Salutacions cordials a tots es cofrares; aquesta edició des setmanari se presenta amb una biografia d’un grup com pocs han existit, innovadors, influents i amb una evolució musical i lletrística de digne reconeixement. Son The Doors, recordats per molts gràcies a sa polèmica figura de Jim Morrison, conegut aficionat a ses drogues, ses dones i a sa teoria des caos (també anomenada “teoria den Cuadros”).
En segon lloc presentaré un parell de notícies musicals relacionades amb Son Servera i ses seves festes, i amb es panorama “concertil” d’aquest estiu a s’Illa. Com sempre acabaré amb sa recomanació de dues obres mestres en forma de disc i dos temazos amb gust afruitat, amb anys a dins bidons de roure i amb denominació d’orígen. Esper que vos agradi! (encara que no vos agradi seguiré fent sa secció, no com en Tofrito…)
Cuando en 1965, cuatro amigos se unieron interpretando canciones acompañadas por los versos compuestos por un tal Jim Morrison, no pensaban que llegarían a convertirse en uno de los grupos de rock más importantes de los años setenta. Junto a Morrison, que ponía la voz, se encontraban Ray Manzarek en los teclados, Robby Kriegger a la guitarra y John Densmore en la batería. Los cuatro formaban el grupo 'The Doors'. Su primera actuación, en un pequeño local, fue un tremendo desastre. Nadie acudió al concierto. Comenzaron a tocar en locales de poca reputación, intentando sacar algo de dinero para continuar con su carrera, mientras Morrison se debatía entre sus dos pasiones: las mujeres y las drogas. Les cuesta mucho encontrar casa discográfica, pero finalmente fichan por una pequeña compañía, donde comienzan a trabajar.
En 1967 publican su primer disco, 'The Doors'. El single 'Light My Fire' se convirtió rápidamente en número uno. El disco contenía, además, temas como 'The End' (11 minutos tratando el complejo de Edipo), 'Break On Trought' y 'Light My Fire'. Todo el disco tiene un aire teatral, influido por las actuaciones de Jim Morrison. En general, los temas tratan de forma explícita el tema del sexo y las drogas.
El gran aliciente de los conciertos del grupo era ver a Jim Morrison entrar en trance en mitad de una interpretación y recitar poesías o bailar como un loco. Proclamaba el 'amor, sexo, drogas y rock 'n' roll'. Despreciaba la autoridad, hasta que en el transcurso de un concierto mostró los genitales al público y fue detenido por escándalo público.
En 1968 sacan 'Waiting For The Sun'. En general, los temas de las canciones bajaron el contenido sexual por temas con mensaje social. En 1969 editan 'Morrison Hotel', cuyo título se debe al hotel elegido para la portada del disco. Todos los temas del disco están compuestos por Jim Morrison, aunque para alguno de ellos contó con la colaboración de sus compañeros. En 1971 sacan 'L.A. Woman'. Cuando salió el disco, Jim Morrison acababa de despedirse de sus compañeros para marcharse a París a escribir poemas. Un mes después, el 3 de julio, era encontrado muerto en su habitación, víctima de un infarto, fruto de sus desmadres y abusos con las drogas.
A s’apartat de concerts hi ha una notícia important: Dia 22 de Juny tocaran a Son Servera REINCIDENTES i PORRETAS, repetint es concert que varen donar a nes mateix lloc fa uns 10 anys. Agradin més o menys s’ha de reconeixer que es nivell és considerablement superior a nes programa de sa nit de rock dels darrers anys…quina casualitat que ara que venen eleccions se confirmin es grups tan aviat…A part d’això se comenta que a nes concert de sa Nit de Sant Joan, dia 23, tocaran a Son Servera M-CLAN, cosa que confirma s’increment en es presupost de s’Ajuntament per ses festes…s’ombra de ses eleccions se fa notar…
Uns dies després tocaran a sa Sala Assaig es Delinqüentes, concretament dia 30 de Juny, mentre que a ses festes de Cala Ratjada tocaran Gatillazo, es darrer grup de n’Evaristo de La pollar records. Molt més endevant, dia 19 d’Octubre, tocaran també a sa Sala Assaig Bersuit, grup argentí ben conegut pes mestre Cuads. A part d'això lo de sempre; Rock and Pina, Rock'n'Rostoll, ses festes de Capdepera, gira des karronya...
