31 de desembre del 2015

CRÒNICA DE S' ESTRUKEN CHRISTMAS MATCH 2015.

DAYS OF GLORY

DIES PREVIS

Mai un partit de futbol ha donat tant de sí com s'Estruken Christmas Match de dia 25 de Desembre de l'any 2015. I es que un Estruken es molt més que un partit de futbol. Es ja un espectacle sense precedents. 
Enguany, tot i haver baixes definitives i destacades, hi havia ambient de gran match. 
A ses ja conegudes baixes d'en Bruno, tauronot blau depreDATdor lesionat, en Marco Llull que no ho havia pogut arreglar a sa feïna, motiu bastant loser, en Narf i n'Edu que eren per Tailandia, motiu bastant winner, i sa ja mítica baixa per retirada d'es mestre Bua, que mereix un capítol monogràfic a part, per no dir un documental de sa BBC tipo Sir Bobby Charlton
Es meu partit va començar el matí abans al poliesportiu de Son Servera, quan vaig anar a jugar un partir de fútbol 7 de "viejas glorias del Badía" i me vais trobar es maese Bua
Tot content jo li vaig dir.

- Bua. Enguany guanyarem. Tenim es "saber estar" d'en Fire i en JJ i s'home fort als despatxos que es en Kane perque no mos fotin al darrer moment. 

A això es ca més vell me respongué.

- Toni. Tothom diu de n'Antrax, en Lluc i tal. Però saps qui es que guanya aquests partits? ES PIBE!

- Cagoncristo Mikal! ja no sé qué putes he de fer per guayar un Estruken! Ara me faltarà es Pibe!! 

Ja hi tornavem a ser. "El día de la marmota". Me varen caure els collons a terra. Ara veia que tornariem a perde tot i tenir armes per a guanyar. Som ben pagador…
Al vespre uns quants varem anar al Nautic a fer un gin tonic, ja que es Picadilly no va obrir i varem organitzar s'homenatge i retirada oficial de sa camiseta blava d'en Bua, que es trataria d'aturar el partit al minut 5, número d'en Zanetti, i en Tomeuet que ja estaria al corrent treuria sa camiseta al centre del camp on li fariem es merescut aplaudiment i "manteo" com a tots els grans quan s'en van i deixen un buit al camp i al vestuari que mai haurà de ser reposat. 

TARDE BUENA

A sa tarde buena es on surten titulars. Es veuen ses cares dels jugadors. Qui està amb confiança i qui no. Qui s'engatarà de més i qui es sabrà guardar. Aqui s'home fort sempre es n'Arny. Fora de serie, va tornar a reventar es capvespre i es vespre a ritme de salsa cubana i Cohibas d'importació. 

Se comenta que en Fire va fer un Moscatell, si mateix…
Un moment clau en aquesta edición va succeir a mitjan tarde buena. Me vaig acostar a en Bua que vetllava qualqú. 

- La veus a na Vir? Mos tapa? L'hem de convècer perque faci sa treta d'honor demà.

- I com ho hem de fer?

- Hi enviarem en Lluc!

- Jo per mí no va massa de Llucs, aquesta…

- Tens raó. Hi enviarem na Cristina Cuadros!

Va venir na Cris, li varem contar sa moguda i la varem enviar en qualitat d'embaixadora femenina. Passats uns 10 minuts de negociació implacable va tornar i mos va dir.

- M'ha promès que vendrà. 

Després d'aquesta noticia tots mos varem envalentonar i varem anar a xerrar amb ella com a voltors. Es lo que té es gin tonic…

Com sempre els joves, que enguany anaven de blau, varen anar de víctimes tot es capvespre. Tot i sabent que tenien es Pibe, que seria presumiblement s'home d'es partit. 
A part d'això jo personalmente tenia molta expectación en el retorn al camp del jugador prodigiós Johan Maese Cuadros i estaba un poc fotut de no poder anar amb ell. Però es resultat era lo més important. 

