Sortideta pel centre

Després de molts dies de baixa i avorriment, ahir quan en xavi banyoles em va cridar per avisarme d'un sopar de la cofradia em vaig alegrar enormement. De camí sabia que aquella nit tenia pinta de convertirse un cocktel de passions, sentiments i paripes varis. Qual fiera alliberada d'un llarg presidi, em vaig llençar pels carrers del barri gòtic de manera desbocada.

Tot seguia el seu camí normal, sopar, ofm, fancy pants, ji ji ji, ja ja ja, cumple palerm, tiki taka, de que eneque i avoneres... Després sortides pes centre cap a la musiketa, uns quants vam quedar a fora fent birres a 1 euro, el carrer oferia tot lo que demanavem i més. A partir d'aki, (anant per feina que mesta agafant un xungo), records borrosos, cantics, prohibicions d'entrar als enfants al duo de "xeves" que ahir no van triar les seves millors robes, i caminades erràtiques sense sentit.

Del que si que tinc un record mes "nitid", si es pot dir aixi, es d'haver vist un cotxe dels nostros estimats mossos i de forma natural-instintiva-borrachil dedicarli un gest ofensiu que va ser entés a la perfecció i que va suposar que despres de 20 dies amb dos muletes, acabes fent 50 metres llisos amb tota una cofradia de mossos darrere. Contrariat per la situació desproporcionada, (persecucio com si hagués assassinat algu), vaig decidir tirarme a terra (o igual em van tirar ells, no record) i procedir a fer un simulacre d'atac "d'ansietat-pre-epileptic" que va disuadir els mossos de continuar magrejantme com si fos un delinquent. La cofradia va entrar en acció en es classic paper de; es buen xaval, va un poco borracho... i van deixarme anar sense dirme res, que jo sapiga, "i tant amics". Surrealisme pur i dur que sha confirmat aquest mati quan me despertat al sofa de borrell, amb un mal de cap increíble, que encara dura.

En definitiva, sortidota amb tots els alicients, posteable 100%. També faré un poc d'autocritica i reconec que les ganes de sortir que tenia, despres del periplo muletistic, van treure el pitjor i lo millor de mi sense restriccions de cap mena, amb resultats ja comprovats. Un mea culpa i un proposit pes proxim dia no nar tant a matar creant situacions comprometedores pels meus allegados. Men vaig a dormir.