A vegades, però, surt algo que s'aparta des cantó autderribístic i, simplement, emociona.
Sa reacció histèrica des públic i sa cançoneta d'Aerosmith posterior li treuen algo de màgia. Perdonau-ho...
Pels de punta???
Pes pocs (o nuls, perquè no?) cofrares interessats en aquest món, que sepáis que sa song (famosíssima com poques) és un fragment de s'òpera Turandot, den Giacomo Puccini, anomenat Nessun Dorma (en cavellístic Aquí no dorm ni en Pep Alba) Vos deix un link on es fieres des Tres Tenors (Domingo, Carreras i Pavarotti) en fan una versió, amb direcció d'un des pocs directors d'orquestra mediàtics, en Zubin Mehta.
Entrades
5 comentaris:
he descobert sa meva passió!
Sort que de tant en quant surt qualque persona amb un poc de seny i fa alguna cosa decent no com "ponte el cinturon, protege tu vida"
puta tio akest, té una d'akelles cares que estan entre bona persona i coió, fa com a pena i tot...Argument per peli americana (sobretot amb aerosmith sonant darrera):
"era un don nadie, maltratado por la sociedad i humillado por la vida, pero su pasión por la música lo llevó a lo mas altro y al final se folló a la tia buena"
sempre ho han dit els padrins..."de bon al.lot a coió hi ha una passa"
ara q ho he mirat amb més deteniment:
sa veritat es q si q té una mica pinta de coionet però no vegis com canta es cabrón.
fixauvos q sa tia des jurat hi ha un moment q té un orgasme mental, o no, concretament al moment 02:05.
grandes es tres tenores
Publica un comentari a l'entrada