5 de novembre del 2007

Periplo Irlandés

Bones a tots, akest pontet he estat per Irlanda de visita a sa meva senyora (via RyanAir, soldar al salvado Ryan?) i compartiré amb tota sa "Old Dogs Comunity" ses meves impressions d'akest viatget.

Després de més de 10 hores de viatge ( taxi cameva-aeroport de palma, avió fins a s'aeroport de BCN, bus a estació de sants, tren a girona, bus a aeroport de girona, avió a Dublin i bus fins a Galway) me vaig trobar amb sa meva senyora i varem fer es bè per Galway. Varem anar per Pubs a fer unes Guinness, varem fer unes compres i varem visitar sa catedral.


Lo millor des viatge ha estat que es dos darrers dies hem llogat un cotxe i hem fet de guiris per Irlanda (Éire en celta) i hem visitat uns quants llocs molt xulis. Es primer lloc on varem anar varen ser els Cliffs of Moher, que són uns acantilats de 200 metres d'altura. Són realment impresionants però weno ja estam acostumats perq sa costa llevantina de mallorca té coses parescudes...

Cliffs of Moher

Es mateix dia varem anar a una zona anomenada The Burren que contrasta totalment amb tot es paisatge irlandés típic de prades verdes perque és un lloc totalment de pedra i sa vegetació és molt escassa.

Resulta que com que Irlanda està banyada per s'atlàntic pateix es fenòmen de sa maror. Quant akesta està baixa deixa al descobert metres i metres de terra que estaven submergits i se pot observar, per exemple, s'efecte de s'erosió a damunt ses roques i cents de mils de petits musclons aferrats a elles.







La zona dels Cliffs i del Burren està al Sud de Galway, l'endemà varem visitar la zona del nord: Aquesta regió s'anomena Connemara. També és una zona amb un paisatge diferent al típic irlandés. És una zona amb molts arbres i és d'allà on s'extreu la turba. Varem tenir la gran sort de pillar un dia que no feia gens de vent, cosa molt atípica a Irlanda i tots els llacs que varem trobar de camí estaven ultraplans i mos varen permetre fer fotografies com akestes:



Picau a damunt ses imatges i podreu observar sa netedat des reflexe de s'aigua.


Seguint el nostre camí varem arribar al nostre objectiu: Kylemore Abbey. Enclotat dins un entorn fantàstic s'hi troba un convent de monjes benedictines i una església neogòtica.Es lloc és fantàstic i s'hi respirava una pau i una trankilitat espectaculars. Tot està 100% acondicionat per fer-hi visites turístiques. Es complexe compte amb un jardí victorià ademés des convent i de s'església.




Església neogòtica


Convent

De tornada a Galway varem anar al poble del costat que nom Clarinbridge i mos varem donar un homenatge de dinar i varem anar a una "diga-li" platja del costat. Per anar-hi varem agafar caminat una espècie de camada que només hi passavem un darrera l'altre i tatolment enfangada. Des d'allà se podia veure un castell en runes, cosa bastant típica per akelles terres.


Amb això s'acaba una mica sa meva estada per Irlanda. Sa tornada ha estat igual d'èpica que s'anada: bus Galway-Shannon, avió fins a Girona, bus fins a estació del Nord, metro fins a Sants, bus a aeroport, avió a palma i bus fins a ca meva (transbordos mordor)

Bonus: Per acabar vos deix 3 de links pels que estiguin interessats:

Hostal on varem estar 100% recomanable: SleepZone

Més sobre els Cliffs of Moher

Pàgina de National Geographic sobre sa vida submarina d'Irlanda [link]

Au idò! només me queda dir que na Rosa m'ha ajudat moltíssim a fer akest postarro i que vos anim a tots a visitar akesta illa!

5 comentaris:

marco ha dit...

quin postarro més currat! enhorabona tofet per ses fotos, son totalment presentables a nes concurs. S'haurà de fer un pensament en quan a un possible viatge a terres Irlandeses...

roseta ha dit...

ben dit marco! s'ha de fer un viatge per aqui. ja ho vam parlar a l'estiu, pero sembla que aquest any no es cumpliara. pero podem fer algun pensament per l'any que ve... si es planeja amb temps la veritat es que pot sortir molt be de preu!

gran post tofolet!

Edu ha dit...

Toff, con el link final de la vida submarina de Irlanda... reconozco que me has sorprendido.

tofito ha dit...

es lo que tiene ser un lector fidel de la National Geographic. Es un link que te recomiendan en la edición de Marzo de 2005.

Marc ha dit...

Molt gran Tofi!
Hi ha fotos increïbles, tipiquèrrimes d'aquest tipo de països...
És molta sa gent que m'ha recomanat anar a Irlanda, i encara no mos hem animat mai, meam si li pegam un dia!
Per cert Rousie enhorawein, engineer!!!