29 de gener de 2007

Lo que no li passi a un pinero...

Aprofitant ses poques feines que té un, vaig pensar aprofitar es darrers dies de gener per fer un viatget per Gran Bretanya, a fer un parell de visites a amics (jo també en tenc) que eren per allà. Sa intenció era partir dia 18 de gener cap a Edinburgh, al nord, Escòcia, a veure una al·lota de Pina (qualcuna n'hi ha), per després baixar a Anglaterra, primer a Newcastle i després a Sheffield, per tornar dia 28 cap a Granada un altre cop.

Com que es vols són cars i es doblers escassos, vaig comprar un vol entre Málaga i Glasgow, que era més barat. Per això vaig comprar un billet de bus de Granada a Málaga, per les 9’00 h. Per allà prendre un bus fins s’aeroport.

Fins aquí molt bé. Els imprevistos comencen quan ses quatre tapes que sortírem a fer es dimecres vespre, s’allargaren fins a les 4’30 h. de sa nit. Com no podia ser d’altra manera, no vaig sentir cap des tres despertadors que havia posat. A les 9’30 me despert. “He perdut es bus, i tenc dues hores per ser a s’aeroport de Málaga”. La única manera d’arribar era agafar un taxi i pregar-li que fes via. “Este coche no es muy rápido – me contesta es taxista – si quieres pasamos por mi casa y te llevo en el mío”. Jo sorprès “Si así hacemos más vía”. Arribam a s’aeroport amb es temps just, li pag un ull i un ronyó al taxista, i vaig cap al mostrador. Allà endoiant sent una veu “tú diles que hay niebla”. El meu torn: “Su vuelo a Glasgow tiene 2 horas de retraso porque hay niebla en el aeropuerto”.

Bono... vaig a berenar (amb ses presses encara estava en dejú), torn a mirar ses pantalles: hora estimada de sortida: 17’30 h. Molt bé, 5 hores de retard, es menjar de s’aeroport caríssim i ... m’ha fugit sa son!!!

Al final sobre les 18 h. mos criden a embarcar, mitja hora més tard partim, a les 21’30 h. aterram a Glasgow (hora anglesa, a les 22’30 hora espanyola). Més o manco una hora després sóc a s’Estació Central de Busos de Glasgow: tot sol a un país on no he estat mai i amb una llengo més o manco coneguda, però que els escocesos li posen un accent mol extrany. Sense bateria al mòbil intent cridar s'amiga des d’una cabina, me contesta una màquina amb un missatge inintel·ligible i se talla. Res, es bus a Edinburgh està a punt de partir i aquesta gent no fa broma amb sa puntualitat!!

Devers les 23’30 h. (hora britànica) arrib al centre d’Edinburgh. Plou, ningú pels carrers, sense mòbil, sense s’adreça de sa meva amiga i anfitriona i sense poder cridar d’una cabina (després d’uns 10 intents crec entendre es missatge: “no s’ha pogut reconèixer es número marcat”: qualcú s’havia oblidat de dir-me que s’ha de marcar un prefix per cridar d’una cabina). M’acost a s’edifici de s’estació, tancada per obres. Intent explicar-los la meva situació en un anglès macarrònic a un parell de seguratas de 2x2 metres. Quan a la fi els convenç que me deixin passar i provar d’enxufar es mòbil per cridar aquesta al·lota... aquí els enxufes són diferents i no tenc cap adaptador!!!

Res, torn davall s’aigua, cercant portals on poder passar sa nit, estic apunt que m’atropellin mitja dotzena de vegades (que aquí condueixen pes carril contrari!!!), fins que me record que duc una guia dins sa butxaca, cerc un alberg barato i aconseguesc un adaptador per enxufar es mòbil... Sembla que tot s’ha resolt: això s’ha de celebrar amb una bona cervesa... però no!!! És la una de sa nit i tots es bars d’aquest país ja estan tancats!!! Bono, a jeure i demà serà un altre dia...

A partir d’aquí, no hi va haver gaires “incidents” remarcables. Vaig tornar bé i sense perdre cap mòbil ni res, però amb un bon costipat. Conclusió: els britànics són molt extranys i anar de viatge costipa.

11 comentaris:

marco llull ha dit...

jajajaja, que bona pinero! quina puta xapada de cul (cosa que no degué ser per tu) quan t'he imaginat per allà intentant explicar sa teva situació als seguratas. "Si hacemos mas via...", que bo!!jajajaja. Gran història, sobretot per qui te coneix i pensa que tot això era previsible, i més lo d'anar de tapes es capvespre i acabar a les 4.30, kin puta! Esper que estiguis recuperat quan vengui cap a Granada...sé cert que també en podrem contar alguna. Salut!

monxo ha dit...

Que gran Pinero, t'hem de fer un monumentot enorme a qualque banda del món!!!

Nato ha dit...

jojojo quin puta show d saber estar pinero. Molt bona s'historieta, fijo q ho recordaras tota sa vida aquest systema de nedades continues en un sol dia. Només t faltava sa companyia d'en Pixota pegant crits per Edinburgh a les tantes des vespre, tipo:"Cuantos de aquí lo son!!"

company ha dit...

mestre Pina! quin recital per terres britàniques.
Supós que antes de partir degueres amollar sa teva gran frase: dues tapes en bon horabaixa no poden fer gaire mal... i ja sabem com acaba això! jaja

Tekiss ha dit...

Que bé Pinero!! Donant-ho tot per Edinburgh!! No esperava menos de tu! Només te va faltar trobar es bar per anar a celebrar-ho fent sa birra i despres no enrecordar-te de res... Com s'anyoren ses sortidotes pes centro de finals de curs de l'any passat (diga-li finals, diga-li es darrer quatrimestre)!! Si te diuen que m'he posat un batin és perquè me falta un pionero que ho doni tot per sa causa!

cuads ha dit...

mestre pina! brutal sa historia! grans anecdotes q just li poden passar a nes piner...aixo si q es aventura i no es rafting programat de barca turistica..(derribo a pillar)

Gaspi ha dit...

quina gran odiseaaa!! jajaja...
Pinero, estas fet tot un traveler!

cuads ha dit...

ups...

Marc ha dit...

autoderribo

marco llull ha dit...

volen destralades

Llorenç de Pina ha dit...

lo trist és que no hi ha res de sa meva pròpia collita, 100% verídic, un autoderribo en tota regla.

M.v.V.E., és a dir, més que S.U.M.H.G.G.d.3.p.d.C.