/explotacion/sexual/elpaudsoc/20080923csrcsrsoc_1/Aes/
Personalment me qued amb: ..... los clientes son lo principal, si los clientes no pagan las chicas no trabajan.
Evidentment, si no hi hagues "puteros" no hi hauria putes.
Be aqui vos deix amb s'altre punt de vista.
La prostitució és una estructura dissenyada per i per als homes. La dona convertida en una mercaderia i en un producte per al consum de l’home. El domini de l’home sobre la dona.
L’ús de tòpics aparentment innocents i innocus com: “la prostitució ha existit sempre i sempre existirà”, o “és la professió més vella del mon”, com si es tractes d’un fenomen de la naturalesa, inalterable per l’acció humana, està molt astes i és comunament acceptat per la societat com un fet amb el que hem de conviure com ho fèiem amb la pluja, el sol, els terratrèmols.
El manteniment d’aquests falsos i intencionats clixés contribueix a mantenir els privilegis, les avantatges i el domini dels homes sobre les dones.
Inclús s'arriba excusar els beneficis de la prostitució, assegurant que a moltes prostitutes els agrada la seva professió, que sense la seva tasca hauria més violacions de dones, que soluciona el problema de la peculiar i específica necessitat biologica-sexual dels homes, irrefrenable i incontenible també per naturalesa, que escolten als clients, ect.; en una paraula, que l'important tasca social que realitzen les prostitutes, de no existir produiria una enorme catàstrofe en les nostres societats.
Ja no entraré en si la prostitució és o no voluntària, aquest no és el punt de vista que exposo.
PD: Les dones no son mercaderies a les quals tractar com a purs productes els quals pots utilitzar només per que el teu poder econòmic et permet tenir aquell poder sobre aquella PERSONA.
Entrades
18 comentaris:
Bé galis!
efectivament es feminista a matar.
Peliagut i espinós es tema, perquè hi ha molta dona explotada i vexada a causa de sa prostitució...
Se podrien fer mil reflexions per un cantó o per un altre, només me limitaré a dir, Marga, que no acab d'estar d'acord amb sa teva visió, sobretot amb lo que exposes a sa PD.
Tu dius que "el teu poder econòmic et permet tenir aquell poder sobre aquella PERSONA" i òbviament dius sa veritat. Però "acaso" aquest és s'únic cas de poder sobre altres persones? Realment, no és pràcticament qualsevol relació laboral una conseqüència d'aquest "poder econòmica que et permet tenir aquell poder sobre aquella PERSONA"? Potser sa teva visió diferencia clarament es fet de practicar relacions sexuals amb es d'estar 14 hores cada dia rentant pixats a un lavabo, però jo (o sigui, in my honest opinion) no aconseguesc veure un abisme entre ambdues accions, supòs que pq no li veig a s'acte sexual aquella aura ínitma, espiritual i transcendental que sempre se li ha atorgat.
Partint de sa idea de que qualsevol ofici realitzat de manera obligada o producte de amenaces o coaccions és censurable, pens que sa prostitució és una opció amb més dignitat de sa que tu li dones, és fàcil entendre a ses dones que trien aquesta opció, ja que possiblement és sa manera de guanyar-se sa vida que maximitza sa relació euros/hores.
Ja se que se pot apel·lar en es clàssic "t'estan obligant a fer algo que tu no vols fer, bla bla bla....", però realment en això consisteixen sa majoria de ses feines. Ja te dic que no trob més indigne ni pitjor moralment menjar-li es membre a un aleatori que treure merdes d'un lavabo o rentar peix a una megafàbrica.
Igualment trob molt interessant es debat, i deman disculpes una vegada més pes peñazo que he mollat.
Si, a media noche, por la carretera
que te conté,
detrás de una gasolinera
donde llené,
te hacen un guiño unas bombillas
azules, rojas y amarillas,
pórtate bien
y frena.
Y, si la Magdalena
pide un trago,
tú la invitas a cien
que yo los pago.
Acércate a su puerta y llama
si te mueres de sed,
si ya no juegas a las damas
ni con tu mujer.
