Tot va començar un bon dimarts vespres tirats al sofa mirant Loops al Canal 33, porrito viene porrito va, concertillos primavera '06,..., i ens entraren unes ganes enormes d'anar al menos el dijous per veure es Smashing Pumpkins i The White Stripes. Sa cosa estava complicada, però un gir inesperat va propiciar q mestre xeve i Nate es seguessin... tipo comprades d'entrades dijous capvespre a un tio mallorquí acabat de conèixer mitjançant internet.
Després de tot es paripé arribarem allà tipo 9 i algo des vespre amb sa senyora Llebe i ens esperaven mestres Xico, Vicenç crackot, Antònia i Marga (germana Antònia), frikazos poblers de sa música per qui no els coneixeu.
Es primer des plats forts foren es Smashing. Tornaven després de tipo 7 anys separats i era un dels concerts més esperats. Segons els entesos ultra fans des grup (lease Antònia i Llobi) concertarro, seguint la seva linea de fa uns anys. Un altre sector, tipo Xico, Xeve i Vicenç, pensaven un altre cosa i esperaven algo més ( xeve : escapades a mig concert a cercar birres i fer cues quilometriques en es banyo mentre sonava el hitazo del grup.... ridicul!). En Nate va quedar content de s'espectacle, encara q va declarar: "system! encara que si que podria haver estat millor".
Aquí vos deixam una mostra de s'espectacle en forma de vídeos caseros on, això sí, es hits no varen decebre lo més mínim...
Bullet With Butterfly Wings
Tonight, Tonight (qdau-vos amb ses veus de ses pobleres tot emocionades)
Acabats Smashing temps de reflexió abans de White Stripes (és a dir a la barra PT per omplir-nos de birres a poder)... Aquí vam trobar una de les sorpreses de la nit: Es gran frick musical Vicenç ens va estirar cap a un sorprenent concert d'un grupillo totalment desconegut tan per mi(Xeve), com per en Xeque: Fugima&Miyahi (el de karate kid si...)... Grata sorpresa per part nostre, gran grupo i més gran espectacle audiovisual, amb les seves projeccions i "samplejades" sonores...
Tot això ens va preparar pel que va ser el gran moment de la nit... WHITE STRIPES es van presentar al Primavera Sound amb un desplegament de guitarra i veu a lo "Led Zeppelin" i "The Doors" units en un mateix escenari i comprimits en tan sols dos components, bateria i guitarra... ROCK EN ESTADO PURO és la única expressió que pot definir el PEAZO concert que varem poder disfrutar...
Hauríem d'haver vist la penya, totalment silenciosa durant la majoria de les cançons, flipant amb lo que estava passant i estallidos d'aplaudiments al final de les cançons... Val a dir que varen aguantar el hitazo que tothom esperava fins l'últim moment, l'últim dels "bis" que van fer: "Seven Nation Army"... aquí tothom va esclatar en una orgia piromusical ( a suposar que era l'única cançó que la gran majoria coneixia....)
Blue Orchid
Volem fer una menció especial a JACK WHITE...que va demostrar els seu "saber estar" a sobre l'escenari (tot un sistema de solos i pujades i baixades...), i també a na MEG WHITE per la seva poc ortodoxa forma de tocar la bateria, tot i que molt Afectiva.
Seven Nation
"BECAUSE WE.. ARE...YOUR FRIENDS...YOU NEVER BE ALONE AGAIN...""" I per acabar gran final de festa amb "Justice". FESTIVAL del Dj' i dels fàrmacs il·legals i del amor "YOU COME ON!!!!"....
Res gran inici de festival, suposo que els VIPS que tenien passe complet ens podran dir què tal la resta de dies via "comments".
By Nate i Xavi
Entrades
8 comentaris:
cagondéu quins putes! vaja festes vos pegau... i es demés tancats, aufegats de calor, fins es collons d'exàmens i merdes.
Puta concertot! i es hitazo "i avoneeeres, i avoneeeres!"
wapo wapo akest postillo resum d'un acte lúdic, es prxim pic penja uns enllaços a cançons o pàgines webs oficials perq sigui ultranikihayden (crtíca constructiva)
Per jo gran concert, ja ho vaig dir allà. Només falta un vídeo, el de disarm (sa millor cançó de totes).
Els White Stripes van estar de puta mare.
Per cert, jo també vaig anar a veure els fugija and miyagi. En directe me van decepcionar una mica, un poc massa lents.
Només me sap greu una cosa, no haver vist els Archiqueture in Helsinki el dissabte! Això és lo que passa quan només hi pots anar un dia. Què hi farem!!
Architecture in Helsinki varen ser horribles, tío!
Jo no els coneixia, però com que tenien fama, m'hi vaig acostar a veurel's. Un zero a l'esquerra a mi entender.
Dissabte tenia un cartell molt més discret però jo vaig sentir que havia valgut la pena pagar, amb 4 concertarros:
- Ted Leo and the Pharmacists
- STANDSTILL (s'únic motiu de sa meva entrada)
- Isis
- Lisabö
Sonic Youth caca, no me varen transmetre absolutament res.
Que guay ets White Stripes, pinten super bé en directe, autèntics!
Dissabte fluix?
Divendres si que era fluix, només hi havia Mäximo Park i Los Planetas com a mediàtics!
Què tal Wilco????Diven que tenen un directe nikel!
I na Patti Smith?
Vaig veure una canço a Loops Concerts i sa tia du bstanta marxa, encara...
Wilco soporífers.
I na Patti Smith no vaig tenir es plaer, ja que a sa mateixa hora tocaven 'es dioses'.
Idò ahir vaig estar parlant amb en Vicenç i me va dir que se Wilco havien estat d'escàndol i els Architecture també.
Ja ho diuen, per gustos, colors...
q be Antònia seguint s'actualitat des blog, així m'agrada segueix així!
Publica un comentari a l'entrada