Victòria de sa Cofradia a sa Lligueta

Habitans de Mordor, Bon Dia

Ahir va ser un gran dia. Perdó, ahir va ser es GRAN DIA. Eren cap a les 17:50 quan tots es buidadotes arribaven a nes camp, inclos "pibito" Sureda en substitució den Marco Llull. Es partit era és més dificil contra es que un equip de sa lligueta es podia enfrontar, els imbatuts Cocos Locos. Noltros mos presentavem amb sa nostra humiltat d'haver quedat darrers a sa lliga i anant a veure que passaria, però mai pensant en la possible victoria. Així, a les 18:00 començà es gran partit. Es cinc inicial vam ser: Monxo a sa porteria, jo mateix a s'eix central de sa defensa, Marco Vallejo per una banda, Oriol per s'altre i Pau Company com a referència ofensiva. Ho teniem clar: defensar a muerte i contraatacs per mirar de fer un gol. Després de vàries jugades des Cocos Locos, en una jugada ben trenada de contraatac (com no) en Vallejo donava sa sorpresa i feia es primer gol des partit (Vallejón sino lo marcas te corto los webos, li vaig dir per no haverme centrat sa pilota quan només l'havia d'empenyer). Minut 2 o 3, buidadotes 1 Cocos 0. SORPRESA: es buidadotes s'avancen a nes totpoderosos cocos. Però aquí no acaba sa cosa;minut 4 o 5, jugada de Pau Comapany i pum!!!!! 2 a 0. INCREIBLE, però cert. En aquest moment es va donar la primera ronda de canvis (entre els quals jo) degut al desgast físic en defensa que varem fer (joder com apretaven es putes cocos i sa sort mos va acompanyar) Es minuts passaven i es cocos anaven tenint ocasions "a pinyon" amb qualqun que altre poste. I va arribar es moment, gol des cocos i 2-1. Així es va mantenir bona part de sa primera part fins que a nes minuts finals d'aquesta es cocos mos empaten. Buffffff, pensavem alguns, això mos ve enorme. Així va acabar sa primera part.
Però això no va ser res. Sa segona part va ser antològica. Una segona part que se'ns va posar molt coll amunt quan es cocos sa van posar per endavant 2-3. He de reconeixer que ho veia negre. Es nostro bloc, tan ben estructurat a sa primera part, es desfeia. Perdiem posicions, pujades de 3 jugadors (eh Cuadros jejeje) deixant un únic defensa....En fi, un caos. Però vam treure s'orgull. D'entre tot es caos, va ser una petita figura que va donar ales a sa gran remontada: es "pibito" la va pillar es va plantar davant es porter, que com sempre es va tirar als peus (i lo gran que és es puta eh Pau jejejeje) i li va picar per damunt, a lo Messi. S'estadi quasi cau.3-3. I va arribar es moment; es partit havia entrat en uns moments de nervis i de nivell fisic molt alt: faltes, perdúa de temps, nervis... I entre tant, un coions de porc (que duia es calçons del Madrid com no, me sap greu Palerm) se'n vol anar per sa banda i Genaro "Eduso" aplicant allò de "la pelota o el hombre, pero nunca los dos juntos" va fer s'entrada des partit: uns crits de s'homo que pareixia que se moria i després enfrontament directe entre es rivals que quasi arriba a les mans. Solució: canvi de n'Edu i s'acabat es problema. Tot s'ha de dir, en declaracions exclusives a aquest medi de comunicació, jugadors des Cocos afirmaven, referint-se a nes seu company: "Si es que este tio es nuestro marrullero" o "Joder tio, si es que este terreno es una mierda,yo el otro dia me la pegué también y no veas". Amb això se demostra que ni es des Cocos van veure tan dura s'entrada. Però lo millor estava per arribar. Jugada de n'Oriol sa planta davant es porter i no el pot superar. Però, incompresiblement, es porter la caga, li torna a donar a n'Oriol i, aquesta vegada sí, no falla i el clava. I PUPUM PUPUM, 4-3. A partir d'aquí Catenaccio (o com s'escrigui). Tot i es Catenaccio i desesperació des cocos, varem tenir dues oportunitats més, molt clares per acabar es partit en menys nervis, però no varem endivinar porta. I així, acabà es partit. I "como el resurgir del ave fénix" es buidadotes resurgeixen de ses seves cendres "ligueras" per afrontar una ronda final que es preveu interessant.

En quant a nes Gerrets, sa frase es "ho hem passat puta". Amb un cinc de circumstàncies sense en Puça i en Cànoves a s'alineació (per lo tant, sense cap canvi) va ser: Xisco, Manty, Sentve, Company i Lliro. No puc dir gaire cosa des partit per que no el vaig veure, però segons declaracions de Manty a sa seu mallorquina no va ser un partit facil. S'equip debutant, amb uns jovenatxos molt descarats li va plantar cara a nes gerrets , encara que això no va ser suficient. A nes final, 5 a 3 a favor des gerretics

En definitiva, una gran jornada pes cofrares. Agrair també sa presencia femenina a s'estadi: Marga, Xineta i Nebot

PD: esper no haver-me deixat cap detall i que sa gent vegi reflectit es nostro patiment a s'escrit. Si heu de dir algo més es comments estan oberts.

Des del curro con amor, Rufire