19 de setembre del 2008

Richard Wright

Dilluns passat va morir es ca vell Rick Wright, tecladista i membre fundador de Pink Floyd, a nes 65 anys víctima de cancer.

En Wright mai va cridar massa s’atenció a sa banda, en part eclipsat per en Roger Waters i en Dave Gilmour, però com a compositor va fer aportacions importantíssimes en “Dark Side of the Moon” (va ser es compositor de “Great Gig in the Sky” i “Us and Them”) i cançons com “Shine on You Crazy Diamond”.

En Rick va estar fora de sa banda durant un temps, quan gravaven The Wall es va acabar barallant amb en Waters i va amenaçar de cremar qualsevol gravació feta tret que ell hi fòs. A nes final va decidir anar-se però va ser contractat com “músic extern” durant sa gira de s'àlbum.

Durant “The Final Cut” no va participar de cap manera però a 1987, amb un Pink Floyd sense en Roger Waters, va tornar per a col•laborar en “A Momentary Lapse of Reason” (apareix com a músic convidat per problemes legals).

En “The Division Bell” ja va estar 100% reintegrat a sa banda, va ser co-autor de 5 temes i va participar en sa gira mundial.

Fora de Pink Floyd va tenir diversos projectes solites, es primer en 1978, “Wet Dreams” que ho considerava un total error. En 1984 va fer una banda que es deia Zee, que va tenir un sol disc: “Identity”. En recents anys va participar amb en David Gilmour en una cançó i sa gira des seu últim disc, “On an Island”.

En Richard Wright, a sa foto tot sol, passarà a s’història com s'home que va sobreviure a ses dues morts des grup: sa primera va ser, s’inevitable marxa den Syd Barret, destrossat per una malaltia mental desencadenada per consum de LSD. Barret es va separar de Pink Floyd en 1968 i, encara que va viure fins a juliol de 2006, després des grup va deixar sa música i es va convertir en un ciutadà anònim a nes que, amb una vida estable, li feia poca gràcia que algun fan despistat li recordés sa seva anterior vida d'artista.

Sa segona mort de Pink Floyd va tenir lloc després de s'aparició, en 1979, de The Wall. Durant sa gravació des disc, Wright va ser despedit per en Roger Waters, en aquesta època lider absolut de sa banda. Curiosament, es caràcter flemàtic den Wright el va salvar de sa ruïna: es teclista va continuar com músic de sessió durant sa gravació des disc i sa posterior gira. Com aquesta va ser un desastre econòmic -principalment per culpa de sa megalomanía escènica de Waters, que va arruïnar a sa banda amb una desorbitada producció-, va ser s'únic dels quatre que es va salvar de sa bancarrota.


Personalment, Pink Floyd, ja ho vaig dir a sa meva presentació cavellística, sempre han estat es meus. Em vaig desplaçar a Barcelona devers 1996 per a veure un directasso i mai ho oblidaré. M’han fet disfrutar molt, molt, durant anys. Vagi s'homenatge per en Rick Wright.

PD: Caudi, es teu comment m'ha fet dur Us and them aqui. És seva!!

18 comentaris:

Bua ha dit...

Per cert, ahir un 3 contra 3, per curt, mordòric, a nes Poli de SS. Papereres de porteries.
Nato, Bosco, Bua contra Tof, Jonsick, Jaqme. A nes final un tal Tomeu (5 gols diu q va fer) va anar amb ells i per això mos guanyaren XD.
Avui unaltre partit amb quorum.

Ana Carolina Ralston ha dit...

cans vells també és cultura :-)

Bua ha dit...

Carol, portuguesa o brasilera pareixes, encantat!
T'equivoques. Cansvells és cultura (sense també), sa nostra cultura.
Fes una volteta hi ho voràs :-)
Salut!

Marc ha dit...

Ai Bua si sabessis...
Grande Carol!!

Bruno ha dit...

Bua: 3 contra 3 !! se nota que els partits de Champions motiven a tope!

lluc ha dit...

Bon homenatge Bua! He de dir que si m'haguessin xerrat den Rick Wright abans de llegir això m'hagués quedat totalment indiferent. Me ve just just saber un quants temes de pink floyd, es quals m'agraden, i molt.

Com diria un familiar.. Una cosa més que se!

marco ha dit...

Dios bua m´has llevat es post! Quan me vaig enterar fa uns dies vaig pensar que ho havia de publicar, que s´havia de fer un homenatge a nen Wright i a sa banda en si...pero no he tengut temps i, igualment, jo no ho hagués fet millor!
molt be tio, pink floyd se mereixen això i molt mes.

Marc ha dit...

Si aquest homo és es creador de "Us and them" se mereix un puta monumentot des tamany de Llubí

Bua ha dit...

Marc: He posat PD amb enllàç a nes post. S'imposava. Brutal Us & them.
Marco: Ja el volia fer dimarts mateix, i he hagut de cercar es temps de devall ses pedres. Però no podia fallar a Pink Floyd. Es meus de toda sa vida!
Lluc: A jo em passa igual amb Coldplay o Radiohead. No conec cap nom de cap integrant de ses bandes. Qüestió generacional. Ug!
Bruno: Correguerem un ou, no ho dubtis. Va servir d'entreno. Re ug!

Jaqme ha dit...

Jo estic esbravonat! Però avui hi tornaré intentant fer gols faves!
I jo que me pensava que en Wright no pintava res...
Clar que necessitava un homenatge com el que has fet!

Marc: Fes el post Syd Barrett, si no!!!

Jaqme ha dit...

Marc no, Marco!

marco ha dit...

ok jaqme, el tenc pendent per un dels pròxims setmanaris. Abans, però, ja tenc un parell d´idees

Jaqme ha dit...

Marco: Idò hauré d'esperar, però ja t'avís, com a flipat de'n Syd Barrett que som (més que de Pink Floyd, me sap greu Bua) faré por (o oi) de coments que hi deixaré!

michele ha dit...

bua Tescric despres de lleggir també sa carta de despedida den kurt kobain i sincerament m'ha impactat.kurt era esclau total dels seus sentients i no podia fingir.crec que en rigth també era aixi pero li va agrada mes desapareixer lentament.tot dos han deixat un buit que haurem d'omplir amb sa seva musica.

marco ha dit...

A mi en Syd Barret me cansa. A lo que va fer tot sol no li veig res excessivament lúcid; sí ho és (jo trob, sempre) es primer disco de Pink Floyd, a on pràcticament tot és seu, però fou massa fugaç. Sempre mos podrem demanar que hagués estat d'en Barret si no hagués entrat en seu conegut procés de decadència i degeneració mental. No ho sabem. El que sí sabem és el que varen fer els seus companys; ni més ni menys que arribar a lo més alt a on se podia arribar. M'atreviria a dir que ningú ha superat mai "The dark side of the moon", i ho pens en termes de composició musical, lletres i sò (durant anys i anys ha estat es disco que s'empleava per provar equips de música).
Jo trob - ho he de dir, sinó me renyen...;)

Marc ha dit...

mamona...:P

marco ha dit...

mamona?
I don't understand

Bua ha dit...

Enorme festota a s'Oratge. Molts de cans vells i cusses velles. Puta vesprarro.
Ehh, recital Jonsick, Marco, Pauet i Xavier (tio den Palerm, percussionista). Gran Tòfol cantant quan l'havien de menester, amb falset cosetxa pròpia.
S'Oratge, per què no feis més festorrios d'aquests!!??
Què dolent és xumar!
Demà EPP.
Salut!