Entrades
Un rellotge per governar-nos a tots
-
El temps no són els rellotges. El temps és natural i els rellotges,
artificials. Una connexió tal, per tant, és forçosament falsa. Les coses
duen el seu ...
Fa 6 mesos
26 comentaris:
escoltant sa cançó amb sa que van començar es concert, i mirant ses fotos d'en marco, me ve a sa memori es nirvis, o emoció que tenia damunt per lo que havia de passar.
Va ser començar, i estar a un altre món, sa boca oberta, somriure premanent, qualsevol diria que havia fet "2" birres..
Hit darrera hit va anar passant es temps, però sa es meu cos seguia igual, a un altre lloc.
Làsers, bolles amb efectes especials, pianos que apareixen de cop a 10 metros de noltros.. se deu notar que no he anat a massa macroconcerts, xo esque aquest va ser enorme!
En definitiva, abans de començar vag dir que esperava que fos un dels millors concerts de sa meva vida. Ha complit ses expectatives, i de sobres. Ara he vist s'entrevista a rtve.es i pensen treure nou disc, a lo grande diven..
És mal de fer triar una paraula per descriure es concertarro de dissabte: màgic, irrepetible, espectacular... I lo que diu en Lluc, una rialla permanent (i qualque llagrimeta), una felicitat, una eufòria...
Crec que cada vegada que escoltem es principi des disc tornarem a reviure aquell inici de concert...inoblidable.
Jo me quet amb s'inici des concert i amb Politik. Quin subidón! (I amb Fix You, i amb Clocks, i amb Yellow... ...)
És molt mal de fer destacar moments o temes. Si ho hagués de fer crec que triaria Clocks i es làsers, 42, Fix You, Politik i evidentment es momentasso des paperins.
Viva la vida!
A lo grande, diu... A lo gordo, diràs! :P
Molt gran es concert, amb una ambientació i un so perfectes. Creia que no podria ni comparar-se a nivell emotiu amb es concertarro des Juny (1500 persones), però realment hi va haver moments impressionants (com ja vaig dir en es seu moment, purs himnes, a saber:
1r disc: Yellow
2n disc: Politik
3r disc: Fix you),
amb grans combinacions de música, llum i confetti (Lovers in Japan enorme amb confetti papallonil).
Es meu resum des concert podria ser aquest...
"Tears stream,
down your face,
When you lose something you cannot replace.
Tears stream,
down your face and I-i-i-i-i-i-i..."
Canvii radicalment de "tercio" per donar una notícia, per fi. Extremoduro treu es nou disc dia 9 (demà!). Ja tocaua!
Com a aperitiu, aquesta web ha penjat es vídeo i sa lletra des segon tall des disc, anomenat Primer movimiento: el sueño.
Que disfruteu!
Extra, extra!!
En JM, allegado de 2n ordre i per via de s'al·lota compi de curro, m'ha passat aquest videle de quan es Coldplay tocaven a 10 metros de noltros... Necessaríiiiissim posar-lo en "high quality" (hi ha una opció just davall des vídeo...)
http://www.youtube.com/watch?v=96MsmQI9V-E
Desconeixia per complet aquesta veneració cap a Coldplay...jo sa veritat que no lis he donat massa minuts, però ho hauré de fer per lo que veig...
Com a anècdota (i tmb per provocar un poc a nes personal de manera desinteressada) he de dir que hi ha un ca vell santjoaner (amb bastants de concerts damunt ses espatlles: darrer concert den bob marley, pinkfloid, ramones,...) que té sa següent teoria per veure/sabre si un conjunt és un gruparro o no passa de ser un grup bò més..
segons ell s'ha de mirar es 3er cd de sa seva discografia (si és bò vol dir que es un gruparro; si és normalet vol dir que no passa d'un grupo)...
Això m'ho explicava sobre U2 i Coldplay...deia q sa diferència entre ells es q es 3er cd d'U2 dona mil voltes a nes 3er de Coldplay...
Així que, això es sa seva teoria. (com m'he enrrollat)
Salut
Més vídeos (ara de na Diana, s'al·lota den JM...):
Solillo de piano + Viva la vida
Respecte a sa teoria: no és només santjoanera, pes mundillo des freaks musicals se sol comentar bastant lo des tercer disco. Que voleu que vos digui, tot i que reconec que no arriba ni de molt a Rush of blood to the head, no crec que X&Y sigui un mal disco, he de dir, de fet, que el consider fins i tot molt bo.