Sólo te pido que me escribas,
contándome si sigue viva
la virgen del pecado,
la novia de la flor de la saliva,
el sexo con amor de los casados.
Dueña de un corazón,
tan cinco estrellas,
que, hasta el hijo de un Dios,
una vez que la vio,
se fue con ella.
Y nunca le cobró
la Magdalena.
Si estás más solo que la luna,
déjate convencer,
brindando a mi salud, con una
que yo me sé.
Y, cuando suban las bebidas,
el doble de lo que te pida
dale por sus favores,
que, en casa de María de Magdala,
las malas compañías son las mejores.
Si llevas grasa en la guantera
u un alma que perder,
aparca, junto a sus caderas
de leche y miel.
Entre dos curvas redentoras
la más prohibida de las frutas
te espera hasta la aurora,
la más señora de todas las putas,
la más puta de todas las señoras.
Con ese corazón,
tan cinco estrellas,
que, hasta el hijo de un Dios,
una vez que la vio,
se fue con ella,
Y nunca le cobró
la Magdalena.
Avui matí he estat pensant sobre es tema i m´he trobat que en Marc ha dit més o menys el que anava a dir jo; no només ses putes son una mercaderia humana, es capitalisme mos mostra infinits exemples i a cada un d´ells més cruel. Queda clar que els que manegen els fils, ja sigui un proxeneta o un director de les que jo consider ses fàbriques des segle XXI, els hotels, només veuen xifres en les persones. Els treballadors no som persones, som números. Saben que si no t´adaptes a les condicions n´hi ha 100 com tu que s´hi adaptaran; és sa puta gràcia d´aquest joc. No hem d´anar molt enfora per trobar denúncies i més denúncies de recepcionistes, camarers, cuiners...sigui pels motius que sigui. Tot això ho dic perque jo tampoc veig tanta diferència entre prostitutes i treballadors d´altres sectors. Moltes inmigrants entren a sa prostitució per falta de papers (impossibilitat de contracte), per la ràpida disponibilitat del sou aconseguit i per engany, evidentment.
Hi ha moltes perspectives des de les quals analitzar els problemes d´una societat, així com un fet històric. El prisma del gènere porta automàticament a valorar molt més negativament sa prostitució. La perspectiva "marxista" o "materialista" veu classes socials (oprimits i opresors). No és fàcil, però supòs que tot es basa en eixamplar s´objectiu i intentar tenir en compte tots els factors i situacions possibles
Venga, Marga B., entraré a n'aquest debat que s'ha obert amb un delicat i espinós tema: sa prostitució.
S'ofici més antic del món (així l'anomenen) avui, segle XXI, s'ha de veure, entenc, des d'una perspectiva de drets i llibertats.
Si una dona, per qüestions de doblers fàcils, decideix liure i espontàniament, exercir aquest ofici (i no té ningú que xupi comissions darrera), s'ha de respectar. Maldament diguis a nes post (a nes final) que no entres en si sa prostitució és o no voluntària.
Si no és voluntària s'activitat puteril, és unaltre cosa. Sa llei (i no em faré pesat) castiga amb penes de presó a aquells que indueixin, favoresquin, promoguin o facil·litin sa prostitució, i també a aquells que abusin de una situació de necessitat o superioritat i induesquin a una dona a fer de puta.
Partint d'aquí, crec que no cal xerrar de domini d'homes damunt dones, sino de delincuents comuns que ja seràn jutjats i castigats.
Per cert, també hi ha gigolós i mascles que fan aquesta feina, que tenen clientes que paguen pes seus serveis.
Bones cansvells i vaja fantastic blog que heu montat.
