Blog des cans vells

Il·lustríssims i nobles acadèmics de la llengua catalana:

Demano disculpes per la meva manca de coneixements ortogràfics, perdonin les meves excel·lències senyories la manca de temps lliure (del que vosaltres si pareixeu disposar) per aturar-me detingudament a llegir una vegada i una altra un escrit destinat a un blog d’uns tan refinats lingüistes que, sense que ningú els ho hagi demanat, es dediquen a realitzar correccions dels escrits firmats pels pobres ignorants i incultes que també habiten al vostre fantàstic món d'intel·lectuals . De tot cor, gràcies!!.
Si el que vostres senyories preteníeu era humiliar-me públicament, sento comunicar que, a la vista dels resultats, no ho heu aconseguit, més aviat tot el contrari, perquè crec que heu quedat ben retratats. De fet, estimades eminències, el primer que vaig pensar (perquè, encara que no ho sembli, gaudeixo també d’aquesta capacitat) quan vaig reparar els meus terribles errors ortogràfics (dels quals ja me n’avergonyeixo jo mateix i dels que no me n’excuso ja que simplement no tenen excusa que valgui) fou pensar que reaccionaríeu tal i com ho féreu. De fet, i perdonin el meu atreviment, sou francament previsibles, ja que, com en altres ocasions, heu demostrat que us agrada molt ofendre però molt poc ser ofesos.
Titllar-nos de “peperos”, emprant aquesta expressió de mode despectiu, i alhora lloar les excentricitats del senyor Berlusconi com a una gran fita personal que és objecte d’orgull, em sembla, si més no, paradoxal. Crec que els fatxes ho són igual a Espanya que a Itàlia, però aquesta no és més que la meva humil opinió.
El color negre no s’allunya tant del Madrid, ja que, si mal no recordo, aquest n’és el color de la seva segona samarreta.
Finalment, si volem ser uns lingüistes tan pulcres, tal vegada, i seguint els vostres magnànims comportaments demostrats amb aquesta reacció tan magnífica, hauríem de començar tots a escriure amb català estandard, no és així?. D’aquesta manera, deixant d’escriure en el dialecte balear, tal vegada guanyaríem el prestigiós premi atorgat per la Reial Acadèmia de la Llengua Catalana per la defensa de la llengua en la publicació de blogs editats entre amics.
De totes maneres, espero que acceptin les humils disculpes d’un dels vostres serves de la vostra immaculada saviesa. Ho sento molt, no pretenia ofendre la vostra sensibilitat cultural i nacionalista.

Atentament, el més inculte membre del vostre cercle d’eminents i privilegiades ments.

P.D: Agraïria que es corregissin totes les faltes ortogràfiques, lèxiques o gramaticals que pugui contenir aquesta missiva.