Poster Corporatiu

Es moment de sa publicació de ses cançons gravades a San Xisco Tous Estudis s'acosta de manera "lenta i dolorosa" però ningú quedarà decebut. De moment vos haureu de conformar amb es poster de temporada 2008 elaborat per sa sempre diligent Rosa.



d'aquí a 5 dies, és a dir 120 hores, penjarem ses cançons, magreheuvos es llom mirant es poster mentrestant.

Cicle de cinema argentí a Ca´n Dinsky

Diarios de motocicleta

Venga joves, que el Che no passa de moda! Ara que s´acaba d´estrenar una nova pel.lícula sobre aquest personatge, aprofitau per veure aquesta i ampliar coneixements o distintes versions del tema. A les 21.30, horari de tardor, començarà aquest film de Walter Salles, a on hi apareixen actors com Gael Garcia Bernal o Rodrigo de la Serna. Estrenat a 2003, relata la vida del revolucionari en els anys anteriors als fets pels quals és conegut. No vos ho podeu perdre, pegau un poc a passar una estona agradable i enriquidora en un entorn còmode i acollidor com és sa galeria de Ca´n Dinsky. Vos hi esperam!

Projeccions Mercè '08

Bones a tots,

aquests dies hem pogut disfrutar a Barcelona de les Festes de la Mercè, unes festes que donen molt de joc, any rera any i que enguany no han estat menos. Sa veritat és que quan hi ha les festes, la ciutat viu un ambient especial que impregna tots els racons...
Aniré per feina. Dimecres passat, anant de concert en concert, vàrem passar per Plaça Sant Jaume just en el moment en que es realitzava un espectacle de projeccions a sa façana de s'Ajuntament. Sa veritat es q va ser tot system que ens deixà captivats i del qual vaig poder immortalitzar un petit moment...



Ara en donen!

Fotetes

UNA ALTRA VISIÓ DE LA PROSTITUCIÓ

Després d'aquests dies de noticies i més noticies sobre la nova llei de l'abolició, la legalització i moltes coses més de la prostitució, (sobre la qual podeu informar-vos i documentar-vos a moltissims llocs) vos deix aquí amb un altre punt de vista una mica diferent. Molts l'etiquetareu de feminista, alarmista, drastic, ... lo que volgueu i més però no deixa de ser real.

Vos deix també una entrvista de radio a dues exprostitutes, bastan interessant:
http://www.elpais.com/audios/sociedad/explotacion/sexual/elpaudsoc/20080923csrcsrsoc_1/Aes/

Personalment me qued amb: ..... los clientes son lo principal, si los clientes no pagan las chicas no trabajan.
Evidentment, si no hi hagues "puteros" no hi hauria putes.

Be aqui vos deix amb s'altre punt de vista.

La prostitució és una estructura dissenyada per i per als homes. La dona convertida en una mercaderia i en un producte per al consum de l’home. El domini de l’home sobre la dona.

L’ús de tòpics aparentment innocents i innocus com: “la prostitució ha existit sempre i sempre existirà”, o “és la professió més vella del mon”, com si es tractes d’un fenomen de la naturalesa, inalterable per l’acció humana, està molt astes i és comunament acceptat per la societat com un fet amb el que hem de conviure com ho fèiem amb la pluja, el sol, els terratrèmols.

El manteniment d’aquests falsos i intencionats clixés contribueix a mantenir els privilegis, les avantatges i el domini dels homes sobre les dones.

Inclús s'arriba excusar els beneficis de la prostitució, assegurant que a moltes prostitutes els agrada la seva professió, que sense la seva tasca hauria més violacions de dones, que soluciona el problema de la peculiar i específica necessitat biologica-sexual dels homes, irrefrenable i incontenible també per naturalesa, que escolten als clients, ect.; en una paraula, que l'important tasca social que realitzen les prostitutes, de no existir produiria una enorme catàstrofe en les nostres societats.

Ja no entraré en si la prostitució és o no voluntària, aquest no és el punt de vista que exposo.