MATCH DAY


Temperatura ideal per a la pràctica del fútbol. Al migdia s'home amb més ressaca era n'Arny, lo qual volia dir que tot anava sobre rodes. 
Màxima puntualitat a Ses Eres. Es impresionant pujar es carrer Major amb es cotxe i veure els llums del camp encesos per a jugar un Estruken Match. Gallina de piel. 
Enguany, tot i sa desconfiança d'es comentari d'en Bua jo tenia expectatives i no vaig dur ni maleta ni americana ni una puta. Vestit amb sa camiseta de sa Joyería Universal vaig sortir de cases. Amb ses botes posades. 
En entrar al camp vaig veure na Vir i me vaig mig empegueïr. Vaig pensar "histo, ara aquesta nina mos ha de veure jugar?" i també vaig pensar "un puta dia que no vaig arreglat...".
S'ambient era perfecte. Sa familia Di Lella ja asseguda a sa graderia amb sa manta i els coixins, sabent de sa baixa d'en Bruno i sospirant si era es dia que veurien en Piero fer un golet. Un al.lot meu, en Piero... va estar ben a prop, però li varen "nular".
En Bruno, com sempre, showtime. Va venir vestit d'arbitre. Camiseta fosforito amb propaganda i tot. "Pito", targetes i spray per a marcar ses barreres a ses faltes. Un puta crackot. 

Me vaig confiar un poc més quan en Kane va aturar un cop d'estat per a emportarse en Manu amb els blaus. Per això l'havem fitxat. 

- Penya. No vos podeu dur jugadors així com així. Això on s'ha vist mai? 

I ja va estar. En Manu se va posar sa rotja i llest. Si no hi hagués estat mos haguessin donat p'es cul segur. 

N'Antrax va dur una càmara de filmar amb unes banyes i tot per al paripé d'abans del partit i sa treta d'honor. Jo crec que l'any que ve vendrà amb una grua p'es tema dels travellings i tal. Desplegament brutal de mitjans. Focarro i tot. 
Per a fer-se una idea hi ha es video. Una imatge val més que mil paraules. Impresionant!
Na Vir va fer sa treta d'honor com va prometer. Se va empegueïr més que es dia de sa comunió, ben segur. Però sabem que li va fer il.lusió i tot. No es tothom que fa una treta a un Estruken Match!


THIS IS SES ERES

Es partit va començar amb un poc de tanteig. Clàssics minuts que tothom troba que es balón està buit i es camp es molt gran i tal i ningú la sap ni ferir. Per sort als 5 minuts varem fer s'homenatge a n'en Bua, que va ser realment emocionant. Que no tothom es cofrare d'honor ni totes ses cofradies tenen un membre tan distingit. Momentarro èpic. 
Després de s'aturada els blaus varen començar a fer sang per sa seva banda esquerra i en Fire no se sap molt be perquè es va obstinar en treure sa pilota per aquella banda també... I allò era un puta desastre. 
Minut més o manco 12 de partit amb sa bolla en joc, en JuanNiu va venir corrent cap a jo cridant.

-Toni! Toni

-Digués, JuanNiu

-Aquests cabrons venen a per jo... qué feim?! 

Jo vagi fer una alçada de celles i vaig com a cavilar, però... estava puta s' "asunto". Li vaig dir.

- Tú no te posis nerviós. Quan t'arribi sa pilota concentrat i feri-la. I si pot ser cap al costat millor que cap al centre. 

- Ok. 

Sa consigna era bastant clara. Hi ha entrenadors que amb això han fet carrera. No va anar malament sa cosa. D'allà ençà en JuanNiu va començar a millorar el seu percentatge d'encert. 

Poca cosa passava. Els vermells s'anaven trobant una mica més còmodes, però sense fer res. De sobte, en mitja ocasió en JJ va començar a convertirse en s'home d'es partit. Li cau pilota morta escorat a la dreta i li arria bolero clavant sa bolla ben davora es pal llarg. Xixarrot i 1-0 per als vells!
Gerra d'aigua freda per als blaus, que no tenc record d'ençà que jo jugo estruken que hagin tengut que remuntar un partit. Però quedava tot un món. 
Sa primera part avançava i poca cosa passava. En Fire cridava, es Txillo corria, en Piero no deia una puta paraula...lo de sempre. Els blaus varen tenir varies ocasions per anar al descans amb algún golet més, però tots haguessim firmat un 1-0 a sa mitja part. No ens hem d'enganar. 

