Extremoduro
Dulce introducción al caos
Dulce introducción al caos
Como quieres que escriba una canción
si a tu lado no hay reivindicación.
La canción de que el tiempo no pasara
donde nunca pasa nada.
Una racha de viento nos visitó
y el árbol ni una rama se le agitó.
La canción de que el viento se parara
donde nunca pasa nada.
Un otoño el demonio se presentó
fue cuando el arbolito se deshojó.
La canción de que el tiempo se atrasara
donde nunca pasa nada.
Una racha de viento nos visitó
pero nuestra veleta ni se inmutó.
La canción de que el viento se parara
donde nunca pasa nada.
Mientras tanto pasan las horas,
sueño que despierto a su vera,
me pregunto si estará sola
y ardo dentro de una hoguera.
Como quieres que escriba una canción
si a tu lado he perdido la ambición.
La canción de que el tiempo no pasara
donde nunca pasa nada.
Se rompio la cadena que ataba el reloj a las horas,
se paró el aguacero ahora somos flotando dos gotas.
Agarrado un momento a la cola del viento me siento mejor,
y olvidé de poner en el suelo los pies y me siento mejor.
Volar! volar!
(BACH SOLO)
Una racha de viento nos visitó
y a nosotros ni el pelo se nos movió.
La canción de que el viento se parara
donde nunca pasa nada.
Ya no queda una piedra en pie
porque el viento lo derribó
No! No hay esa canción
Ya no queda nada de ayer
porque el viento se lo llevó
No! No hay esa canción
Ya no queda una piedra en pie
porque el viento lo derribó
No! No hay esa canción
Ya no queda nada de ayer
porque el viento se lo llevó
No! No hay esa canción
No! No! No! No!
si a tu lado no hay reivindicación.
La canción de que el tiempo no pasara
donde nunca pasa nada.
Una racha de viento nos visitó
y el árbol ni una rama se le agitó.
La canción de que el viento se parara
donde nunca pasa nada.
Un otoño el demonio se presentó
fue cuando el arbolito se deshojó.
La canción de que el tiempo se atrasara
donde nunca pasa nada.
Una racha de viento nos visitó
pero nuestra veleta ni se inmutó.
La canción de que el viento se parara
donde nunca pasa nada.
Mientras tanto pasan las horas,
sueño que despierto a su vera,
me pregunto si estará sola
y ardo dentro de una hoguera.
Como quieres que escriba una canción
si a tu lado he perdido la ambición.
La canción de que el tiempo no pasara
donde nunca pasa nada.
Se rompio la cadena que ataba el reloj a las horas,
se paró el aguacero ahora somos flotando dos gotas.
Agarrado un momento a la cola del viento me siento mejor,
y olvidé de poner en el suelo los pies y me siento mejor.
Volar! volar!
(BACH SOLO)
Una racha de viento nos visitó
y a nosotros ni el pelo se nos movió.
La canción de que el viento se parara
donde nunca pasa nada.
Ya no queda una piedra en pie
porque el viento lo derribó
No! No hay esa canción
Ya no queda nada de ayer
porque el viento se lo llevó
No! No hay esa canción
Ya no queda una piedra en pie
porque el viento lo derribó
No! No hay esa canción
Ya no queda nada de ayer
porque el viento se lo llevó
No! No hay esa canción
No! No! No! No!
Podeu sentir sa cançó sencera (avançament des seu proper àlbum, La ley innata) a sa seva pàgina oficial. És un hit que assusta.
www.extremoduro.com
Ale, ja hi ha megafreaks que l'han penjada en es GoEar. Disfrutau.
Entrades
22 comentaris:
bufff.buffff...bufff...vaja h i t a z o
es puta robe i sa seva ecuació màgica... +heronia-robe=x
x = hit
Buah! es impresionant sentir aquesta peazo cançó llegint sa lletra i tenir a sa diosa aquesta davora.. maaarededeu!
