Desil·lusió

Desil·lusió. Així podríem definir, amb una sola paraula, les sensacions que ens va deixar el Barça ahir.
Que esta passant?, no ho sabem. La manca de gol és ja molt problemàtica, però el sistema defensiu ens està condemnant a l’ostracisme. Un equip teòricament molt inferior, no pot venir al Camp Nou i guanyar, i menys remuntant un resultat advers.
Molt hauran de canviar les coses en tan sols quinze dies per a que el Barça pugui aixecar aquesta eliminatòria i, d’aquesta manera, continuar defensant el títol.
I és que això ja comença a ser decepcionant. El que, fins fa poc, era el nostre puntal Ronaldinho, ja no meravella amb el seu joc espectacular mitjançant el qual era capaç d’aixecar un partit quan les condicions eren adverses. Ara, sembla ser un jugador mediocre que no fa més que estorbar el nostre ja de per sí embossat joc d’atac. En Xavi ja no és aquell director d’orquestra que era capaç de portar la batuta del millor conjunt del món fins al punt de semblar més una exhibició que un partit oficial. En Deco fa el que pot, però no basta, i n’Eto’o, lesionat durant tota la temporada, no fa més que escampar als quatre vents els problemes d’aquesta plantilla que ja no esta tan agermanada com en anys anteriors.
El Mister sembla que s’hagi quedat sense idees, sense sistema, sense rèplica,... . Hi posa voluntat, assumeix riscs, però no aconsegueix ni resultats ni bon joc.
Ara per ara, el Barça sembla ser un gran equip en decadència. Un equip que ha dominat durant els darrers anys, però que ja ha tocat sostre i que no pot fer altre cosa que baixar de nivell. Un equip que ha baixat aquell escaló que el mantenia per sobre de la resta.
Les dues competicions del “Kao” (Champions i Copa del Rei) estan gairebé perdudes. No obstant, queden 90 minuts més per seguir confiant, enguany si, amb un miracle, perquè l’equip no sembla estar en condicions de remuntar aquests resultats tan advers.
La lliga?, doncs allà esta. És l’única taula de salvació que ens queda per no quedar en blanc aquesta temporada. No obstant, vist com esta el pati, haurem de suar sang i tinta per fer-la nostra.
Hem viscut un somni que ha durat dos anys. Gràcies Barça!!!. Ara però, hem de tornar a la crua realitat, sofrir per intentar guanyar qualque títol i esperar que la temporada vinent, torní a ser triomfal per aquest gran equip que és el nostre.
Ara i més que mai, FORÇA BARÇA!!!!!!!!!!!!: