13 de novembre del 2007

Antònia Font: Disc nou




Coser i cantar
, escrit així, amb "i" llatina, és es títol des nou àlbum d'Antònia Font, un disc que, dinamitant es concepte de grans èxits, revisa lo bo i millor des seu repertori en companyia de sa Bratislava Symphony Orchestra.

Amb una cinquantena de músics de corda i vent interpretant ets arranjaments realitzats pes cel·lista i compositor contemporani Miquel Àngel Aguiló, es quintet mallorquí descobreix una perspectiva inèdita des maridatge entre pop i sinfonisme.

Aprofitant els recursos que ofereix s'orquestració sense abdicar de sa seva essència mediterrània, Joan Miquel Oliver (guitarra i composició), Pau Debon (veu), Pere Manel Debon (bateria), Joan Roca (baix) i Jaume Manresa (teclats) reconstrueixen un total de vint temes, inclosos himnes com Alegria, Robot, Vitamina Sol i Tots es motors, en un treball d'absoluta referència que se va publicar, via Blau-Discmedi, es 12 de novembre (o sigui, ahir...). Dos CD i un DVD que reuneix tots es clips de la banda i estrena un making off de sa gravació per celebrar sa primera dècada de llum d'una banda indispensable.

Llistat de temes:

CD 1
Mecanismes
Tokio m'és igual
Dins aquest iglú
Alegria
Vitamina sol
Jo, robot
Vos estim a tots igual
Wa yeah!
Bamboo
Productes de neteja


CD 2
Amazones a sa lluna
Armando Rampas
Astronauta rimador
Holidays
Robot
Portaavions
Tots es motors
Alpinistes-Samurais
Batiscafo katiuscas
Vehicle lunar


DVD
Pel·liculeta: Els mecanismes (Documental lo-fi) i videoclips.


FONT: Ritmes.cat

Se troben a faltar grans hits half-repudiats ja pes grup, véase En s'estiu, Fa calor o Viure sense tu, però s'haurà de veure què tal sóna sa cosa amb tanta orquestra...

Vos deix una raresa dets Antonia, una versió d'una cançó den Serrat anomenada Kubala (o Cubata, en vs. Rodett)

Com sempre, only in Firefox

12 de novembre del 2007

Exemplars de gimnàs







(vos deix aquí algunes impressions extretes de sa meva vida a nes gimnàs, estàn també publicades a nes blog del partido. Estic perro, com sempre. Esper que rigueu un poc.)


Es mi intención, e intenciono, la de hacer unos breves comentarios (siempre, objetivos y contrastables), sobre uno de los espacios “mas de moda” de nuestra preciada sociedad. Si señores, si, quiero referirme al gimnasio, aquel espacio donde se forjan musculaturas desde la proteinidad para los fines mas dispares. Dentro de estas paredes constituidas por la robustez de las “máquinas” se pueden encontrar animales de diferente calaña, incluso me atrevo a decir que de diferente especie.

Tenemos por un lado al “hombre total”, es decir, aquel que se sabe de la importancia del físico como algo histórico, prácticamente desde la antigüedad griega. Dicho ejemplar humano rebosa músculo por los cuatro costados, ejecuta los “ejercicios” con suma precisión y depurada técnica. Algo bello de ver. Se pasea por el gimnasio como si fuera su casa, creo que preferiría ir desnudo por varias razones, entre ellas para demostrar que allí dentro no es ningún tiburón de las finanzas, sino un ejemplar de la naturaleza admirable. Normalmente posee una dieta severa y domina a la perfección el vocabulario y los conocimientos necesarios para la vida en el gymnos: “máquinas, series, repeticiones, oblicuos, inferiores, superiores, cuadriceps, isquiotibiales, bíceps, tríceps, dorsal, batidos, hidratos, pausa de minuto y medio, decathlon, y un largo etcétera. Puede que en “el mundo exterior” sea tendero, camarero o ingeniero, en realidad nadie lo sabe, lo que esta claro es que allí dentro es uno de los reyes. Un triunfador de vida sexual agitada pero selectiva, puede tener momentos de altiva autoestima en los que puede llegar a masturbarse mirándose el bíceps constreñido.