Eeeh... som jo s'únic que li veig un parescut més que raonable amb Standby? (tipo conceptualment i en gran part formalment clavades, amb sa subtil diferència de que aquesta nova no té estribillo molón)
Això sí, m'ha parescut cachondo trobar a n'es minut 4:03 que es solo de guitarra reprodueix una de ses partitures que m'entraven a s'examen de violí de no sé quin any (esper que no ho intentin colar com a seu...)
Joder, sempre me toca a mi ser qui raja per aqui però... és que som s'únic que creu que se'ls hi han acabat ses idees?! Accept que hi hagi gent que li agradi, però que només surtin veus dient que és increïble ja me comença a extranyar un poc. Evidentment els hi don es meu vot de confiança antes d'escoltar es CD sencer, perquè com deia en Cruiff "un paloma no hase verano".
Ah Kane (tipo contestació creuada entre blogs): de sa música no crec que se n'hagi d'espererar únicament estètica, sino tot lo que sigui capaç d'aportar!
penya, jo no he fet sa valoració perque crec que extremoduro son un grup de discos, no de cançons, esperaré a teoritzar quan surti es Long Play. Tot i això, tanta sort que hi ha una veu crítica, pels comentaris sembla que extremoduro han fet lo millor de sa seva puta vida..."pels de punta", "hitazo"...
no serà taaaant! faré un setmanari dedicat a extremoduro, és necessari!
per cert, al contrari de lo que dius (penya), jo confii més en es disco que en sa cançó, sobretot sabent quin format és es que mos espera. Per una altra banda, no crec que se'ls hi hagin acabat ses idees, però be, ja en xerrarem en profunditat quan surti es disc. Me compromet a tenir una discussió profunda i seriosa sobre Extremoduro en sí, pasado y presente. Salut gent!
nono!, si jo estic absolutament d'acord: és lo que he dit, que una cançó tota sola no vol dir res (id est: un paloma no hase verano), i que els hi don un vot de confiança per no jutjarlos fins que surti es CD sencer.
De totes maneres, lo que s'ensuma amb aquesta cançó és que han baixat un poc sa guardia ara que se poden permetre una producció molona i una orquestreta de fondo etc... i a mi Extremoduro me pareixen més bé un grup "de sorprendre", i no una banda "de fer-ho bé". Un símil futbolístic: és com si el Liverpool se posés a jugar a n'es tiki-taka, perdent així tota sa seva gràcia i efectivitat.
En fi, tanta sort que divagar és gratis! xD
a mi personalment no m'ha agradat sa cançó, millor dit, si q m'ha agradat però pensava que seria més...més extremoduro i no una nana d'alots petits com m'ha parecut, pero weno, esperem es compatdi' a veure q tal
no sé què és lo que te sorpren, ni quin "extremoduro" esperes amb antecedents com golfa, la vereda de la puerta de atrás o sa mateixa standby. No podem esperar trobar-mos un "donde estan mis amigos" o un "pedrá" a cada disco nou que treuen. Jo crec que és molt Uoho amb ses lletres de Robe, és a dir, molt extremoduro a dia d'avui
En general, intent no haver d'escoltar música amb sa intenció de comparar-la amb absolutament res: òbviament molt menys amb lo que feia es mateix grup fa 10 anys. Crec que posar-se a escoltar música racionalment no acaba conduint a res més que a posar-se barreres per gaudir de sa música. A mi personalment m'han agradat tant ses harmonies, com es canvis de ritme, com ses lletres... I a partir d'això la consider un HIT!
A n'es meu cas crec que tampoc ho he escoltat d'una manera racional, tot i que hagi intentat explicar es meu descontent d'una manera racional (a falta d'altres eines).
Però vamos, que ni m'han agradat ses melodíes ni els canvis de ritme... sí sa lletra, però això no basta... i per això dic que no m'agrada. I llarga com un dia sense pà... la estic tornant a escoltar i ho confirm, sa primera part me pareix una Standby desangelada, i sa segona part tipo Black Sabath tampoc ho arregla massa. A lo millor sense cap coneixement previ sobre Extremoduro m'hauria pogut arribar a agradar, però com que sé de lo que són capaços me qued inevitablement un poc decebut.
