WWW.CANSVELLS.COM

Uep, després d'una temporadeta de no publicar res anem a posar un parell de fotos que refelcteixen dos grans vespres d'ara ja fa un parell de mesos.

1.- Estava per sa plaça de sant joan de son servera fent cubatilles varis. A sa foto se me veu analitzant amb n'antrax lo que havia estat sa darrera lliga de OFM que haviem jugat. Es paper estelar de l'Almeria estava en boca de tothom. No com ara que tothom me demana com puc anar tan malament amb s'ekiparro que tenc... Es vespre no prometia sortir de sa normalitat, birres, cubatilles, 4 rialles, amollar 4 porcades i poca cosa més però sense més ni manco va arribar s'home que anima qualsevol festa, s'home que mai falla, es tio capaç de penjarse una guitarra i tocar durant hores i hores sense repetir cap cançó, si, si, estam xerrant de s'autèntic jonsik. Sense donarmen compte ja estava a sa barra de s'oratge

amb es Marco, en Jonsik, na Carmen Maria, na Coloma ( sa major de can Pep Tomas) i en juli fent xupitos de tequila, tan estimats i tan traidors al mateix temps. Es vespre havia agafat un altra caire però s'assistència den Jonsik i es xupitos de tekila encara no feien sortir akell vespre de dins sa normalitat. S'escolanet va decidir, un cop més, posarse s'ekipo a s'esquena i anar a cercar lo que vendria ser "su cuchillo" per poder donar una mica més de punch a sa nit. Es tio se va encaminar cap a ca seva a cercar sa guitarra. Després de que acabés de tocar s'
Orquestra Coconut i en Pep Anegat intentés sense molt d'èxit cantar algo que no se sap encara a dia d'aviu que putes era en
jonsik se va penjar sa guitarra i varem començar a cantar es temazos de sempre: y no estaba

muerto, la bamba, twist ant shout, arracutin-arracutan i un llarg etc que es va perllongar un parell d'hores. Tot un recital de saber estar per part den jonsik que amenitzava es vespre però que encara no el feia sortir de sa normalitat a sa que estam acostumats. Es bot qualitatiu des vespre se va donar quan varem tenir s'idea de tocar la macarena, si, si, es gran èxit de Los del Río que estam cansats de sentir per es llocs més inverosímils, que tothom se la sap però ningú sap exactament que diu. Doncs mos varem posar a cantarla en marco i jo com a tenors únics en jonsik com a únic instrument. Sa novetat va venir quan varem aconseguir que sa penya que havia per sa plaça ballés...Tomeu Matjí inclòs...


akí sa penya no estava molt convençuda de s'idea...però en jonsik va passar a instigador de sa penya i en marco a guitarrer i varem aconseguir es subidón des vespre.



instantània de s'ekip que va fer possible la macarena sant joanera...

si senyor, Don Pedro se va despertar "entre sudores" cantant "macarena tiene un novio que se llama..."

2.- vespre de bicicrucis. Akí ses fotos xerren per elles mateixes.













ale penya, mos veim!