PD: Les dones no son mercaderies a les quals tractar com a purs productes els quals pots utilitzar només per que el teu poder econòmic et permet tenir aquell poder sobre aquella PERSONA.

El poder de la situación

Bones a tots i a totes. Aquest vídeo es algo llarg, però també interessant. Durant sa segona guerra mundial va sorgir sa psicologia social, per intentar explicar o entendre com una persona pogués transformar individus racionals en masses totalment obedients. Al vídeo hi apareixen una sèrie d’experiments per demostrar la importància de l’ambient dins la naturalesa humana, tema central de la psicologia social.





pd: S’ha fet una pel•lícula de l’experiment de la presó. No se com sa diu sa peli però en ella s’exagera bastant, ja que moren bastants de subjectes. Per sa vostra tranquil•litat, dins l’experiment real, no mor ningú.

Motivators

Buenos dias a tothom.
Ahi van unos motivators!

..toda la vida pidiendo pitis.. xD






Espero que sea de vuestro agrado!
Un saludö, desde Sa Coma Festival City

LORD PARERA

Després d'estar 5 minuts de rellotge plorant d'emoció per sa notícia, he decidit fer-la pública a sa cofradia (amb es permís de Maese Parera).

Encara que sembli un fotomontatge propi de sa nostra genial secció Premsa, està extret des suplement des Diario de Mallorca dedicat en es món des trot: Al Trote. Deman per favor a tot cofrare que llegeixi amb tranquilitat s'article sencer, perquè és de pur culte (podeu pitjar damunt i se veurà més gran).

Dia 13 de Desembre són ses eleccions. Xisco saps que si fa falta mos feim es carnet de criador o jockey per aupar-te en es poder.

Es tentacles de sa cofradia no tenen límit!!

FELIZ COMIENZO POST.ESTIUENC

Hola, buenas tardes.
Espero que todos ya estéis en vuestras orbitas, cada cual en su rutina y el que no lo esté, que aproveche. Como hace mil años (alguno menos) que no hago un post aquí va una portadita. Que ja era hora!


Punto y aparte. Voy a aclarar un poco este hecho “inexeplicable”, de porque me he inventado el jueguecito este: ayer por la mañana mientras muchos dormíais, estudiabais, estabais en clase, haciais un combinat a sa plaça, comprabas un cruasán, paseabais por las ramblas, mirabais la UCL, desayunabais nesquik con tostarricas, jugabais al Ispro, yo me he desayunado dos epidurales, ya que estoy un poco fotudet. A lo que voy.. no es que sea un megafriki xD, pero me intentaba distraer de alguna manera, antes y durante de dichos actos. Esto es lo que ha dado de si.. darle vueltas al cap ..un encrucijado. Entre otras cosas tambien le he rezado a la virgen del Pilar, y eso que no soy creyente. El ser humano en según que situaciones es totalmente imprevisible, y llegas a sorprenderte de ti mismo.


Es un encrucijado conmemorativo con algunas de las palabras más dichas dentro y fuera del blog. Las palabras van en vertical.

1.Cardumen (mola la palabra cardumen) de gente que lo forma. Comunitat. Congregación o asociación autorizada de devotos con fines piadosos.

2.Que fas! A on pares? Se pot aplicar sempre que vulguis.

3.Persona que bada moltissim.

4.Sa canya d’aconteixement. Si és de politges sona millor.


5. Si anam a fer uns.. només serà al mes de Juliol o Agost.

6. Paraula mágica formada per incicials de paraules. Si lo haces no conduzcas.

7. Se aplica a qualquier cosa, sujeto, objeto, etc. que sea malo, funesto, nefasto, perjudicial, molesto, penoso, inservible, defectuoso, dañino, viejo, pérfido, dificultoso, estropeado, enredador, envejecido, maligno, peligroso, nocivo, deficiente. “En Rustu fa ...”

8. Perfecte. Maravellos. Jaiden.

9. Lo mas importante en caso de que seas un sujeto 3.(mirar descripción numero 3), es poder levantarte. Millorar sa situació.

Saldrá finalmente la palabra clave en horizontal.