Gent, he de dir que no m’esperava i que me satisfà que un debat sobre música arribi a nes 10 comments, que no es moco de pavo. Venga, un parell de coses:
No entenc de cap manera s’aspecte que fa referència a lo que són capaços de fer Extremoduro. Creis que es nous discos d’un grup se poden evaluar segons lo que han fet en altres èpoques (en aquest cas fa 12 anys)? És com si a “momentary lapse of reason” de Pink Floyd li posam una mala crítica perque ells són capaços de fer “The Dark Side of the Moon” i no ho fan. Bueno, aquí puc rectificar i dir que en penya no ha “evaluat”, sinó que s’ha sentit decebut; igualment no crec que aquesta decepció s’hagi de donar amb aquests paràmetres (no pots esperar que un grup te faci a cada disco nou lo que va fer en es millor moment de sa seva carrera).
Pens que Extremoduro tenen quatre discos, editats de manera seguida (deltoya, donde estan mis amigos, pedrá y agíla), que els situen com a millor grup de rock espanyol, i sense por a dir-ho. Se varen desmarcar des rock “urbà” de leño, des punk basco o tipo reincidentes, des metal previ de Barón Rojo o Obús, varen crear un estil molt propi i personal (a això li hem d’afegir sa figura d’en robe, tant en sa pell de lletrista com en sa de front-man, cacereño i provocador nato); d’aquesta manera varen arribar a nes cénit amb Agíla.
Després arribà es directe i aquest, com passa amb molts altres grups, va marcar un abans i un després en es sò, sa producció, sa manera de composar i fins i tot en sa temàtica o s’”actitud” de ses lletres. Aquest canvi se veu reflectit a “Canciones Prohidas”, i aquí és a on volia arribar: respecte a lo de que en aquest nou disco (o a sa cançó) hagin acabat ses idees, no ho veig així. En canvi a Canciones Prohibidas sí se va notar una falta de direcció clara, es disco se va caracteritzar per un seguit d’idees bastant artificials i borroses; s’única cançó que destaca positivament és Golfa, que serveix a nes mateix temps per indicar quin és es nou rumb que vol prendre es grup (producció molt cuidada, més harmonies i menys ràbia acumulada, lletres no tan…animals?). He de reconeixer que quan vaig escoltar es disco, i en un atac de ràbia des qual me vaig empenedir poc després, vaig decidir vendre tots els anteriors, que llavors tenia originals (així que no seré jo es que faci un discurs racional).
En canvi, amb “Yo, minoría absoluta” ses coses se varen clarificar molt més i ses noves idees sorgides quadraven, aquesta vegada si, amb sa nova manera de fer feina. Lo que he sentit des nou segueix exactament sa mateixa línia que s’anterior, tant en producció com en alternança de parts lentes (nanes, com diu en tòf) amb altres més agressives (a lo Black Sabbath???No hi veig es símil ni sa relació per enlloc).
Per això deia, Tòfol, que no sé quins són els extremoduro que esperes, ni tampoc perquè te sorpren que facin lo que fan. A mi lo que me fot de veres és no haver pogut viure un concert d’ alguna de ses gires de meitat des 90, quan eren tan bons com perillosos.
Ah, respecte a lo de hit, tampoc ho veig així; difícilment veig un hit de quasi 8 minuts, no està concebut com a tal i de fet no crec que en un disco de pista única se pugui separar un hit. Ara, no perque duri això la veig com “més llarga que un dia sense pa”; no podem oblidar es format des disco, això només és un fragment, no un tema en sí i per tant no la podem “evaluar” com si ho fos. No se li pot atribuir un sentit sense contextualitzar-la (però be, si aquest fragment ja se t’ha fet llarg, m’imagin que es disco se te farà etern). Si voleu quan surti es disco sencer reprenem sa conversa, tipo link a n’aquest post i a matar.
