26 de juny del 2009

Cronicas Venezolanas One

Que pasa Chamos??? Ei que som jo!:P

Després d’una semana i pico per Veneçuela me dignaré a escriure unes parauletes (ja tocaua) sobre sa meva estança en aquest país tan meravellós, peculiar, caòtic, particular, perillós, dinàmic, etc, etc.

Fent un resumet de sa setmana vos diria que es primers dies varen ser d’aclimatació i de preparació de tot el que ens vendrà a sobre les següents setmanes. Es primers dos dies varem estar tancats al nostre fortín anomenat Hotel Lido, coneguent de primera mà en que consistiria la nostra tasca al país i rebent informació des tema de seguretat. Amb aquest darrer tema apareix don Mauricio, es nostre coordinador de seguretat (i “chico para todo”), un ex-militar colombià que s’encarrega de que durant la nostra feina tot vagi el més tranquil possible. Es tio mos va donar un bon discurs sobre el país, sobre sa situació que viu, sobre totes les coses a evitar, etc. Sa veritat es que va donar ganes de sortir pitant i tornar cap a cases però bé... El segon dia varem sortir a sopar i per jo va ser tota una experència, ja que vaig veure que a Valencia hi havia vida i que no me segrestarien o me pegarien un tret només sortir de s’hotel. Vos jur que mai havia sentit sa sensació d’estar tancat i sa sensació de tornar a sa llibertat com aquell dia. Anar a sopar vol dir anar a sopar, és a dir, cotxe a s’hotel amb una persona que ens acompanya a un restaurant (s’asseu a sa taula des costat), menjar, tornar en cotxe fins a sa porta de s’hotel. Tot una experiència.



Fins aquí, com podeu imaginar ses sensacions eren una mica estranyes ja que la paranoia de la seguretat era un tema molt present. Però a partir d’aquí, amb s’inici de sa feina, tot va començar a dirigir-se cap a sa normalitat. Tenim tota l’area metropolitana de Valencia per treballar. Vaig amb un cotxe, es conductor-segurata i duc s’ordenador, una càmara de video que va gravant, un gps i molts planols A-1. Després d’estar només per s’hotel s’agraeix començar a voltar per tota sa ciutat. Es molt divertit sentir a nes conductors xerrar en clau amb en Mauricio via walkie talkie. Pots sentir perles com “entregando el sobrecito” (que vol dir que hem acabat de fer feina i tornam a s’hotel”) o “llegando al nido” (a s’hotel). De moment, no he tengut cap incident, això sí estic començant a passar per cada barri a lo Ciudad de Dios que posa es pèls de punta. Això és un altre món i veus zones amb una morfologia urbana totalment diferent a lo que esteim acostumats.
Es puta Mauricio mos envia un mail diari informant-nos de com està sa seguretat per aquí a partir de noticies. Sa questió es que tot és mal rollo perquè te despertes amb noticies d’assesinats, segrestos, robos, etc. Per cert avui sortia a un diari, que durant es 2008 hi va haver 14.000 morts a Venezuela!!! Estic flipant un poc amb aquest tema, per lo vist Colòmbia ja és una bassa d’oli en comparació amb això... Per lo que conten sa delinqüència armada no té límits i sa polícia és una màfia. Tots els conductors amb es que he xerrat culpen a nen Chávez i el posen a parir.


Un altre cosa que haurieu de veure es com es condueix per aquí!! Això és ca’n pixa o sálvese quien pueda!!!Brutal. Es que arriba primer a un cruce es qui té preferencia, llavors et trobes cruces plens de cotxes creuats, els stops (aqui son “pare”) i cedas no serveixen per res, es semàfors just just,..., un percalot vamos.