Marga.b el tema que proposes te milers de facetes i d'interpretacions,com hem pogut veire als diferents comentaris. del meu punt de vista ara com ara la prostitució es només que unaltre producte de s'economia de mercat globalizada imperant.
si en el seu percurs historic ha pasat de sa "maria magdalena" fins a "mata hari" en el món supersexualizat, per ambdos el genres,d'ara, sa prostitució i totes ls producions mediatiques relacionades amb el sexe han creat una demanda brutal d'aquest "producte" i el món de sa prostitució reprodueix exatament les disfuncions del mercat laboral tradicional,amb els/les superprofesional amb clients d'altisim nivell i obrers/obreres superexplotats que lluitan entre ells per un salari de fam en condicions de miseria i por que aniquililan el seus orizonts vitals.ara si no mos donam conta de la violencia general del sistema en que visquem mai no podrem enfocar els problemes en sa seva realitat i començar a pensar a ses eventuals solucions.
m'agradaria escriure més ,perque ni ha de tema, pero ja m'he pasat de llarg aixi que fins un'altra
Benvingut Michele (imagin que s'homo de na Rosa) a cansvells.com. Molt d'acord, és difícil separar sa prostitució de sa resta des mercat...
Què me'n deis de sa super ajuda de 500.000 milions de $ per ajudar en es pobres (bancs)?
Entraré a n'es debat intentant no crear polèmica. Com economia capitalista que som, un producte té un preu a n'es mercat ¿no? Està clar que aquest producte, en aquest cas, es un ser humà. Però estan d'acord amb es caudillo, i no sé si per sa religió o què, sempre li hem donat una aura d'espiritualisme i de netedat a n'es sexe, quan no hauria de ser així. O almenys penso jo.
Un altre tema és que hi hagi un cabrón a darrera que t'està obligaant a fer una cosa que no vols fer i que de vegades acaba en desgràcia. I aquí és on puc divergir amb alguna opinió més: sí, a mi em mereixen molt de respecte ses putes, igual que un cambrer, un oficinista o un advocat. Pero crec que, per molt puta que sigui rentar vaters, però a aquestes senyores no se'ls hi obliga a fer una feina on poden agafar malalties xungues, o sino pos qualquna que altra pallissa.
També crec que hi ha gent que ho fa com a treball normal i corrent, pes seu conte. Si és així, endavant, perquè basta veure alg´n que altre reportage, on aquestes prostitutes guanyen un montón de pasta gàcies a sa seva "espiritualitat".
Toma parrafada!
Bones,
Supos que me toca. Estic d’acord amb que es un tema delicat i que te molts punts de vista: econòmics, jurídics, morals, socials, politics, humans, morals, ect…
Sa meva intenció era donar-li un caire més humà i social (ja se que resulta impossible, ara per ara, separar lo polític, econòmic i demés, de lo social i humà). A partir d’aquí intentaré seguir amb es meu punt de vista. No per replicar a ningú sinó per intentar explicar-me millor.
Començaré tal i com vaig acabar: Les dones no son mercaderies a les quals tractar com a purs productes els quals pots utilitzar només per que el teu poder econòmic et permet tenir aquell poder sobre aquella PERSONA.
D’acord, quantes feines “legals” existeixen en les quals la dona es tractada com pur objecte (hostesses de congressos, models, hostesses de ventes, ect), és aquí on vull arribar, amb es punt afegit que a sa prostitució entra en joc sa sexualitat d’una persona (amb tot lo que avarca es tema, “espiritual”). Sa diferencia la veig en que una cosa és vendre es teu temps i s’altre es vendre es teu cos. Aquí entra tot es tema des capitalisme i es joc de s’oferta i sa demanda, persones com pur elements de producció, etc… i també es concepte de cos, sexualitat i si voleu moralitat, ... a n’es qual no entraré per que crec que és una altre branca des tema.
Partint de que sa prostitució és qualsevol tipus de comerç sexual basat en la venda del propi cos a partir d’una relació totalment desigual entre sa prostituta i es “client”, ja que ell es qui paga, ell qui exigeix (val com a casi totes ses relacions comercials) (entre altres coses), i, on la finalitat és aconseguir un benefici a canvi de proporcionar plaer sexual,no queda lloc per sa sexualitat d’ella, (ella no té sexualitat, no gaudeix de sa seva sexualitat), llavors la relació que s’estableix entre l’home i la dona a través de la prostitució no és una relació igualitària. On queden els drets d’ella?
I amb això arribo on volia arribar des del pricipi, a on l’aparent voluntat d’aquestes dones a fer de prostitutes no és la conseqüència de la seu rol (digali posició, status,lloc) en la vida social, econòmica, sinó el sometiment de ser dona, als rols de gènere.