Be al.lots, al final tot això no són més que gustos (a mi de sa nova m’agraden més ses melodies, ritmes i canvis que sa lletra, sempre ho veuràs!); a dins sa música, sa racionalitat és una falàcia i s’objectivitat una mentida. Sinceres disculpes pes rollazo, com bé va dir en penya, tanta sort que divagar és gratis! Salut a tots!
evidentment he d'estar d'acrod amb un 80% amb lo q diu en marco. Quan noltros anomenam una canço com un hit no mos referim a lo q senten comunment com a tal. Evidentment q aixo no es un "Hey Jude" o un "I cant get no"...vull dir q per noltros es una canço molt bona i punt.
A jo magrada molt xq, com diu en marco, han cambiat, en robe ha canviat. I a jo magraden en robe com a letrista i n'Uoho com a music..ara i abans. De fet he llegit (escoltat) coses den robe q ja lis agradaria a molts "premio neruda" de turno. A diferencia daltres grups, trob q es canvi ha estat sustancial i ben fet.
A, per cert, sa musica (s'art) se pot escoltar racionalemtn si se vol analitzar, contextualitarlo, vendre-lo i un llarg etc. Pero si almenos una vegada no ha fas desde es sentit estètic, o sa irracionalitat...llavors casi q no te sentit, se torna absurd. (Amplia qüestió que queda just apuntada)
Joer Nato, ets gran... S'agraeixen parrafades like those...
I lo de hit no té es significat de 'single que posaran a ses ràdios', sinó simplement de 'cançó que mola mazo'...
Premio Neruda?
Ara em toca ficar un poc es dit a sa "llaga". Voltros que escoltau música per analitzar-la o per disfrutar-la? O és que ara tothom s'ha fet crític musical i jo no m'he enterat?? Per molt que facin de nou Extremoduro, almenys per sa meva humil opinió, té un disc per excel·lència, almenys pes meu gust "Rock transgresivo" des qual destacaria "Decidí". I fins aquí sa meva aportació
uy q això s'embruta
1.- a marco llull --> esperava un hit amb més "garra", no sé si es racional, contextualitzat o políticamente correcto però és lo q m'esperava.
2.- a cuadros --> està clar que es grups canvien, però si akesta cançó envers de ferla extremoduro l'hagués feta ben igual "El canto del loko" no tendries sa mateixa opinió sobre ella.
3.- a rufire --> des rock transgresivo destacaries decidí? Extremaydura hombre!
A mi també me recorda mil a Black Sabbath es final.
per jo ni rock transgresivo ni somos unos animales estan a s'alçada dels 4 anomenats a sa parrafada. Lo de Black Sabbath, si mos posam freaks podem dir a quina de ses èpoques recorda, XD. Però be, jo no hagués pensat mai en black sabbath.
A tofito; ara ho has dit, esperaves que s'"adelanto" fos a més garra. Ok, però a nes comment d'abans de no deies exactament això.
Lo del canto del loco ja si que no ho entenc. Tu creus que el canto del loco poden fer aquesta cançó??
Per cert p/Penya, sa cançó des violinets (BACH SOLO) es sa Cantata BMW 147, Jesús alegria dels homes.
Aquí en podeu escoltar una mostra... tot un clàssic.
a veure, lo que vull dir es q es en cuadros no opinaria igual sobre sa cançó akesta si l'ha gues escrita un altre grup q no fos extremoduro, vaig dir el canto del loc o com podria haver dit en Manolo Escobar, Na josefa Flores o sa Mare de deu
sr tofol...
1-no crec q cap des q has nombrat (ni des q nombraras puguin fer akesta canço, ni vulguin)
2- pero si se dones es cas de q el canto del loco...ho fes, si q m'agradaria, lo q passa es q alomillor no ho diria
es tema està en que tampoc pensava que extremoduro tornes a fer cançonetes d'akestes i ho ha fet
i si se donés es cas de que el canto del loko ho fes, li donéssis una oportunitat d'escoltarla, t'agradés i al final no ho reconeguessis pues tu sabràs lo que fas, mos veim force!!!!
Publica un comentari a l'entrada