Deixant de banda sa feinada que tenim entre setmana esteim començant a planejar una mica es findes per visitar cosetes. En aquest país hi ha grans zones d’atracció turístiques. Dissabte sa furgona de “transporte ejecutivo” mos va dur cap a sa zona des Parque Nacional de Morrocoy. Des d’un mollet una barqueta motoritzada autèntica mos va dur durant 20 minuts aproximadament fins a una illeta típica caribeña anomenada Cayo Sombrero. Només aquest dia de platja val es viatge. Es paisatge era brutal i mos ho varem passar de puta mare! Aquí sa gent va a sa platja a beure i a disfrutar i noltros no vàrem voler ser menys. Bon carregament de ron, tassons que suressin dins s’aigo i a beure i menjar tot lo dia. Es vespre, per no tallar es ritme de tot lo dia, sortida a matar amb en Roger i en Manuel per ses “discos” d’un centre comercial (aquí es fa molta vida a nes centres comercials). En Manuel és “s’escolta” més jove des grupo, un puta crackot que ja pareix de sa família i que sempre ve amb noltros quan no feim feina. Evidentment ara quan anam a sopar ja no s’asseu a sa taula de davora :). A destacar es primer pub que varem visitar, sis euros d’entrada amb barra lliure fins a les 3! (lo que mos faltava després des nivell de ron en sang que ja duia de tot lo dia).



Entre setmana a part de sa feina poca cosa, anam molt a nes centre comercial que està just davant s’hotel, on anam a passejar una mica i moltes vegades aprofitam per sopar. Es un hàbit típic de la classe veneçolana mitja i sa veritat és que sempre hi ha molta gent.

Qualcú se deu demanar pes tema dones. Tenia sentit que ses veneçolanes s’operaven molt. Sa veritat és que ho puc confirmar totalment. Jo diria que una gran proporció van lluïnt els escotes operats. A qualcuns se li sortirien els ulls per aquí :P

Per cert, he pogut fer es canvi de bolívares que es fa al mercat negre!menos mal perquè sinó hauria hagut de fer feina tot es mes d’agost per recuperar ses perdues (lo des 6 euros barra lliure és una excepció). Com a referencia dir que amb es canvi oficial una camiseta de souvenir cutre que posa Venezuela val uns 45 euros!

Bueno gent, resumint, que tot va bé i que ja vos aniré informant de properes sortides...En principi aquest finde anam per Choroní, on també hi ha unes platjes a un parc natural molt niquels i també tenim previst visitar un poblet anomenat Colonia Tovar fundat per alemanys enmig de sa muntanya i de sa selva. En es poble aquest encara es xerra alemany i totes ses cases son com a Alemanya. Ja veurem que tal. Au gent acabaré amb tant de rollo.

Una abraçada a tots i salut!




PD: via Facebook vaig penjant més fotos...

8 comentaris:

company ha dit...

Com s'estira la Paloma... disfuta. I vius ams sos "sureños".
Ja te contarem que tal es Wechter

rufire ha dit...

Disfruta tot lo que puguis i més!

Bua ha dit...

PATRIA, SOCIALISMO O MUERTE.
Què fort, Chaves, què fort!
Salut, Nate, i cuida-t. Ves tots es pics que puguis a sa platja de sa fotarra.
Un paradís!

Marc ha dit...

Me mola molt s'Hotel Lido (o Kempes). Sa propera entrega ja saps què toca!

marco ha dit...

Dios nate! He disfrutat llegint ses teves aventurilles per allà, ja fris de saber més anècdotes i curiositats. Sort i ventura!

Bruno ha dit...

gaudeix i ja mos contaràs com ha anat per Colonia Tovar!! En las fotos no veo tumbonas, ni chiringuitos de la playa, ni gente! .. jajaja quin paradís.

Ina ha dit...

Hallo Marc, sehr interessanter Reisebericht - mit Spannung erwarte ich die Fortsetzung.
Ich hoffe, Hugo spioniert nicht im alten Hund :)

Caskete ha dit...

Nate, en mi periplo venezolano el verano pasado pude hacer la siguiente foto: http://casal.upc.es/~cacho29/agosto08/target111.html.

El mismo cartel, que por cierto, no estaba muy de paso que digamos... La misma farola mordor, jeje Enorme.

Por cierto, no dejes de ir a Mérida, en coche. Impresionante.


Un beso!