2 de gener del 2015

CRÒNICA DE S’ ESTRUKEN MATCH 2014.


Capítol 1. EL TAURÓ BLAU.

Hi ha una espècie de peix que mideix, en mascles, una mitjana de 180 centímetres.
Aquest es de la família dels esquals. De cos prim i àgil, es considerat una de les espècies més ràpides dels oceans.  Es natiu de l’Atàntic, el Pacific, l’Índic i també del nostre mar Mediterrani, on es més conegut p’el nom de tintorera.
Els nostres amics son especialistes en recórrer distàncies llargues a gran velocitat. Es diu que pot nedar, sense aturar, des de Nova Anglaterra fins a Amèrica del Sud i que en ocasions, tot i que no molt sovint, corre les distancies en grup. Es a dir, acompanyat.
S’alimenta, entre altres coses, d’anxoves, sardines, i sobre tot... de... calamars.
Dit això ja ningú dubta que estam parlant dels vertaders protagonistes del nostre darrer Estruken Match.
Estam parlant... del tauró blau.

En un Estruken la corrent es forta, i cal més que resar que a un li sigui a favor. Només així, i amb uns quants cops de sort, el partit no es xaparà per la meitat en el moment en que un dels taurons blaus, joves d’ uns 180 centímetres d’alçada, de cos prim i àgil i velocitat endiablada ensumi, mal que sigui d’enfora, un calamaret.

Els taurons blaus no només tenen una complexió física que els fa ser infal·libles en la cursa de distancia mitjana i llarga, si no que reconeixen les víctimes i els moments de debilitat d’aquestes.
Saben intuir la confusió en l’adversari, el cansament, la distracció i l’agonia. I en treuen profit només de posar en funcionament el seu atac i el seu contraatac.

Quan un tauró blau veu una pèrdua de pilota contraria, inclús prop de la seva porteria, el seu instint i el seu sentit de l’olfacte es posen en funcionament, i com ja hem dit, tant li es recórrer la distancia que li manca per davant sol o en companyia. El que sap es que farà mal.

Tampoc es necessari anunciar-l’hi on pot trobar un calamar. 
La tintorera juga distretament amb la pilota abans de començar el partit i mentre s’acosta a la banqueta i li diu a maese Cuadros “Maese, els vermells son millors, això està ben clar.” mira de reüll el que passa a camp contrari i emportat per l’olor de debilitat el veu. Un calamaret a la banda esquerra vermella i els seus ulls negres es tornen roig de sang.

Els taurons dels qui parlem son els més blaus, ràpids, sanguinolents i despietats, i com diríem per allà, més putes que ses genetes!


Capítol 2.  JA MOS HAN FOTUT.

Fa anys havia de tocar en un concert a un lloc de Madrid, però el vespre abans em vaig engatar fort i vaig arribar al concert sense ni tan sols escoltar les cançons que havia de tocar. Així que abans de sortir de ca meva me vaig posar sa roba més elegant que vaig trobar, me vaig perfumar i vaig arribar, com diria en Miles Davis, “més elegant que un fill de puta”. Tothom va quedar tan sorprès de la meva elegant vestimenta que ningú va adonarse’n de que no m’havia mirat res. Clar està, que lo de tocar sa guitarra son pirrèumes davora haver de jugar un Estruken Match.
Recordo perfectament la meva arribada a l’estadi.  Sabata anglesa, vestit i armilla de bona marca i ses botes de futbol dins una maleta de viatge. Altra vegada, tan elegant com desconfiat de les meves possibilitats d’èxit. Som ben pagador...

Surt al camp amb alegria. Saludant companys i contraris i disposat a viure un espectacle que no té precedents en l’any que correspon.
Ben aviat m’en adono un fet. Molt enfora, en Marco Vallejo encalenteix... de color blau, com una tintorera.
Vaig a cercar homes de pes dins el vestuari vermell. Capità ca vellot Miquel Bua.
En Bua, mig contrariat perquè sap que ara mateix sa seva carrera no es a dins un camp de futbol si no corrent p’els camins de fora vila i amb por de lesionarse me diu que xerri amb en Kempes. Que ell no té res a veure amb res.

“Kempes! I en Vallejo?” el crido. S’home ve amb el cap un poc baix.

“He hagut de negociar perquè podem tenir en Jordi i m’han dit que si en Jordi anava en noltros ells s’en duien un dels dos marcos.”

Ja mos han fotut.

Es sabut per tot estrukaire que un Marco sense s’altre es mig Marco. Els precedents històrics deixen clar que Alemanya separada era un país feble, o al manco, no era el país que es ara.  Desfeta de bones a primeres sa parella alemanya de centrals. Un “ni per tu ni per jo” que afavoreix a totes llums els interessos blaus, perquè ells saben que lo únic que necessiten es un calamar.
Dos a cero als despatxos i encara no hem començat. Perque l’un a cero es el ja sabut  “Cas Sergi”.