Descans i comença sa segona part. Vaig concidir al vestuari amb en Pitis, que estava la mar de tranquil. Va fer un partidarro en defensa sobretot a sa segona part. A sa qual va jugar per l'esquerra, just a darrera en Kempes. En aquella banda a sa segona part es va firmar un tractat de pau que del de Versalles que no en veiem un d'aquests. Pitis-Kempes vs Arny-Cuadros i només els va faltar treure ses cartes per a fer un escambrit. Varen fer una segona part de "ei, penya". Pacte de no agressió. 
En una d'aquestes i per culpa dels canvis en Manu va passar de central i en Fire va dir que "faria un poc de feina p'el mig camp". 
Pocs minuts va deixar passar n'Antrax per a fer veure qui es que comanda a un Estruken. Recorregué 15 metres en 4 passes i xixarro. Un clàssic. Això complicava sa vida als vermells i donava cames als blaus. 
Total, que abans de donar-nos compte ja anavem 1-3 i bona vida. En Monxo, que va venir amb un look Tommy N'kono style, però amb pentinat tipo Dutruel, va tenir 15 minutets de zozobra i es partit tornava a estar com cada any. Hi ha que parlar del gol d'es Maese Cuadros. The Return Of The Prodigal Son, que va tornar per sa porta gran fent dos gols dels seus. D'aquests que ningú sap, ni tan sols ell, com l'ha ferida, però ha entrat. S'altre crec que li apuntarem a en Pep Toni, que va fer una especie de centre bananero i que en Monxo... ok. Era hora de que en Fire tornàs a sa seva posició natural i es deixés d'hosties. 
Els vermells estaven totalment desarbolats. Afegint sa lesió d'en Kane al banyat, que els deixava sense un 9 pur, pràcticament sense canvis i havent de remuntar un 1-3. 
Tanta sort que en Lluc va tenir s' 1-4 a un metre de sa línia de gol i la va estavellar contra es travesser. Sino es partit hagués acabat així ben segur. I tot això, sense emprar en teoria s'arma més perillosa blava, es Pibe, que s'en va anar sense marcar, crec que per primera vegada a un Estruken. Va tenir un partit discret. Això sí, un degradat collonut, celles ben depilades, forats per ses orelles i tot això. A vegades he fantasiejat amb sa idea d'una davantera formada per Dani Güiza, David Barral i Toni Sureda. Eu petarien fort, segur. 
Jo enmig de's camp dient a en JJ "Val més que pitin es final."  

- Qué dius! Encara en farem dos! 

Me va contestar. Jo amb el meu ànim de pagador, me costava creure al Man Of The Match. Idò encara no va endevinar. En varem fer 4! 
Es partit canvià de sobte. Varem decidir canviar del 4-5-1 al 4-4-2. Ara tan mateix ja no hi havia en Kane i mos repartiriem un poc per allà dalt. Mos varem posar de mig davanters els dos. 
Però es sistem bo va ser s'arribada oficial al partit del nou prodigi de s'Estruken Match. En Tomeuet, qui varem decidir que era massa jove per a jugar amb els joves i que havia de jugar amb els vells en representació d'en Bua. Va ser la darrera gran cavalcada per sa banda d'es mestre Bua. Sa seva herència. 

Només sortir a la primera part ja es va veure clar que en Tomeu havia de jugar minuts. Com més millor. Me va recordar al debut d'en Robinho dins Càdis. Va revolucionar el partit. Es segur que la carrera d'en Tomeu serà molt més profitosa que la de l' excèntric brasiler. 
Gambeteo àgil i eficaç, cintura, "desborde", joc combinatiu, la toca amb ses dues cames. Sense dubte era una altra generació. Va entrar com un punyal per sa banda dreta, mentres en Kempes s'ho mirava tot d'enfora per s'altra banda tipo "ei, penya". 

En JJ va posar el 2-3 i els vermells varen reviscolar. Poc menys de deu minuts més tard jugada combinada entre en Tomeu i jo. En Tomeu atreu defenses i me dona es balón per a deixar-me totsol i fer s'empat. Sense donar-nos compte estavem dins es partit. En Pitis feia mitja rialla allà enfora. 
En Pau, en Lluc i en Txillo varen començar a estirar d'el mig camp, i lo que pareixia que havia de ser no era. No hi acabava d'haver enteniment entre els tres i entre en Manu, que va una feina descomunal enmig del camp i en Manti (otra vez te vas al gol, papá?), que sempre sembla que no hi es, però hi es, robaven i els vermells tornaven a montar sa contra. 
En una d'aquestes en JJ fa es txixarro d'es partit agafant en Sergi avançat i clavant una vaselina tipo Zlatan. Era es Hat Trick i es saber estar era tan cert com es resultat. Els vermells guanyaven increíblement per 4-3. 
Els blaus no hi eren. En Fire i en Nate ni tan sols suaven en aquells moments de partit. Per no dir d'en Pitis, que seguia fent mitja rialla. Fins i tot en JuanNiu havia deixat de sofrir tot i que n'Antrax li començar a fer un marcatge a l'home.
En un moment en Kempes va canviar de banda meam si encalentia un poc i va rebre instruccions des del lateral. En JuanNiu tenia un truc. 

