Passa cada vegada que hi ha una competició oficial, Eurocopa ò Mundial.
És un tema polític, sociològic, històric, cultural...?
Comença es debat.
Apunts per començar:
1.- Des de fa un parell d’anys, sa selecció espanyola s’ha convertit en un dels millors conjunts. És campeona d'Europa i del Món.2.- Sa base de sa selecció la formen jugadors del Barça i, a més, es sistema de joc s’assembla molt a nes den Pep Guardiola.
3.- S'èxit de sa selecció espanyola -Eurocopa i Mundial- ha coincidit amb un moment dolç de s’esport espanyol a ses competicions internacionals, com bàsquet, ciclisme, tennis, moto GP i fórmula 1, entre altres.
4.- Es nacionalisme espanyol no ha deixat d’aprofitar aquests èxits per vendre una idea d’Espanya com a unitat?
5.- És normal que des de Catalunya (i Balears) hi hagi una reacció emocional de resposta davant des rearmament espanyolista?
6.- Hi ha ara un sentiment contradictori perquè molts d’aquests èxits tenen un segell indiscutiblement català? Pujol, Xavi, Valdés, Busquets, Piqué (i també Pedro, Iniesta, Villa).
7.- Trobes que s'hauria de conseguir un reconeixement oficial per part de les federacions internacionals de ses seleccions autonòmiques?
8.- A Catalunya hi ha qui no acaba de tenir clar si vol que guanyi o perdi sa selecció, sobre tot per sa gran presència de jugadors del Barça?
Entrades
7 comentaris:
jo m'hi tir:
me pareix molt bé que espanya hagi guanyat es mundial.
no som gaire seguidor des futbol de seleccions.
sense es jugadors del barça no hagués sigut possible.
me pareixen molt bé ses celebracions que hi ha hagut en referència al títol aconseguit.
me fan puta oi totes ses manifestacions ultrapatriòtiques españogarrules i durant akest estiu n'hi ha hagudes a balquena.
me fa puta oi sa gent de barcelona que avui capvespre ha tirat petardos quan sa selecció de basket ha perdut.
lo de ses seleccions autonòmiques me la du bastant fluixa, ni bé, ni malament.
una vegada he fet 2 cèntims, anem a sa xixa de sa qüestió:
me pareix una puta cagada que el premi princep d'asturies del deport de li hagi donat a sa selecció espanyola de futbol. Com en el seu dia vaig trobar una cagada que se li donés a Fernando Alonso o Rafel Nadal
Tof, 95% d'acord amb tú, amb s'única diferència que jo sí que som seguidor des futbol de seleccions.
Un mundial és sa màxima competició esportiva juntament amb uns Jocs Olímpics i és un puta disfrut quan n'hi ha.
Sempre he anat amb Espanya, i si ja me va tocar ets ous quan en Tassoti li va rebentar es nas a nen Luís Enrique,ara amb un equip campió més ganes tenia de veure-la i més amb tant de blaugrana.
Es rollos patriòtics en quant a sa selecció de futbol fan pell, me pareixen ridículs, tan des bàndol dels espanyolistes (perico que vuela...), com dels catalanistes.
Flipant Barcelona es dia que se va guanyar es mundial...els que volien que perdés se degueren crispar el doble (que se fotin, amb tots els respectes)
-------
Es Serbios mos han Dat.
En Garbajosa és ben retirador.
Ah, tema Principe de Asturias, també totalment d'acord. Havia de ser pe'n Barrufet!
Però sincerament, i després de veure els darrers 15 anys a qui els han anat donant, no crec que tengui massa reconeixament internacional... és com si sa pilota d'or la donassin a nen Benzemalo! perdria tota credibilitat
Ojo, opinió den "Miguelito" (colega des Rodis) via FB, ahí la dejo!
Miguel Liébana
what's up Russell!
trobo k és un tema + aviat polític i cultural, concretament identitari. Per exemple, jo m'identifico amb aquesta selecció i grup de jugadors, i a la vegada trobo vomitiu el tractament dels mitjans respecte a tot plegat; en... aquest tema en particular trobo k es projecta una imatge uniforme d'estat que està lluny de la realitat. Així mateix considero que el dret a l'autodeterminació és fonamental, forma part dels drets humans, però com molts altres no es respecta. Per això trobo que li hauriem de canviar l nom a la "democràcia".
Per desgràcia (al menys x mi), és una visió molt particular, jejejej
ala nen!!
Per cert, intentaré dir algo més extens posteriorment, però de moment me qued amb sa mítica frase "Las opiniones son como los culos, todo el mundo tiene uno".
Oops! Estic 100% d'acord amb sa opinio de Mestre Tofol... es grave doctor?? ;P
Jo me qued amb sa frase d'en Berto Einstein: "El nacionalismo es una enfermedad infantil. Es el sarampión de la humanidad.". Aixo va tant per un bandol com per s'altre.
De totes maneres mai he entes es futbol de seleccions... sempre m'ha parescut absurd que un tio de Perpigna hagi d'animar a n'Abidal en comptes d'en Puyol, nomes perque fa X anys hi va haver una guerra que va posar sa frontera uns kilometres mes cap alla... es d'una arbitrarietat tan flagrant que no li veig cap sentit. Idem pels JJOO i demes esports (Juanito Muller avoneres...).
Efectivament es tema seleccions és un tema devaluat. Sobretot pq foten bastant es clubs grossos.
I crec que aquesta inèrcia anirà a més, a mida que vagin desapareguent tot tipus de fronteres.
Es futbol megaprofessional (milions de nyaps a cada gran jugador) no pot estar pendent des capritxos den Blatter, Platini i cia. En Pau Gasol, per exemple, no ha anat a nes mundial (es Lakers han sabut moure peça).
Jo he estat molt content d'aquesta gran victòria. Molt.
No entenc com se pot mesclar política amb esport. Es jugadors tampoc ho entenen, crec.
Jo me identific amb sa selecció espanyola, independentment de s'opinió que pugui tenir de s'autodeterminació i altres qüestions polítiques d'aquest caire.
I, per cert, ses seleccions autonòmiques (Catalunya, Pais Basc, Balears, etc.) no tenen cap tipus de possibilitat. Més aviat crec que es futur pot estar, al revés, en una selecció europea (com USA), que és avon anam. Si bé falta molt, molt de temps.
Un cul més. Cierto, Cano, todo el mundo tiene uno :D
Publica un comentari a l'entrada