26 de juny de 2009

Rock Werchter 2009: Divendres

Amb els ànims baixos i afectat per sa desaparició de sa persona que ho va canviar tot en es món de sa música (We love you Michael), aquí va es meu "resum" de sa segona jornada des Rock Werchter 2009, que se celebrarà Divendres dia 3 de Juliol.


1. Estrelles consagrades

Coldplay

Facilmanti és bombazo des dia, ja els he vist tres vegades però no me cansaré de fer-ho una vegada i una altra. A més, tenc ganes de saber què tal responen incrustats dins un festival d'aquesta magnitud, on ells no són es grans protagonistes de s'acte. Després d'un darrer disc correcte però (segons sa meva opinió) un poc lluny des dos (fins i tot des tres) primers, s'han consolidat com sa gran banda mediàtica mundial des moment (desbancant fins i tot a U2). Esperem, idò, que tirin bastant des seus primers hits perquè són es que mos emocionen; per sort o per desgràcia sa cançó que posaré ara l'hem sentida un poc massa ja aquest any. Això sí, es vídeo val la pena... S'altra cançoneta és una 'raresa' des grup inclosa en es seu darrer EP, Prospekt's March. Si la fan serà DIOS.




Viva la Vida (Viva la Vida Tour, 2008)





The Killers

Es grup 'revelació' (?) de s'any, per molts ha estat un descobriment i per molts altres (entre es que m'incloc) una trista decepció. O sigui, als que mos molaven es Killos per hits incontestables com When You Were Young o Mr. Brightside i ja vàrem començar a estar un poc escamats amb Somebody Told Me (que al cap i a la fi segueix essent una bona cançó), lo d'enguany ja ha estat massa. Entre es bombardeig massiu en es mitjans (manda Killers al 7777), es (per jo) cansiníssim hit Human i ses idees de mestre Brandon Flowers (mormó i república) han acabat amb tota sa possible reputació que tenien en es món indie. Així i tot, estaré allà per escoltar lo que mos puguin presentar des primers dos discs, que tenen moltes cançons aprofitables. Però es vídeo que adjuntaré no serà de cap de ses seves cançons, sinó d'una versió den Morrissey (recomanada per sa meva amiga indie-brit Diana) molt molona. Sa cançó goeariana és un clàssic seu, però segur que molts no sabeu d'on sortia.




Why don't you find out for yourself (Morrissey cover)






Bloc Party

Grup esclau des seu impressionant primer disc, es den Kele Okereke (atenció en es nom) han continuat sa seva trajectòria amb dos discs menors que els han fet passar un poc a segon pla en es món de s'indie-rock. No obstant, sa seva darrera actuació en es Primavera Sound (sorpresón) va ser molt ben rebuda, així que confiam en un concert mogut i contundent que no deixi un clàssic des primer disc sense tocar. Un d'aquests clàssics serà es vídeo que penjaré, mentre que sa segona cançó serà una novetat que acaba de sortir a sa llum, meam que en trobau (¬¬).




Banquet (Live at Rock Werchter, 2007)




2. Grups emergents

Elbow

Per jo un des grups a qui més ganes els hi tenc, només els hi he sentit un disc, però quin disc! The Seldom Seen Kid és un des treballs més celebrats des passat any, combina es rock i es folk amb tints lírics i demostra que no importa fer coses excesivament elaborades per convèncer. Per jo tenen cinc o sis temazos indiscutibles, però vos deix amb es que crec que pot ser un dets himnes des festival. Si no ho creis, al loro com reacciona sa penya de Glastonbury.



One Day Like This (Live at Glastonbury, 2008)




Amy McDonald

Si l'any passat es Werchter mos oferia un bona ració de cantautores rockeres amb na Kate Nash i na KT Tunstall, enguany és es torn de n'Amy MacDonald, que s'ha donat a conèixer mundialment amb es seu disc This is the life. Pes meu gust, es disc és una mica massa monòton (es singles me sonen tots iguals), però no negaré que ses cançons enganxen i pot ser un concert interessant tipo les quatre menos quart des capvespre. Vos deix amb es seu hit més conegut, que dóna nom en es disc.




3. Segones espases

Jason Mraz

Cantautorillo amb una trajectòria prou llarga i no massa coneguda, es seu darrer disc i sobretot es seu èxit 'I'm yours' li han donat un reconeixement que fins ara no tenia. Diria que se va passar per Catalunya fa uns mesets a fer un concertillo i promocionar es seu disc. Veurem què tal se'n desfà a un festival de rock com es Werchter. Sa cançó que vos deix comença amb un rollo molt Norah Jones a Somewhere Over The Rainbow / What a wonderful world





White Lies

Grup de nova creació des que conec més bé poc però que s'ha estrenat amb un disc molt canyero i amb un parell de cançons amb pintes de temazo. Recorden una mica a Editors, i segurament seran es primers que veurem pes volts de les dues des capvespre de Divendres a Leuven. Vos deix amb sa meva cançó preferida des disc: Death.




Aquí s'acaba es segon dia de Werchter, podria haver ficat a altres artistes M. Ward, Lady Gago o The Streets, però no pot ser tot. Demà (si no hi ha molta ressaca) seguirem amb es Dissabte, amb coses tan xules com Kings of Leon, Franz Ferdinand, Nick Cave, Yeah Yeah Yeahs...