Es dos discos recomants d’avui són dos extrems a dins sa música, fet que intenta demostrar sa riquesa d’aquest art i sa bellesa de tenir un gust musical ampli (per cert es dos son des mateix any). En primer lloc un de jazz, d’aquells que combinen sa fredor de sa partitura amb es color de s’improvització. És un disco d’en Pat Metheny (guitarrista), el qual s’acompanya per un dels millors baixistes que ha donat sa música: Jaco Pastorius.
En segon lloc és inevitable fer una referència a nes primer disco des Ramones: tres acords, 4x4 i molta energia
-PAT METHENY “Bright size life” 1976
-RAMONES “Ramones” 1976
I dos temazos:
Rolling Stones "Gimme Shelter"
Bob Dylan "All along the watchtower"
Un rellotge per governar-nos a tots
-
El temps no són els rellotges. El temps és natural i els rellotges,
artificials. Una connexió tal, per tant, és forçosament falsa. Les coses
duen el seu ...
Fa 6 mesos
11 comentaris:
yeeeaaaaaaaaaaaa!!!!
gracis marco per fer q es doors passin a formar part des setmanari..no se mereixen menos.
visca s'hedonisme!
llarga vida a nes setmanari! (llàstima q no pugui dir lo mateix des doors)
bon biograforesm des Doors i bones festes q venen a sonser. Grans es Ramones i es Stones però seguint ens a meva linia habtual de confrotació diré q en Dylan està sobrevalorat.
Molt bon setmanari aquest (sense deslluir els anteriors), des de s'apartat d'història, passant per s'agenda fins a ses recomanacions. Ben complet!!
S'haurà de tenir en compte es concert de Son Servesa (una escapada improvisada en plena època examenil n.p.f.g.m. ...o si).
tu si que estàs sobrevalorat!
Molt bé marco, m'agrada! I sobretot m'agrada saber que les festes de sonser es presenten tan bé... La veritat és que si que es nota que hi hauran eleccións aviat... N'hi hauria d'haver-hi cada any si significa que els concerts han de ser així!
Bé Nato, bé, again!
The Doors gruparro donde los haya, amb una història i una llegenda que ha arribat a mite gràcies a ses correries des seu líder i alma mater Jimmy Morrison...
Passejant s'altre dia per París vàrem veure una foto semblant a aquesta (una de ses darreres que se li varen fer), on se pot comprovar es seu estat a lo vagabundo-pasodetodo que va acabar, obviament, amb sa mort. En s'apartat estrictament artístic, grans lletres, gran posada en escena, però deixau-me remarcar un aspecte clau: es teclat. Es solos de teclat des Doors són una de ses característiques que li donen més empremta personal, ja que ajuden en gran manera a evocar aquest aire decadent que desprenien.
Respecte a mestre Metheny, el conec gràcies a que en Mariano n'era un gran seguidor, tot un crackot amb una trajectòria llarguíssima. Ramones puntals des rock, hit tras hit que han marcat època. Den Dylan i els Stones esperaré a que en Nato els toqui més profundament per xerrar-ne un poc...
Enhorabona a tots es que feis possible s'existència d'aquesta pagineta!
estic molt d'acord amb tu en lo des teclat. Dit i fet, en pròximes entregues haurem de xerrar un poc dels Stones i den dylan, a part d'altres cans vells que se mereixen estar a dins es blog. Llarga vida als cans vells!
Si que es ben vera que se nota que arriben eleccions a son servera. Record que l'any passt ja erem practicament a dins es juny i ningu sabia com serien ses festes...jajaja!
Això de M-Clan tot un system pero i aixo de que es dia 23...tualmon! jo no se si sere per sant joan menorqui! ja ho vorem.
Au ido! vagi be!
PASEN Y VEAN
Fent es monai per sa web de M-Clan he vist que es concert no se fa dia 23 sinó dia 30 de juny! oskey??
au ido!
PASEN Y VEAN
cortar y pegar del quince!
muy bien anónimo, has estado fino, no sé como has podido descubrir este gran fiasco, esta estafa "del quince"...ah si, debe ser por el cambio de idioma, no había caído...gracias por tu crítica constructiva y por tus ganas de aportar algo a la sección.
Publica un comentari a l'entrada