Si creeis que falta algun cuadro o algo.. puede ser, ya que no soy un profesional de estos temas.. si lo fuera, trabajaria para Vacaciones Santillana.

Con amor, desde la más maravillosa isla del globo terráqueo.

Bruno

Text amagat aquí!

Richard Wright

Dilluns passat va morir es ca vell Rick Wright, tecladista i membre fundador de Pink Floyd, a nes 65 anys víctima de cancer.

En Wright mai va cridar massa s’atenció a sa banda, en part eclipsat per en Roger Waters i en Dave Gilmour, però com a compositor va fer aportacions importantíssimes en “Dark Side of the Moon” (va ser es compositor de “Great Gig in the Sky” i “Us and Them”) i cançons com “Shine on You Crazy Diamond”.

En Rick va estar fora de sa banda durant un temps, quan gravaven The Wall es va acabar barallant amb en Waters i va amenaçar de cremar qualsevol gravació feta tret que ell hi fòs. A nes final va decidir anar-se però va ser contractat com “músic extern” durant sa gira de s'àlbum.

Durant “The Final Cut” no va participar de cap manera però a 1987, amb un Pink Floyd sense en Roger Waters, va tornar per a col•laborar en “A Momentary Lapse of Reason” (apareix com a músic convidat per problemes legals).

En “The Division Bell” ja va estar 100% reintegrat a sa banda, va ser co-autor de 5 temes i va participar en sa gira mundial.

Fora de Pink Floyd va tenir diversos projectes solites, es primer en 1978, “Wet Dreams” que ho considerava un total error. En 1984 va fer una banda que es deia Zee, que va tenir un sol disc: “Identity”. En recents anys va participar amb en David Gilmour en una cançó i sa gira des seu últim disc, “On an Island”.

En Richard Wright, a sa foto tot sol, passarà a s’història com s'home que va sobreviure a ses dues morts des grup: sa primera va ser, s’inevitable marxa den Syd Barret, destrossat per una malaltia mental desencadenada per consum de LSD. Barret es va separar de Pink Floyd en 1968 i, encara que va viure fins a juliol de 2006, després des grup va deixar sa música i es va convertir en un ciutadà anònim a nes que, amb una vida estable, li feia poca gràcia que algun fan despistat li recordés sa seva anterior vida d'artista.

Sa segona mort de Pink Floyd va tenir lloc després de s'aparició, en 1979, de The Wall. Durant sa gravació des disc, Wright va ser despedit per en Roger Waters, en aquesta època lider absolut de sa banda. Curiosament, es caràcter flemàtic den Wright el va salvar de sa ruïna: es teclista va continuar com músic de sessió durant sa gravació des disc i sa posterior gira. Com aquesta va ser un desastre econòmic -principalment per culpa de sa megalomanía escènica de Waters, que va arruïnar a sa banda amb una desorbitada producció-, va ser s'únic dels quatre que es va salvar de sa bancarrota.


Personalment, Pink Floyd, ja ho vaig dir a sa meva presentació cavellística, sempre han estat es meus. Em vaig desplaçar a Barcelona devers 1996 per a veure un directasso i mai ho oblidaré. M’han fet disfrutar molt, molt, durant anys. Vagi s'homenatge per en Rick Wright.

PD: Caudi, es teu comment m'ha fet dur Us and them aqui. És seva!!

Cicle de cinema argentí a Ca'n Dinsky

Bon vespre cans vells; demà dijous torna es cicle de cinema argentí a sa galeria d'art de Son Servera. Aquesta vegada toca "Martín (Hache)", dirigida a 1997 per Adolfo Aristarain. És una pel·lícula que dona molta importància als diàlegs, a on cada personatge té una manera de fer i dir les coses, així com una perspectiva distinta sobre la vida. A qui no l'hagi vista i pugui passar per Ca'n Dinsky, que no s'ho pensi. Si ja l'heu vista, veniu igualment, encara que sigui a fer una cervessa; meam si aquesta vegada que me'n encarrego jo no compareixerà ni es que ha d'obrir...

Sa pel·lícula començarà a les 22.00, es prega puntualitat...i assistència!