En contraposición al “hombre total” se deja ver por allí el “pusilánime incorregible”. De dudoso éxito sexual, tímido y bien proveído por un arsenal de harapos “recién comprados” (camisas lisas, zapatos nike, toalla de nh hoteles, chándal ellesse de los 90, gafas y un perfecto peinado estilo “raya al lado”). Dicho ejemplar pretende reconciliarse con la carne que lo constituye después de una larga vida de estudios que le han proporcionado un buen empleo, pero claro, con un trabajo y una corbata no basta para follar, así que se apresura al gimnasio con la intención de correr durante dos horas, hacer 1500 ejercicios de pesas y 900 abdominales para “estar en forma”. Evidentemente al salir del recinto se zampa 10 croissants de chocolate, 3 menús de mcdonalds y un heladito. Con lo cual el pobre pusilánime no consigue alcanzar el cuerpo de aquella revista que le compro su mujer insatisfecha, la cual aprovecha las horas de gimnasio para follarse uno de sus jóvenes alumnos de inglés, robusto, viril y con potencia sexual. En “el exterior” es considerado un triunfador laboral, puede llegar a chupar pollas superiores mientras babea. Sin embargo dentro del gimnasio es lo que era en la escuela, un perdedor, un objeto de abusos que se deja recomendar por el “hombre total” mientras se minimiza su pene y se constriñe su escroto. El periodo de vida de dicho ejemplar en el gimnasio suele ser de una semana. Vota a CIU, es “buena persona”, y tiene apadrinado un niño en Zaire por 1 euro al día.

Se dan más grupos de mamíferos que acuden al gimnasio, entre ellos el mío caracterizado por cierto interés en la forma física, interés que se ve colapsado en cuanto empieza la sesión de “fit yoga” en la que nos embobamos admirando madres y jóvenes moviendo el trasero. En ese punto perdemos el norte y nos armamos de grandes dosis argumentativas para próximas masturbaciones. Bastante más endebles que “el hombre total” podemos llegar con los años a:


A)el estadio hombre total

B)estadio “físico aceptable”

C)continuidad en estudios (masteres, doctorado...): “pusilánime incorregible”.

D)Cárcel por violación.


Sin embargo la tesis que subyace a mis tesis sociológicas en el ambiente del gimnasio son las siguientes: El darwinismo no solo es materia académica sino que tiene su ejemplificación más clara en el gimnasio. Solo los más aptos duran largas temporadas en el gym y su triunfo es absoluto. Los ejemplares débiles van cayendo por momento, o en su defecto alcanzan el nivel de “hombre total”. Cabe mencionar que en el mundo civilizado el darwinismo esta obsoleto, hospitales, medicinas, políticas sociales… dan fe de ello. Sin entrar en consideraciones valorativas concluiré que en la “jungla del gimnasio” hay algo muy digno: el “esculpirse a uno mismo” (parafraseando un camarada) a base de sufrimiento, disciplina, y sin esteroides, hormonas o operaciones de 5000 euros en “corporación dermoestética” hacen del gimnasio un espacio loable, a veces contaminado, pero loable.

Cicle de Cinema dígali Intermitent (abans conegut com a clàssic)


Dimecres 15 de Novembre
22:00


1. Cowboy de medianoche
http://www.filmaffinity.com/es/film906560.html

2. Hannah y sus hermanas
http://www.filmaffinity.com/es/film948248.html

3. Fargo
http://www.filmaffinity.com/es/film336111.html

4. Dear Wendy
http://www.filmaffinity.com/es/film894452.html

5. Perdición
http://www.filmaffinity.com/es/film207165.html

6. La lista de Schindler
http://www.filmaffinity.com/es/film656153.html

7. El crepúsculo de los dioses
http://www.filmaffinity.com/es/film536488.html

8. Amelie
http://www.filmaffinity.com/es/film151039.html

9. Mifune
http://www.filmaffinity.com/es/film575104.html

10. Johnny cogió su fusil
http://www.filmaffinity.com/es/film746268.html


Aprofit per avisar de que avui és es darrer dia per arreplegar sofas, taules, estanteries o cadires de ses oficines. Tot lo que quedi demà s'en va PT a nes carrer.

11 de novembre del 2007

postillo ràpid

Totalment necesari postear això...




i per acabar; imaginau: Caracas, una discoteca, festivalot, Dj Carl Cox pinxant, subidon des 15 i 'de perrente' un penjat se posa a pegar tirs...





+ Bonus track:

8 de novembre del 2007

Virus informàtic

Hola a tots,

He pensat que la millor manera de córrer la veu sobre un virus informàtic seria a través del blog. Si rebeu un email amb el títol LIFE IS BEAUTIFUL borreu-lo de seguida sense obrir-lo. A més d'accedir a l'informació dels vostres ordinadors també els espatlla.



Sláinte!
Rosa

Gresques, festes i altres herbes....













Ei Joves Rossos, ja tenc sa camiseta de Gresca per tot es cofrares que varen ser matxacas! Aquí dalt podeu veure es davant i es darrera de sa T-Shirt, respectivament, si tniu en compte que es dibuix de davant es rollo escut, en petitet, a s'altura des pit dret. A ca meva hi ha ses des tios i a ca na Marga ses de ses dones. Sa llista de cofrares és sa següent:

  • Xavi Banyo (L)
  • Oriol "Chanclero" (L)
  • Manti (L)
  • Monx (M)
  • Pibito Sureda (M)
  • Frega Dellen (L)
  • Marga Massanet
  • Xisca V. Sureda
  • Newbot
  • Xiniu
Me sap greu si m'he deixat a qualcú però diria que aquests són es matxacas de l'any passat....