Si abans de veurer-los en directe ja els considerava un super-grup, dissabte m'ho varen confirmar i reconfirmar a mesura que passaven es minuts. A més, es canvi de rumb des darrer disco no deixa de ser un risc pes grup, una aventura que pot sortir malament si ses coses no se fan com toca. En aquest aspecte crec que els hi ha sortit un LP ben rodó i coherent, crec que n'han sortit molt ben parats, i això només ho saben fer els grans grups.
salut jovensans!
Estic mirant ses fotos i llegint post i comments, i he de reconèixer que m'haguès agradat ser-hi.
Com en Paunovik, tampoc he donat massa temps a Coldplay, però un directe és un directe. Amb bon llum i bon só tot torna espectacular.
Entraré en es debat "de puntetes" per comentar un poc aquest tema des gruparros, bons grupos, discos i demés...
Pululant i pululant pes móns des frikisme musical, tens s'ocasió de trobar-te amb mil opinions, interessants reflexions, diferents maneres de veure un mateix punt... fet que m'ha fet arribar a sa conclusió de que tota aquesta història de ses llistes, es tops, ses frases tipo "aquest és més X que aquest", ses valoracions comparatives, en general, pateixen dos mals que, per jo, les invaliden: un és sa subjectivitat (mai mos arribarem a posar d'acord, ni tampoc ho pretenem, encara que sembli lo contrari) i s'altre són es corrents d'opinió.
Ara mateix, gràcies a Internet, tothom sap que aquest disc és pitjor que s'anterior, i s'anterior que es dos primers, i així successivament. Tothom sap que Coldplay són es successors d'U2, i beuen de Radiohead i Jeff Buckley. Tothom sap que The Joshua Tree és es millor àlbum d'U2. Tothom sap que aquest grup tal i aquell cantant qual i aquesta cançó Pasqual. I aquí me faig dues preguntes: 1) Mos hem encarregat personalment de verificar aquestes "veritats" absolutes? i 2)És necessari tant de discurs si en es final tot se redueix a música? (dic música perquè sa quantitat de gent que se sap sa lletres en anglès és despreciable.) Per què coño m'han de dir a jo uns crítics o uns aficionats experts quina és sa cançó bona, quin és es hit, i qué puc obviar i què no? Sa veritat, quan escolt un disc, no necessit ni captar ses seves grans influències, ni sa progressió respecte a lo que hi havia abans ni si és sa primera o sa darrera de sa llista segons Internet.
No neg que totes aquestes opinions influeixen en sa manera en com afront un disc o una cançó, però trob que és més autèntic començar de zero, agafar es disc despullat: me neg a haver d'escoltar un disc amb una orella a sa música i s'altra en es crític musical.
Let's spread the music!!
Tanc aquest peñazo amb una frase de mestre Nietzsche que se podria relacionar amb lo que he intentat reflectir, meam si es que heu arribat fins aquí abaix la trobau interessant:
¿Qué es entonces la verdad? Una hueste en movimiento de metáforas, metonimias, antropomorfismos, en resumidas cuentas, una suma de relaciones humanas que han sido realzadas, extrapoladas y adornadas poética y retóricamente y que, después de un prolongado uso, un pueblo considera firmes, canónicas y vinculantes; las verdades son ilusiones de las que se ha olvidado que lo son; metáforas que se han vuelto gastadas y sin fuerza sensible, monedas que han perdido su troquelado y no son ahora ya consideradas como monedas, sino como metal.
Pes més motivats (si en queda qualcún), podeu consultar s'article sencer aquí
Jo fa estona que, tant en música com en cinema, he deixat de veure ses obres com més bones o menys bones. Crec que cada cosa té es seu moment, sa seva evolució i, sobretot, és importantíssim es fet d´ aportar alguna cosa nova o no.
Reduir tot a "millor" o "pitjor" és gratuit i sembla fet per estalviar-se una valoració una mica més profunda i real.
Al mateix temps, l´art és comunicació, un diàleg entre emissor i receptor, tot lo altre son patranyes. Enmig no hi ha d´haver res més, qualsevol influència externa és artificial i sense cap tipus de valor; es crítics musicals, aquest ofici tan detestable des d´es meu punt de vista, no són éssers superiors tocats per sa divinitat, no tenen ni més ni menys idea que quasevol persona que entre a dins es diàleg anomenat. Ara be, si s´ha de fer un escrit sobre s´evolució des grup, o de una determinada música, etc. està clar que sa gent que s´hi dedica té ses dades més a mà, etc. Al mateix temps no hi ha res de dolent, crec, en donar una opinió o expressar sa pròpia visió sobre l´obra, de fet pot ajudar a enriquir es missatge de s´atista. Ara be, lo de crear corrents d´opinió, dogmes de fe i modes del no res és enquadrar i reduir, com he dit, s´art en general.
