26 de juny del 2009

GRÀCIES, MICHAEL JACKSON




9 comentaris:

rufire ha dit...

Malgrat es darrers anys de decadència se'n va un dets artistes més influents de s'història de sa música. Per aio, gràcies i "hasta la vista"

Bua ha dit...

"Thriller", s'album més venut de s'història, he llegit.
Ningú oblidará mai aquella coreografia.
Michael, víctima d'una infància no adequada -EL PAIS digital presenta una crònica avui-, ha fet coses censurables, que en aquest moment passen a un segòn pla.
Ens quedarà "Thriller"...
Fire, m'ha agradat sa teva despedida: "Hasta la vista".

marco ha dit...

A ca nostra sempre hem tengut una relació especial amb en Michael. Hi va ser present durant molts anys, en primer lloc perque seu era es primer disco que vaig tenir mai (gravat en cinta d'un vinil des veinat, pare de s'allegado Lluc Álvarez) i, en segon lloc, per ses grans imitacions des meu germà (m'encantaria ensenyar-vos un video de quan es brother tenia tipo 7 anys ballant a lo billie jean...).
Per ca nostra sempre han circulat 3 o 4 VHS amb videoclips, concerts i reportatges sobre es rei des pop. Si no record malament, es video que ha posteat en Marc retrata sa primera vegada que es protagonista va començar a fer aquests passos de ball tan característics. A nes reportatge s'anaven interaclant entrevistes a persones que ho van viure en directe tipo "lo que hizo Michael aquella noche cambió la historia de la música". Se veu que en Jackson va fer un concertillo normalet, només cantant i tal, fins que en un moment va dir algo tipo "bueno, vos vull presentar a nes nou Michael Jackson, esper que vos agradi".
No sé a voltros, a mi se posa sa pell de gallina mirant aquest video.

Marc ha dit...

És així, Marco, aquest va ser es primer Moonwalk...
Es meu record de'n Michael comença amb es cassette de Bad den Robin (a Thriller encara érem massa joves), com el ballàvem (sobretot ell) i es clàssics moviments de sa mà en es collons (polemiquíssim) i sa volteta... Després amb es disc de Dangerous (amb es single Black or White), que en Robin tenia es vídeo en VHS i el miràvem dia sí dia també. Record d'aquella època un vídeo amb en Michael Jordan, una unió des rei de sa música (en aquell temps ho era) i es rei de s'esport. Tot en ell era classe, glamour, esperit, domini, precisió, geni...

Au idò, es penúltim mite mos deixa, només mos queda en Dylan...

Marc ha dit...

Aberrant aquest I'll be there a capella...

Marga Massaent ha dit...

Quin puta crackot!!!

Seguint amb ses primeres experiències jacksonianes, es meu primer record de sa música den Michael és des cd de Bad que me va deixar sa meva cosina, a part d'altres, quan tenia tipo 10 anys supòs. I sa veritat és que m'enrecord de pasar hores escoltant aquest disco i intentant ballar com ell..., sort que jo no tenc proves gràfiques d'aquests moments. Tot i així en guard un gran record.
Te durem sempre dins noltros!

Edu ha dit...

La verdad es que el recuerdo que tengo ahora mismo de Michael Jackson es el chiste que puso Bruno en una de sus portadas en la que MJ hacía la siguente declaración sobre Fernando Torres:

"El Niño la toca bien, pero es muy chupón"

Si hago memoria, está claro que mil veces he imitado y he visto imitar la clásica tocada de huevos y "semipatada lateral recortada" posterior...


Seguramente se habrá enchufado una buena sobredosis, una pena...

El tema Off The Wall es muy grande.

Es un buen dia para pasarselo entero leyengo elpais.com

tof ha dit...

jo crec que només he tengut una cinta d'akest tio i no la vaig escoltar molt sa veritat. No m'apuntaré al carro de seguidors oportunistes. No voldria vos pensasiu, en serio, que ho dic per voltros (de veres que no és una ironia)

espectacle i polèmica a parts iguals. "En su haber" hi ha milions de discs venuts arreu del món, capacitat de caracteritzar forma de ballar i cantar com a pròpies i cançons i imatges gravades a sa memòria colectiva. "En su debe", una sèrie de fets ultrapolèmics: despigmentació de sa pell, careta a sa boca, operacions de estètica o no-estètica no sé que he de dir, truis amb nins i sa imatge que ens han venut es mitjans, sigui certa o no, d'un tio totalment desequilibrat.

Una cosa és que t'agradi en Michael Jackson o no, que és molt subjectiu. S'altre són totes ses botxades que ha fet o se li han atribuit, que te poden importar o no. I una molt diferent és lo que ha significat musical i estèticament a dins sa cultura Pop que és innegable.

Bruno ha dit...

Creo q el primer caset k tengo es de MJ.. si lo habré intentado imitar veces.. me afecta más por el recuerdo de pequeño; que la afinidad que tenia con él actualmente.. siempre fue del madrid,muy blanco. Tendré que hacer un recopilatorio.. ya que Michael daba mucho juego en las portadas. Muy amigo del "niño" Torres.
Nose si serà el penultim mite.. maradó estuvo a puntito (se daban casos en que la gente no iba a trabajar para llevarle velas).
Vui començar amb es voleis gent!