“Però enguany hi ha dos porters i en Sergi es blau.”
Ah batuadell! L’any passat anava de vermell i ja era blau? Es com n’Alfonso Pérez que deia que “de pequeñito era del Barça.”
No cal dir que en Joan Font va tenir una actuació de lo millor de s’equip, però en Sergi es com tenir en Victor Valdés, i punt.


Capítol 3. “SABER ESTAR” CONTRA “ENGUANY ESTIC BE”.

Punt fonamental de s’Estruken Match nadalenc. Tarde Buena.
A sa tarde buena es on se diu tot lo que tendrà repercussió a les hores prèvies al partit, durant el partit, al sopar i a la crònica del partit.
Jo després d’es segon gin tònic sol cercar es mestre Bua, perquè ell, com en Vermaelen, té una dilatada experiència en compromisos de primeríssim nivell. Home que ha jugat a equips importants i finals de penyes entre An-Ba Romaní vs Ca’n Simó. No importa dir res més.

-“Toni, en Fire amb qui va?”
- “Amb ells.”
- “I en JJ?” -
- “També” 
- “Au idò, s’ha acabat...”
- ”Es collons, Bua. No me diguis això!”

Me va caure s’ànima als peus en sentir es capità, sa veu de s’experiència, donar es partit per perdut.

-       “Aquí només hi ha dos jugadors clau. En Fire i en JJ... SABER ESTAR. Això es lo que fa guanyar els partits. I en FIre i en JJ son els millor amb això de SABER ESTAR. “
-        
Cagondell... semblava que ho tenia clar. Tornava a ser ben pagador.

Dos gin tònics més tard vaig voler conèixer les sensacions dels jugadors “arma” que podríem tenir els vermells, i un d’ells no era d’altre que en Lluc. Jugador que per complexió física podria ser perfectament un tauró blau.
Però clar, es tauró roig es d’aigua dolça...
-       “ENGUANY... ESTIC BE. L’any passat no estava be. Però ENGUANY ESTIC BE.”
Clar. Jo llavors ja sabia que ESTAR BE davora SABER ESTAR no tenia res a fer.
Jo que l’any passat li vaig donar bastant de canya pens que enguany en Lluc va estar be. Varem aconseguir entre en Kempes, ell i jo un bon equilibri en mig d’el camp. Però d’aigua dolça...



Capítol 4. UN PARTIT QUE ENCARA EMOCIONA.

Aquest any, per jo, s’Estruken se va decidir per un gol. El segon. Quan els vermells varem tenir quatre ocasions en començar sa segona part per a empatar el partit va arribar un golàs d’un dels més sanguinolents tauró blau. Bruno Di Lella.
Ocasions desbaratades p’en Sergi, no oblidem que es home del matx des de fa dos anys al manco.
Però com a ben pagador no vaig sentir que un equip fos millor que un altre. La diferencia va ser aigua dolça o aigua salada. Ser un tauró o un calamar. Es a dir, fer gol o no fer gol.

No destacarem home per home perquè es una feina encomanada a maese Cuads i ell ja mos donarà lo nostre.

Per lo demés, un gran partit. Molt millor que l’any passat. Això sí, tothom pensa que s’han de barrejar les cartes de nou i repartir els jugadors sense tenir en compte quin anava amb qui l’any passat. Ara ja hem estat tots blaus i vermells.
Dos colors que bateguen en un mateix cor ESTRUKEN.

Salut.






4 comentaris:

Jaume Juan ha dit...

Molt bo Toni! Com eu petau!

Sergi ha dit...

Un des millors strukens que record acompanyat tant de sa millor cronica des partit com de s'analisi impecable de s'1x1. Esperam impacientment es capitol a part que mereix n'arny. Salut i fins l'any que ve.

Bua ha dit...

Me trec es capell, Brunet. Literatura màster, metàfores,... Un honor llegir aquesta crònica, que fa que s'ESTRUQUEN MATX agafi encara més èpica. Es 2-0 inicial dins es despatxos, sa clau XDD. Salut i molt bon any a tots!

company ha dit...

Gran cronista Toni.
Aquests partits ja sabem que se comencen a guanyar hores antes de començar es partit, cada any mos passa lo mateix. Això ja pareix El dia de la Marmota.
L'any que vé no podem anar junts de cap manera. Així, com a mínim, un dels dos, se treurà es malefici de no guanyar mai s'Estruken Nadalenc. Ja sé que no podem comparar set derrotes contra dues, però bé, un dels dos podrà treure cap.
En s'estiu 7x7 per treure sa mica d'espina.
Salut !