D’acord que per algunes dones la prostitució (voluntària) és la manera més fàcil i ràpida d’obtenir diners, encara que suposi l’acceptació del sometiment als desitjos de l’home, al seu poder econòmic i al seu domini social. Llavors, una necessitat econòmica les converteix en esclaves sexuals, pel fet de ser dones? Des del punt de vista econòmic, existeixen a més molts d’interessos econòmics per a mantenir la discriminació per raons de sexe, per reafirmar el rol masculí.
En les relacions sexuals lliures i realment voluntàries, no se que hi pinten es dobers.
I jo me deman: sa llibertat sexual que tant es desitja, no està més reprimida que mai?sobretot en aquests casos? sobretot per a elles?Per ells no, evidentment!.
Que està passant? Per que tanta necessitat o vici en alguns casos?Per que recórrer a nes serveis d’aquestes dones si som tan liberals, si es sexe ja no és un tema “tabu”? Que passa? Ja no tenim ni temps ni ganes de fer lo que coneixem com “tirar sa canya”?
I amb això acab: Potser esteim davant un Neomaxisme!!
PD: Pomar! Pomarri?? Quina es sa part que trobes més feminista? ;)
Sr. J. Sabina: Molt astut, ara quina toca? Quedate a dormir??
Buuuuuuuuffffffff!!Ara ke ho veig d'enfora, kina parrafada que mollat!!!!
Perdonau!!
No demanis perdó, Galis... S'agraeix!
Supòs que feim voltes allà mateix, però sa frase "Llavors, una necessitat econòmica les converteix en esclaves sexuals, pel fet de ser dones?" és sa que resumeix, diria, ses nostres diferències. Tu ho anomenes "esclaves sexuals" i jo ho anomen "treballadores sexuals", més o menys... Està clar que no queda lloc per sa sexualitat d'ella, crec que tothom està d'acord amb que és una feina ingrata, però aquí està es quid de sa qüestió, que noltros arribam en es concepte de "ingratitud" i tu l'estires i parles de "esclavitud".
M'atur perquè me mareig...
Estaria bé que una altra dona aportés es seus arguments, reconec que sa posició de s'homo és molt còmoda... (i no estic xerrant de llits...)
Estic d'acord en que la dona no disfruta des plaer de sa relació sexual entre prostituta i client i que si, a més es veu obligada a fer-ho, el resultat final és un còctel desastrós.
De totes maneres, no sóm tots "esclaus" d'un sistema que sembla que s'enfonsa, perdent a vegades sa nostra moralitat?
Sa relació desigualitària entre home i dona a sa sexualitat, quan dius que ella no gaudeix, està molt a prop de sa relació entre obrer i empresari o entre jornaler i terratinent. No crec que es tema vagi molt més enllà de que en aquest cas, "es ven el seu cos" (si treim aquesta excepció, no veig diferències estructurals entre el sector sexual i els altres).
Els miners que es moren de malalties pulmonars abans dels 50 anys, els treballadors de les feines considerades d´alt risc (industria de maquinària pesada), o els obrers víctimes dels retalls del presupost destinat a la seguritat del treballador, no estarien posant a la venda, de manera indirecte, el seu cos?
gran debat!
De qué te disculpes, Marga B.?
Jo te pos un 10, en primer lloc per abordar aquest tema com a dona que ets, i també per no amagar-te després i explicar i raonar sa teva exposició.
És un tema que mos podria fer omplir pàgines i pàgines, i aniriem donant voltes sempre damunt lo mateix.
Sa diferent sexualitat de s'homo i sa dona mos fa diferents també en molts d'altres assumptes i temes, com ara es punt de vista que poguem tenir en abordar aquesta qüestió. No ho dubtis.
Sa societat està en crisi, ja ho vaig analitzar una mica a un post (bastant comentat per cert, a mem si el comentau, cans vells), i aquesta és una faceta més d'un "sistema que sembla que s'enfonsa, perdent a vegades sa nostra moralitat", com bé ha dit en Fire.
Estam perdent molts de valors humans, morals, socials que ara no entrarem a discutir, perque no acabariem mai (un d'ells -i aquí sí tenim tots raó a n'aquesta llista de comments- es respecte a ses persones).
