Entrades
Un rellotge per governar-nos a tots
-
El temps no són els rellotges. El temps és natural i els rellotges,
artificials. Una connexió tal, per tant, és forçosament falsa. Les coses
duen el seu ...
Fa 3 dies
5 comentaris:
Gran Caudi.
Com es meu anglès està sota minims (vaig estudiar francès a s'escola), he cercat sa nota traduida al català. Aqui la vos deix:
"Per a Boddah:
Parlant com l'estúpid amb gran experiència que preferiria ser un xarlatà infantil castrat.
Aquesta nota hauria de ser molt fàcil d'entendre.
Tot el que em van ensenyar en els cursos de punk rock que he anat seguint al llarg dels anys, des del meu primer contacte amb la, diguem, ètica de la independència i la vinculació amb el meu entorn ha resultat cert.
Ja fa massa temps que no m'emociono ni escoltant ni creant música, ni tampoc escrivint-la, ni tan sols fent rock'n'roll.
Me sent increïblement culpable. Per exemple, quan s'apaguen les llums abans del concert i s'escolten els crits del públic, a mi no m'afecten tal com afectaven a Freddy Mercury, a qui semblava encantar-li que el públic l'estimés i adorés. La qual cosa admiro i envejo moltíssim. De fet, no us puc enganyar, a cap de vosaltres.
Simplement no seria just ni per a mi. Simular que m'ho estic passant el 100% bé seria el pitjor crim que em pogués imaginar.
De vegades tinc la sensació que hauria de fitxar abans de pujar a l'escenari.
Ho he intentat tot perquè això no ocorregués. (I segueixo intentant-lo, creï'm Senyor, però no és suficient).
Sóc conscient que jo, nosaltres, hem influit i agradat a molta gent. He de ser un d'aquells narcisistes que només aprecien les coses quan ja han ocorregut. Sóc massa senzill. Necessito estar un poc anestesiat per a recuperar l'entusiasme que tenia quan era un nen.
En les nostres tres últimes gires he apreciat molt més a tota la gent que he conegut personalment, que són fans nostres, però a pesar d'això no puc superar la frustación, la culpa i la hipersensibilitat cap a la gent.
Només hi ha bé en mi, i penso que simplement estim massa a la gent. Tant, que això em fa sentir fotudament trist.
El típic Peixos trist, sensible, insatisfet, Déu meu! Per què no puc gaudir? No ho sé! Tinc una dona divina, plena d'ambició i comprensió, i una filla que em recorda molt com havia estat jo.
Plena d'amor i alegria, confia en tot el món perquè per a ella tot el món és bo i creu que no li faran mal.
Això m'espanta tant que gairebé m'immobilitza. No puc suportar la idea que Frances es converteixi en una rockera sinistra, miserable i autodestructiva com en el que m'he convertit jo.
Ho tinc tot, tot. I ho aprecio, però des dels set anys odi a la gent en general... Només perquè sembla que a la gent li resulta fàcil relacionar-se i ser comprensiva. Comprensiva! Només perquè amo i em compadeixo massa de la gent. Gràcies a tots des del més profund del meu estómac nauseabund per les vostres cartes i el vostre interès durant els últims anys.
Sóc una criatura voluble i lunática. Se m'ha acabat la passió, i recordeu que és millor cremar-se que apagar-se lentament. Pau, amor i comprensió. Kurt Cobain.
Frances i Courtney, estaré en el vostre altar. Per favor, Courtney, segueix endavant per Frances, per la seva vida que serà molt més feliç sense mi. Els vull. Els vull!"
Bueno, que consti que sa traducció en espanyol ja l'havia linkada, tb...
Però gràcies Bua per sa currada...
No ha estat currada. L'he trobada en català. No havia vist s'enllaçada espanyola. I això que ho deies clar...
aha...
Qui és en/ o na Boddah?
Algú va veure el documental sobre la mort d'en Kurt, i que acusava a na Courtney d'haver contractat a un tipo pq el matés?
Publica un comentari a l'entrada