Molt d´acord amb tu Marc, molt bona relfexió
Ah, respecte a lo de no necessitar saber ses influències des grup ni sa seva progressió musical, lo realment guapo és quan un mateix se´n adona de tot això, quan escoltes un disco i li veus una influència d´aqui, un canvi respecte a tal, etc. Pero, com he dit, això ha de ser una cosa personal, no llegida a sa Rolling Stone
Dios, mirant-ho avui m'ha sortit una parrafada que ho flipes... En resum, lo que volia dir és que molt des discurs actual sobre sa música me pareix un poc massa postís, com bé diu en Nietzsche "Una hueste en movimiento de metáforas, metonimias, antropomorfismos,[...],que, después de un prolongado uso, un pueblo considera firmes, canónicas y vinculantes"
Però bueno Nato, enhorabona si has tengut estómac per tragar-t'ho tot... Molt d'acord amb lo que dius...
Sí senyor, Marc i Marco.
Tota sa raó.
A nes gèneres com música, cine, pintura, art en general no se ens pot imposar com ni què hem de pensar. Ja ho va dir es cantant de Sex Pistols.
Segle XXI, señores.
Ses corrents d'opinió i, sobre tot, es crítics professionals, només generen inseguretat (tipo "si aquell ho diu no puc dir lo contrari") i, sobretot, que molta de gent no digui lo que realment pensa, per por precisament d'anar contra corrent.
D'acord amb tot lo que deis.
Ja que hi som, disc nou de Kings of Leon (niki) aquí, i disc nou de Bloc Party aquí
bueno, després d'aquesta retahila crítica sobre es gust musical només puc dir que com a qualsevol "art" i a qualsevol crítica lo que comanda és sempre es subjectivisme, i seguir s'opinió d'un "entès" o crític, o lo que sigui, lo únic que fa és posar ses coses fàcils a aquell que no se fia de sa seva pròpia subjectivitat perquè suposadament no pot comparar tant com un altre. malgrat tot, lo que al final conta és s'opinió personal d'un mateix perquè per molt que te diguin o te vulguis creure un judici de valor d'un altre, lo que fa que te decantis més per un o per altre és s'estímul que te crea aquella manifestació artística i tot lo altre és com aprendre ses taules de multiplicar...
Sí, sí, però es concert què tal...
crec que al final he fet un coment innecessari, ja ho havieu dit tot vosaltres.
en fi, COLDPLAY ENORME!
Com a humil half usuari des blog m'ha vengut ultra gros llegir les parrafades de coneixements musicals... però lis volia aportar als seguidors de Coldplay es nom d'un grup "similar" anomenat Air Traffic que varen descubrir gràcies al Werchter i que va sorprendre molt gratament en directe. Tenen qualque temazo important..
Te'n donaré jo, de half-usuari...
jajaja
Si és que tanta parrafada com posau i a n'es refranero popular hi ha una frase que ho resumeix tot, deixant de banda qualsevol tipo de crític, expert o coion de porc vari:
"Sobre gustos no hay nada escrito"
A partir d'aquí, que cadascú sigui lliure d'opinar i decidir si alguna cosa és bona o és dolenta
Ah per cert, a part de's grans hits no li he donat molt de minuts a Coldplay, però això ja comença a ser una rutina meva. Me fa com a peresa escoltar discos sencers, em cansen de fet. De totes maneres es concert sembla que degué ser de puta mare i, si en Chris Martin (i companyia) es va comportar, entre es grup, es joc de llums, pantalles, i sa gentada degué ser des que es recorden per temps
Lluc, xerraves de s'inici des concert?
Aquí en es vídeo pots veure de què va es tema, Danubio Azul inclòs...
Impressionant!!
guapo guapo!!
he estat mirant i he trobat 2 videos que resumeixen bastant be es concert de coldplay a madrid. Hi ha fragments de totes ses cançons, va ser bastant parescut a nes de bcn. Aquí deix es links x si colcú estpa interessat:
1era part: http://www.youtube.com/watch?v=aGCHy5DZdPk&feature=related
2a: http://www.youtube.com/watch?v=9PKf7RnMr4s
Publica un comentari a l'entrada