11 de maig del 2007

setmanari musical: Nous grups vol. 1

Bon dia cofrares! Torna sa secció amb més continuitat des blog; avui és s’inici de lo que serà una trilogia sobre grups que vull donar a coneixer a tothom que desitgi escoltar coses noves i que estigui obert a sa varietat musical que des d’aquí sempre s’ha predicat.
Gràcies a nes nostre amic emule no tendreu massa problemes en descarregar-vos material d’aquests grups, si algú des meu cercle de contacte més proper no té emule o li va com es cul ja li passaré algun disco via mp3. The first top 5:

Fugazi
Aquest és segurament es grup que més vos sona dels cinc, almenys jo ja fa temps que els conec i vos assegur que son molt bons. Els veig una mica com els fills sonats de Pixies, amb un estil molt mal de definir (aquí està sa gràcia) que oscil.laria entre s’Indy Rock, s’Emocore i s’anomenat “post-hardcore”. Són de Washington DC, han editat 7 discos des de 1989, tots ells amb es segell Dischord, i son un total de 4 músics.



Porcupine Tree


Es líder d’aquest grup està considerat com un dels successors des gran Roger Waters, de fet es grup mama prou de Pink Floyd tot i que es sò s’ha endurit una mica. Practiquen un rock progressiu amb semblances als arxi-coneguts Dream Theater, amb menys virtuosisme i més experimentació. Acaben de treure es seu 9è disc des de 1991, són Anglesos i s’ànima des grup és, com dic, Steve Wilson (veu, guitarra, piano, baix i principal compositor).

Ten Years after
Rock ‘n’roll amb s’essència més clàssica i particular des blues. Es grup neix a 1966 i editen es primer LP un any després. Lo que fa gran a aquest grup és s’estil i sa tècnica des seu guitarrista i cantant Alvin Lee, que poc a poc s’aniria convertint en una de ses figures més influents a dins es món de ses 6 cordes. Es darrer disco que han tret en estudi és de 1989, tot i que s’han cansat de treure recopilacions. Molt recomanables pels que no volen pensar quan escolten música; estrofa, estribillo, solo i a ca una puta.

The evens

Sa principal curiositat i característica d’aquest grup és que està format només per dues persones: bateria i veu / guitarra i veu. És es projecte paral.lel des cantant de fugazi i fan una algo semblant a nes “hard pop” amb melodies suaus però directes, i amb un so molt característic. En aquest cas ses lletres són una part important dels temes, on metafòricament s’amaga un esperit de crítica social que enriqueix es treball des grup.

The electric prunes

A part des nom tenen coses molt bones; psicodèlia americana de meitat dels anys 60, molta melodia i experimentació sonora que durà pocs anys. Es fet de comptar amb Dave Hassinger, productor d’alguns discos de Rolling Stones, els va ajudar a adquirir certa fama a finals dels 60, però no varen arribar a molt més. Varen treure 5 discos en tres anys i dues dècades més tard varen editar un parell de recopilatoris.







Es dos discos recomanats de sa setmana són antagònics, res a veure entre ells, diferents dècades, diferents estils i distinta forma d’entendre sa música, però els dos són molt bons:


-FRANK ZAPPA “Hot Rats” 1969

-BACKYARD BABIES “Total 13” 1998

I dos temazos:

-Arctic Monkeys “I bet that you look good on the dance floor”

-Hellacopters “Everything’s on Tv”

Salut i melomania!

12 comentaris:

marco ha dit...

Kane col.loca això una mica, sobretot es de porcupine tree...Thanx

Anònim ha dit...

Recomanaré una altra canço de Artic Monkeys, està a nes nou disco, se diu "Do mea Favour" i "505", tb des nou disco, txapen.

tofito ha dit...

me cag kin qualité-post, està molt bé i m'apunt es grups però podries haver fet uns enllaços a ses pagines web i algunes cançonetes seves per acabar d'arrodonir-ho

salut!

Marc ha dit...

Sempre el pots editar i posar lo que diu en Tofi...
Només me sonaven es Porcupine Tree's aquests, però no els he sentit mai
Oido cocina.
Gran Nato...!

oriol ha dit...

Marco, es tio de "The evens" es clavat a tu. Es primer moment que he vist sa foto pensava que ereu es pivito i tu... Clavats!

Marc ha dit...

Oriol, es porrazos d'herba de després de dinar estan molt bé, però a vegades tenen efectes secundaris molt misteriosos.......:P

marco ha dit...

chicos, ja havia pensat fer lo dels enllaços, però entre tot és una puta feinada que he passat de fer-ho. kane crec que ja no ho puc editar, no me surt es llapis de davora es sobre

marco ha dit...

per cert art, que no se qui ets, jo anava a posar sa cançó que tu has dit però no sortia a goear i he tirat de clàssics.

Marc ha dit...

De moment només he trobat sa de "505" en es Goear, i és ultraniki, han fet un canvi que me mola.
S'altre se diu "Do me a favour", per si la voleu cercar por ahí...
Salut!

Marc ha dit...

Això és una prova: pillarem un bon setentot avui o què?

oriol ha dit...

Marc,que guay que ets quan vols...

deguer ha dit...

quin system de setmanari!

un voto de confianza para the evens.

porcupine tree estàn a s'interlaquen!