25 de juny de 2009

Rock Werchter 2009: Dijous

Al·lots, no se si hi pensau però..... QUEDA UNA SETMANA PES WERCHTER!!!!

I aprofitant que avui som Dijous i que Dijous que ve ja estarem allà ballant i donant-ho tot, crec que un postillo diari per resumir lo bò i millor de lo que veurem sa setmana que ve NPFGM. Així pues, començ avui amb es highlights de dia 2.


1. Estrelles consagrades

Oasis

Sens dubte es grup estrella de Dijous, no necessita cap tipus de presentacions. Després de passar una travessa en es desert de quatre o cinc anys (essent generosos), l'any passat tornaren amb un disc més que disfrutable i tornen a estar 'en el candelabro'. Per moltes històries xungues i per molts de discs prescindibles que s'hagin marcat, tots sabem que només que tirin un poc de repertori (que ho faran) es des germans Gallagher pot ser uns des concerts des festival. Com a mostra, dos botons. Es primer es un des seus grans hits (per jo sa seva millor cançó) i es segon és una de ses cançons des darrer disc 'Dig out your soul'.




Don't look back in anger (Live in Wembley, 2000)





The Prodigy

Seguim xerrant d'anglesos però aquesta vegada canviam radicalment de registre, i mos tiram a s'electrònica. Possiblement The Prodigy sigui, des trident de macrogrups de s'electrònica des noranta, es que hagi envellit millor, en comparació amb The Chemical Brothers (per massa vists) i Fatboy Slim (per desaparegut en combat). Es concerts de The Prodigy (o això diven) asseguren canya a matar, i això és lo que esperam que sigui es 'cierre' de Dijous. Vos deix, probablement, amb es seus dos grans èxits, un d'ells a més amb un des vídeos més mítics de sa passada dècada, amb un final com a mínim sorprenent.




Smack my bitch up (Uncensored version)






Placebo

Un altre gruparro per donar es primer dia de competició, es den Brian Molko (qui no va pensar en els seus inicis que era una cantant?) alternen grans concerts amb truños considerables. Esperem que aquesta vegada donin sa de cal, després de decepcionar a pràcticament tothom en es FIB 2006. Hits no els hi falten. Se presenten en es Werchter amb un nou disc acceptable (Battle for the sun), però que no té res a fer en comparació amb antics treballs des grup britànic com 'Sleeping with ghosts' o 'Without you I'm nothing'. De totes maneres, penjaré sa cançó que dona nom en es nou disc, que té es seu rollo, juntament amb un vídeos d'un des seus grans hits en directe a Radio 3 (sa qualitat d'àudio no és meravellosa però val la pena veure en Molko tan jovenet/a).




You don't care about us (Live at Radio 3, 1998)






2. Grups emergents

Pendulum

Una de ses sensacions d'aquests mesos de descobriment de grups werchterians, es seu darrer disc (In Silico)és una col·leció de trallazos que sense cap dubte ballarem a sa estreta i humida carpa des festival. Com a mostra, aquest hitazo que comença amb aires èpics i acaba amb una masterclass de drum'n'bass.




Fleet Foxes

Un altre grup desconegut fins fa pràcticament dos dies (o sis mesos, per ésser més exactes) i que ara tot modernillo coneix i adora. Comparats de manera immediata amb es Beach Boys (amb tints hivernals, se sol afegir) per sa seva música coral, es seu disc homònim va ser un des més destacats de s'any 2008. Vos deix amb un exemple d'aquesta música multivocal i melancòlica, en aquest cas no tiraré de tòpic i no posaré es seu megahit White Winter Hymnal.





3. Segones espases

Eagles of Death Metal

Contràriament a lo que suggereix es nom des grup, pocs berridos i molta guitarra garagera ofereixen aquests americans d'escassa popularitat però molt bona música. Només dir que es seu bateria (ara ja només toca amb ells en directe) va fundar posteriorment Queens of the Stone Age. Tenen tres discs molt recomanables, i si bé no són coneguts pes gran públic, segur que aquest vídeo que ve a continuació vos sóna. Idò sí, sa cançó es seva! (aquí en millor qualitat) Enguany obrin es Werchter i allà estarem per donar-lis sa benvinguda.



Don't Speak (I Came To Make a Bang) - Nike Add (by Guy Ritchie)



Lily Allen

Acabaré es post amb aquest hype des 2007, que s'aprofità des fenomen MySpace per donar-se a conèixer mundialment gràcies a una hitazo en tota regla i unes actuacions xumaires i polèmiques (vs. Elton John). Es seu segon disc no ha tengut tant de ressò, així que mos quedarem amb es seu tema estrella.





Au idò, això és tot per avui, demà tornaré amb nous grupets (res, Coldplay, Killers, Elbow, Bloc Party...:P).

2 comentaris:

Artur ha dit...

Pendulum se mos solapen sa mica amb Plasibo i Oasis, tot dependrà de com s'estirin es primers... gran post Kane, entregues per un tubo

2-6

Eagles of Death Metal seran festius...

Bruno ha dit...

MEAM SI COMENÇAM SA TEMPORADA DE VOLEIIIS GENT!!! Dema divendres o q!

Prodigy son bastante cañeros, dan espectáculo y una vez estando en la salsa, se los disfruta. Los vi en RazzMatanzza este año, tocaron 1 horita y poco; y se fueron(cierto que todo el mundo envejece).