I avui Autònoma!!! Jo, en Banyo i en Tekes partirem sobre les 6, si qualqú se vol apuntar... Un poc tard, però deix aquí abaix es tres concerts més importants d'avui...

15:00 TOKIO SEX DESTRUCTION

17:00 CHOCADELIA INTERNACIONAL

19:30 08001


En aquest PDF hi ha tota sa info de sa festa...


Vos deix amb una de ses millors estampes que varen donar de sí ses recents Telecolònies... No faré commentaris...

7 de novembre del 2007

Lo que fan 110 segons...




Encara que hisenda se quedi un 50% dels premis que es donen a la TV, lo que se'n du aquest tio no està GENS malament!!

Si tot fos tan fàcil...

setmanari musical. Grups systems vol.3

Saludos cordiales cofradia canina, avui seguim amb sa presentació de grupos imprescindibles o, com a mínim, recomanables. Ja sabeu sa meva devoció pels sons i grups classicots, de la vieja escuela, añejos y autèntics. Això en certa manera pot ser una putada perque sa generació actual no deixa massa espai a ses novetats discogràfiques amb regust dels 70 per exemple. Així i tot vos vull presentar un parell de grups que sí segueixen sa línia més clàssica, alguns d’ells amb estructures purament rockeres i d’altres amb “colcuna c’altra” influència modernilla…però be, tots estan allà, sense experimentació, sense infinits solos progressius…maxium rock’n roll!

The Muggs


Procedeixen de sa mítica escena musical de Detroit, formats fa relativament poc però amb una execució molt madura, enamorats des riff i amb un sò molt American Seventies. Bateria, baix i guitarra-veu, a vegades tenen es detall de ficar un hammond, sense abusar d’aquest, que els hi dona un aire més hard-rockero. Només han editat un disc homònim i és de 2005, però se podria situar fàcilment unes dècades enrere. The ugliest band in the world








Super 400

Power trio de Troy, Nova York, també amants de grups com Led Zeppelin, Cream o Black Crowes, tenen un sò clàssic però armònicament més recercat i potent que els anteriors. Tenen tres discs en estudi i un en directe de 2005, molt recomanable es darrer “3 and the beast”. Trio clàssic, guitarra-veu, baix (una tia) i bateria. Per cert, es nom ve d’un model de guitarra Gibson.









The Hentchmen

Uns altres que venen de Detroit (he promès fer sa ruta 66 només per anar a Detroit a veure concerts de totes aquestes triubus), per mi només han editat un disc, almenys jo només n’he trobat un (From Follows Function) i fan una mescla xunga entre rock’n roll i rockabilly amb certs tocs punkis. Guitarra, bateria i…Farfisa, una espècie d’organillo raro que els hi dona un toc psycobilly curiós.






The Woggles

D’Atlanta, Georgia, compareixen aquests rhytm and blueseros amb algun toc modernillo a ses seves darreres composicions. Tenen bastant de material editat entre LP d’estudi, EP i directes, i ja fa estona que se passejen arreu d’EUA amb concerts, diuen, adrenalínics i kaòtics. Jo tenc dos discos seus i sa veritat és que tenen moements realment bons, d’aquests que te fan aixecar-te de sa cadira i pegar bots destrossant lo que hi hagi al voltant…








Cactus

Són es grup mític d’aquest setmanari. Els varen arribar a definir com els Led Zeppelin americans i no faltava raó, almenys al principi ja que deprés se varen anar desinflant una mica. Sa seva base rítmica és de ses millors des rock setentero, formada per Tim Bogert com a baixista i Carmine Appice com a bateria (Jeff Beck, Vanilla Fudge…). Molt recomanable es seu primer disc homònim (1970) i sobretot es temazo Parchman Farm.











Temazos, avui dedicats a nes senyor Dapena ("Warriors of the world united")



Discazos



Au, salut, melomania i fins a sa pròxima!

Un poc de futbet


Diumenge de 19:00 a 21:00 tenim pista
Proposaria un triangular News, Gerrets, Buidadotes i R de Rodett
Confirmau!!

Un parell de videos

Bones cofrares. Investigant un poc per sa xarxa he trobat un parell de videos que em semblen graciosos i com que fa ja bastant de temps que no puyblicava res pos ma semblat fer posar alguna cosa per col·laborar a nes nostro estimat blog i arrencar-vos, encara que sigui poc, un somriure

Es primer es eficacia pura i dura. A miam si aprenen es de s'AVE lo que és enginyeria



Es segon, extret directamentament des nostro APM, un exemple claríssim de 'garrulerisme'



Desde el curro con amor, Rufire