-Kempes. Si vols ara lo que podem fer es que jo faig s' "amago" de que pujo i tú quedes però després que resulti que pujes tú i jo quedo i els despistam. 

A lo que en Kempes contestà.

-Be. Ho deixarem per més endavant. 

Com a mig estormaït va tornar a sa bona vida de sa banda esquerra tot d'una. No fos cosa li mandassin feines. Li va venir enorme sa consigna mentres en Pitis feia mitja rialla...

Com no podía ser d'altra manera, en Tomeu va fer el seu gol. Un golarro per damunt en Sergi per posar el 5-3 i firmar un debut de somni, surtir a "hombros" i escriure el seu nom en lletres d'or a la història dels vermells. 
D'en Sergi només podem dir que es un tio que es capaç de rebre 5 gols i ser, si no fos p'en JJ, el millor jugador del partit. 
Amb el 5 a 3 i el partir resolt per falta de minuts per a la remuntada blava, en Manti va confirmar que s'ha convertir en un jugador totalmente impredictible i anàrquic. Va tirar una diagonal però a la inversa, es a dir, va partir del corner contrari i començà a fer un slalom insòlit i inversemblant cap al cercle central sortejant contraris fins que, evidentment, va perde sa pilota, contratac i gol dels contraris. 5-4 i emoció fins al darrer moment. 
A tot això hi havia n'Oriol per allà també, que no acabava d'estar content no se sap massa be perqué. El seu partit es més fàcil de definir tal vegada amb un emoticono que amb paraules. Triau quin vugueu. 
Final del partit. Vells 5-4 Joves. Partit de remuntades i èpica. D' homenatges i MediaSet. Un puta Estruken així com cal. Com cada any. I es que això no pot sortir malament mai. Retorns d'es Maese i d'es Txill, retirada oficial d'en Bua. Altes, baixes... 

A n'es Pibe encara l'esperen. Menys mal que a Felanitx va deixar s'honor a lo més alt que es pot deixar, com sempre. Un mal partit pot tenir, però una mala marxa es més complicat. 
Un altre any i aquest any sa glòria ha tocat a en Brunet i en Kempes. Encara inèdits a sa victòria. Ara només queda un jugador per a coronar com a guanyador d'un Estruken, si no em falla la memòria… En Piero
Mentres, allà enfora, en Pitis encara fa mitja rialla. 

Salut i bon any, estrukers!


2 comentaris:

Bua ha dit...

Grandíssima crònica, De Bruynet, digne com sempre de sa teva il·lustre ploma.

Me vaig equivocar amb so Pibito Sureda, òbviament, que no va estar com a anteriors partits Estruquen nadalencs. Això i sa baixa den Bruno, juntat a sa sortida de lesió greu des Maese, tot plegat, va anar en contra de s'equip New. Es blaus, efectivament, a mesura que avançà es matx, acabaren ses forces. I en TERgi no ho va poder aturar tot. Gran partit des porter.

Es primer sorprés des rendiment den Tomeu vaig ser jo. Creia que estava verd encara, 14 anys, per aquest esdeveniment. Tot d'una vaig veure que no desentonaria però tampoc esperava aquest partidot d'ell.

Sa cavellura JJ-Fire, tan cacareada. Menció apart mereix, ja que jo esperava que adoptarien posicions defensives tots dos, central Fire i pivot defensiu JJ, o doble pivot. Idò es cansvellots vermells ens sorprengueren amb una nova versió Zlatan JJ, autor d'un hat trick i molt bon joc allà davant.

Brunet, també brillares a alt nivell, com en Fire, en Manu i, en general sa esquadra vermella.

Salut i Estruquen!!

Anònim ha dit...

Com sempre, a principis d'any, sa gran crònic que tots esperam!

Tòfol