Jo si que m'he posat plom!
PD: Per cert, Caudi, ja sé posar enllaços a nes comentaris. Gràcies.
Xerrant de valors. Un amic meu fa poc em deia -supòs, no estic segur, que en broma-: "mira l'esglèsia... quina situació que té, en mig de sa plaça. Hi podrien fer un music-bar. Tendria una gentada. L'altar seria s'escenari per fer actuacions en viu, i llevariem tots es bancs. Hi cabrien 2000 persones. Cada capelleta des costats una barra, i venga a xumar".
Totes ses esglèsies ocupen es millor solar de cada poble. I cada pic hi ha menys capellans. Se suspenen misses per manca d'ells, ho deia fa poc es diari.
Com acabará això?
si no diuen missa, que en feim amb ses Seus?
Això seria objecte d'un altre post.
Ei al•lots, pq tot sou homos,
Segurament es fet de que jo sigui dona fa que vegi es tema des d’un altre punt de vista.
Més que res posaré quatre punts amb es que (crec) estem més o manco d’acord (més que res per no repetir-nos tant, ni voltros ni jo):
Sa relació prostituta-“client” s’acosta bastant a sa relació obrer-empresari; tant s’obrer com sa prostituta esdevenen esclaus dels sistema; es treballador ven es seu cos, també, fent feines que perjudiquen sa seva salut, mental o física; una situació de necessitat sempre esdevé una situació de poder (és així de trist). D’acord.
Sa diferència la veig amb sa tasca amb si, sa tasca sexual. Al llarg de s’historia coneixem diferents “animalades” de sotmeniment cap a dones a través d’abusos sexuals (entre altres) per tal de deixar clar a qui pertanyia el poder. Inclús no per demostrar-ho a la pròpia dona sinó inclús per demostrar-ho als familiars d’aquesta. Xerram de societats purament patriarcals, andrògenes, i sincerament avui en dia encara alguns funcionen així. D’aquí tots es meus arguments. S’activitat sexual (lucrativa o no) és totalment respectable quan es realitza en igualtat de condicions, no quan esdevé d’una necessitat, ni per part de sa prostituta (econòmica o situacional) ni per part des “client” (psicològica, social, biològica?no me fotis!).
Queda clar que es punt de discòrdia es el fet, s’activitat, s’acte. Entenent sa sexualitat com a font de plaer, donar i rebre plaer, de comunicació, de transmissió, (de reproducció); quina informació rep una prostituta per part des seu “client”? Quina informació transmet aquest???? Quin plaer?
ja és hora de ficarmos de ple a dins aquest tema d'actualitat:
1.- si se veuen segons quins petats sortir amb ties que podrien ser deeses de sa setmana puc entendre qualsevol tipo de relació carnal.
2.- sotmetiment de sa dona?? perque un pagui per barrinar?? se sotmet es butanero quan una dona li dona una propina per entrar sa bombona de butano??? estàn sotmeses ses actrius porno als actors porno????
3.- totalment comdemnable qualsevol agressió física-verbal-psicològica per part d'un jefe o client a un treballador/a sigui des sector des sexe o no.
4.- posar preu aal cos: molta gent, no només ses putes, posen preu al seu cos: models, esportistes, gent que consent s'ablació de clitoris, ballarines d'streptease, corredors de rodeo, artistes circenses, bombers, gent que se sotmet a operacions estètiques...
5.- apost per una legalitzacó de sa prostitució:
i.- controls sanitaris
ii.-cotitzacions a sa SS com sa resta de treballadors
iii.- cobro de IVA per serveis prestats
iv.- necessitat de permissos de treball per exercir la prostitució
així acabariem amb:
i.- riscos implicits a s'exercici de sa prostitució provinents de ses MTS
ii&iii.- justicia impositiva per sa resta de treballadors i consumidors
iv.- posar setje a ses mafies de tràfic de persones, cosa que contribuiria a fer de ses prostitutes treballadors independents d'aquests grups i eliminarien ses comissions que perceben i fariea que ses prostitutes que exerceixin ho faisn perque volen.
Publica un comentari a l'entrada